Memorialistes reclamen al jutjat la correcció del certificat de defunció de Lorca

«Si fos un escriptor dels Estats Units, ningú dubta que s’haguessin aixecat tres estats i part de Mèxic per trobar les seves restes». L’advocat memorialista Eduardo Ranz qüestiona els esforços de l’administració andalusa (en mans del PP i Cs amb recolzament de Vox) a l’hora de complir amb la llei de memòria històrica en relació amb les restes del poeta Federico García Lorca, ja que l’últim intent d’investigació sobre el parador de l’escriptor, assassinat a Alfacar juntament amb el mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers anarquistes Francisco Galadí i Joaquín Arcollas, està paralitzat des del 2018. Ara, amb la neta de Galindo, ha presentat una denúncia al jutjat de Granada per demanar que es reactivi aquesta recerca, però també per restituir un deute moral: que el certificat de defunció del poeta deixi de registrar la mort com a «fet de guerra».

La modificació en el Registre Civil és independent del llarg procés de recerca, fins ara sense èxit, de les restes dels afusellats al començament de la guerra civil en un paratge dels afores de Granada, explica Ranz, un dels principals impulsors de l’exhumació de víctimes del franquisme a Cuelgamuros. De fet, el lletrat recorda que ja hi ha un precedent similar al Valle de los Caídos, a Madrid, quan, també gràcies a una denúncia civil, un jutjat va acceptar reobrir la investigació per buscar les restes dels germans Lapeña, els militants aragonesos de la CNT les restes dels quals van ser traslladats sense consentiment dels familiars després d’executar-los i que encara esperen per ser exhumats. A més, la interlocutòria judicial va recollir que el Registre Civil havia d’inscriure les circumstàncies de la mort i deixar constància que no hi va haver judici amb condemna a pena de mort, un assoliment fonamental per a les reivindicacions dels col·lectius en defensa de la memòria històrica.

«Mort violenta»

«La societat espanyola encara no ha tingut l’oportunitat de donar sepultura digna al seu andalús més internacional en les lletres espanyoles i andaluses», afirma la denúncia, presentada el 31 de desembre i en què s’especifiquen els «indicis evidents d’haver patit una mort violenta». No obstant, i fins ara, els familiars de les víctimes de la fossa d’Alfacar «no han tingut cap oportunitat de ser compensats pel que van patir», per això exigeixen no només que es prossegueixi amb la «determinació i recuperació de les restes mortals inhumades al parc» i «la seva deguda inscripció de trasllat de cos, de desaparegut durant el cop d’estat, la Guerra Civil i la repressió de la dictadura posterior». 

Els diversos intents de recerca de les restes, sempre encapçalats per la família de Galindo (la de Lorca rebutja l’exhumació), han sigut infructuosos. No obstant, la denúncia reclama que es reprengui la investigació al Parc García Lorca, on s’ubica el monòlit commemoratiu, ja que hi ha nous testimonis que apunten a l’aparició d’un fèmur que van ser ocultats per no obstaculitzar unes obres l’any 1986. Posteriorment, el 2014, uns moviments de terra també van deixar al descobert un crani a cent metres del parc. Ranz retreu que la investigació que va plantejar el 2018 un nou possible emplaçament de les restes, entorn de la font que hi ha al parc, està paralitzada i no s’ha executat malgrat publicar-se en el BOJA. No obstant, el Ministeri de Justícia va avançar a començaments del 2019 que un informe amb georadar fet per experts de l’Institut Andalús de Geofísica de la Universitat de Granada va descartar l’existència de restes humanes en aquesta zona.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Malgrat això, la denúncia presentada ara no contempla cap emplaçament concret, sinó que la investigació continuï i que es continuï treballant en aquest parc, perquè l’incompliment de la llei de memòria històrica «suposa una falta de respecte per als ciutadans». «El que pretenem és que es compleixi el deure d’investigar», afirma. Per això, proposa que prengui declaració al diputat d’Obres i Serveis de la Diputació de Granada del 86, que va tenir constància d’aquesta aparició, i de dos dels investigadors de la figura de Lorca, el periodista Víctor Fernández i l’escriptor i hispanista Ian Gibson. Igualment, se sol·liciten una sèrie de proves documentals com «els fulls de servei de la Guàrdia Civil a Granada i Alfacar els dies 18 a 20 d’agost de 1936 –quan s’hauria produït l’execució del poeta–, així com als arxius de la Guàrdia Civil, les possibles ordres d’execució o similars».

Així mateix, demana que s’«investiguin les ordres de posada a disposició de Guàrdia Civil i Falange donades per l’autoritat militar colpista i s’esbrini si van ser úniques, o bé si van ser sistemàtiques», a més de detallar si «aquestes tenien l’origen en el comandant militar o bé partien d’instàncies superiors», i «que es consulti a la Creu Roja si existeix, com en altres llocs, un possible llistat dels assassinats que vagi acompanyat d’informació complementària».