'La inocencia': l'últim estiu

El debut en el llargmetratge de la realitzadora Lucía Alemany planteja una sèrie de situacions quotidianes, i tractades en moltes altres ocasions, amb precisa naturalitat. En un relat on la major part dels personatges es menteixen o amaguen la realitat de les seves emocions, sentiments i aspiracions, les imatges filmades per Alemany emanen veritat en tot moment.

‘La inocencia’ del títol incumbeix al personatge de l’adolescent Lis, atrapada, sense drama ni excés d’amargor, en un món en què no desitja ser. Viu en una petita localitat i l’estiu se li fa insuportable: trobades mig clandestines amb el seu nòvio, bromes i xafarderies amb les seves amigues, algun enfrontament amb els veïns i desacords constants amb els seus pares. No és, sens dubte, l’estiu ideal: festes a la plaça major a la nit, calor, música, migdiades, ‘selfies’... però l’atmosfera acaba sent aclaparadora per a la protagonista, que només desitja estudiar en una escola de circ i abandonar el poble per conèixer altres veus i altres àmbits.

Notícies relacionades

El Último de la Fila, tornada èpica a l’Estadi Olímpic

Quevedo s’estima la terra a ‘El baifo’

El film s’apuntala en aquesta sèrie de relacions tòxiques, suportables o incòmodes, especialment amb el pare, que no fa absolutament res per entendre la seva filla, i amb el nòvio, més gran que ella, amb altres necessitats i desitjos, fins que un fet lògic però inesperat ho malmet tot precisament quan l’estiu comença a esvair-se a la tardor.

La directora fa progressar bé cada una de les situacions, sense tensar la corda més del compte perquè les coses sorgeixin de forma natural, apuntalat en un bon treball de tot el repartiment, veterans i debutants.