Núria Espert torna al Romea, el seu bressol teatral

Per a l’aclamada actriu Núria Espert (l’Hospitalet de Llobregat, 1935), tornar a partir d’aquest dimecres al teatre on va començar la seva carrera als 13 anys és com tancar un cercle, reconeix als seus 84 anys, mirant a l’entrada del teatre del carrer de l’Hospital. Espert va ser descoberta en un ‘cau d’art’, un d’aquests desapareguts cafès amb un petit escenari i piano on acudia amb la seva família. Li agradava pujar a escena. Va ser allà on la va descobrir un home que buscava una nena per participar en una obra infantil al Romea. «Jo llavors no tenia vocació teatral, somiava ser ballarina. Aquí va canviar la meva vida. Vaig descobrir què volia ser al segon any de fer papers minúsculs en els infantils, observant entre bastidors. Al tercer any ja vaig aparèixer en una funció d’adults», recorda emocionada.

Ha treballat al Romea en nombroses ocasions, les últimes van ser als anys 80 quan va interpretar ‘La tempestad’, de Shakespeare, el 1983, dirigida per Jorge Lavelli, i ‘Las criadas’, de Jean Genet, el 1985, en el premiat muntatge que la seva companyia va remuntar en homenatge al director Víctor García. Per tot aquest temps transcorregut i per tota la història que la uneix a aquest teatre, la seva tornada a aquesta sala fins al dia 26 amb ‘Romancero Gitano’, de Lorca, dirigida per Lluís Pasqual, és «importantíssim en la història del Romea», destaca Josep Maria Pou, director artístic del teatre.

Per a Espert també ho és. «Aquestes tres setmanes al Romea em provoquen una emoció molt diferent de la que vaig tenir quan vaig estrenar l’obra al Teatre de la Abadía». Per a aquesta actriu i directora de fama internacional «el Romea sempre serà especial perquè aquí va començar tot». Va fer els seus primers passos amb Julieta Serrano. Juntes van compartir el camerino del segon pis, el primer que ha volgut visitar a la seva tornada. «La Julieta i jo érem dues nenes. Vam entrar al Romea com dues aficionades i vam sortir sent actrius. Aquest teatre em va convertir en actriu», diu. Ara només desitja que tots aquests records no «em remoguin massa ni tampoc interfereixin en el meu treball».

Connexió i ‘duende’

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

En el muntatge Espert no només recita Lorca, viu els seus textos com si els escrigués. Aquest ‘Romancero gitano’ concentra reflexions sobre el teatre i la vida, tant la seva –«quan parlo de mi ho faig en català, la llengua de la meva mare», explica– com la de Lorca. «Dura només una hora però és molt intensa. El públic no surt igual que entra». Ella tampoc. «A l’acabar necessito mitja hora tota sola per recompondre’m fins que torno a estar presentable», confessa Espert, a qui vam veure per última vegada a Barcelona amb el commovedor ‘Incendios, de Wajdi Mouawad, dirigida per Mario Gas. En els versos de Federico, com ella anomena García Lorca, es barregen el seu amor i el de Pasqual per l’obra del poeta amb el qual Espert sempre ha tingut una connexió especial. Ella que ha representat ‘Yerma’, ‘Doña Rosita la soltera’ i ‘La casa de Bernarda Alba’, embastarà al Romea versos de ‘Romance sonámbulo’, el ‘Romance de la luna’, luna i el de ‘La muerte de Antoñito el Camborio’ per trenar un espectacle ple de ‘duende’. «Els poemes de Lorca només fa falta entendre’ls, sentir-los. Lorca és tan gran que totes les mirades troben camins nous». 

Viu entre la capital d’Espanya i la de Catalunya però «mai he tingut el cor partit entre Madrid i Barcelona», afirma. «Si sempre faig tantes gires i em mobilitzo és perquè temo que la gent oblidi que només la cultura arreglarà això tan difícil que és viure. Actualment el món és molt complicat». Però evita el pessimisme: «Els canvis sempre fan por, però són necessaris. El que som avui és fruit de milers de canvis. S’han de treure les pors i viure el millor possible».