29 febr 2020

Anar al contingut

L'ANY QUE VE

Ànims, és (gairebé) impossible que la cultura empitjori a Catalunya el 2020

Que el Govern aconsegueixi aprovar pressupostos és la petita esperança d'un sector molt tocat

Rosalía pot tornar a causar sensació en uns premis Grammy que pinten com la coronació de Billie Eilish

Ramón Vendrell

Ànims, és (gairebé) impossible que la cultura empitjori a Catalunya el 2020

Ferran Nadeu

El 2020 comença com va transcórrer el 2019 i de fet també la segona meitat del 2018: amb Rosalía fins a la sopa. Després de recollir un repòquer de premis Grammy Llatins a Las Vegas, la supernova de Sant Esteve Sesrovires és nominada en les categories de Nova Artista i Disc Llatí de Rock, Urbà o Alternatiu en els Grammy a seques, la gala del qual se celebrarà a Los Angeles el 26 de gener. En la primera i més important categoria té com a rivals dos pesos pesants de la nova música pop: Billie Eilish (18 anys acabats de fer) i Lil Nas X (20 anys). Passi el que passi amb Rosalía en els guardons musicals més importants del planeta, el cert és que aquests deixen constància en la seva 62a edició del canvi d’era que viu la música popular moderna: no es recorda tanta presència femenina i tanta joventut en els aspirants als premis més grans. I hi haurà més Rosalía: en els pròxims mesos s’espera el seu tercer àlbum.

També entra fort al nou any Pedro Almodóvar. El seu film ‘Dolor y gloria’ no ha tingut sort en els premis europeus (sí, en canvi, el seu protagonista, Antonio Banderas), però li queda l’esperança americana. Dues esperances, per ser exactes: ‘Dolor y gloria’ és candidata a Pel·lícula de Parla Estrangera als Globus d’Or (5 de gener) i és un dels 10 films preseleccionats per l’Acadèmia de Hollywood per lluitar per l’Oscar en la mateixa categoria (9 de febrer). En els dos guardons competeix, entre altres films, amb ‘Parásitos’, de Bong Joon-ho, que li va arrabassar la Palma d’Or a Cannes.

Coldplay va obrir la caixa dels trons el novembre passat a l’anunciar que no farà gires fins a trobar fórmules que mitiguin l’impacte climàtic dels seus desplaçaments i ‘shows’. De cara a la temporada de festivals musicals, preparin-se, doncs, per a una allau de propaganda ‘eco’ per part de les mostres. De fets en parlarem més endavant (en el temps, no en el text).

El més destacat que ha fet el Govern de la Generalitat en matèria cultural en anys ha sigut enfrontar-se al colós editorial Planeta. Els pressupostos estan prorrogats des del 2017 i només el 0,65% es destina a cultura. Resultat: asfíxia econòmica de les grans institucions culturals que depenen de la Generalitat, crisi severíssima de la indústria cinematogràfica catalana (malgrat que va donar el 2019 una joia com ‘La hija de un ladrón’, el primer llargmetratge de Belén Funes, nominat a 13 premis Gaudí), plans d’impuls del llibre incomplerts, patrimoni perdut (a l’arxiu Lafuente de Santander s’ha d’anar per conèixer l’‘underground’ barceloní dels 70), iniciatives oblidades (el Museu del Còmic de Badalona)... No és com per tenir moltes esperances vista la idea de la cultura que té el Govern i el seu interès per aquesta, però si aconsegueix aprovar pressupostos és impossible que no millori una mica. L’inici de l’ampliació del MNAC en depèn, per exemple.

L’Ajuntament de Barcelona hauria de pronunciar-se ben aviat sobre el projecte d’una seu del Museu de l’Hermitage al port i avançat l’any es coneixerà el projecte triat per ampliar el MACBA.

I una bona notícia per acabar: l’octubre del 2018 es va celebrar la primera Biennal de Pensament. Va ser un èxit que va certificar que hi ha gana de cultura a Barcelona; potser el problema sigui la cultura que s’ofereix i com s’ofereix. A la tardor, tres hurres, nou tiberi de pensament.