'Cats': Un fascinant desastre

Quan el tràiler de ‘Cats’ va començar a ser objecte de ‘mems’ i altres burles ‘online’ després de veure la llum el mes de juliol passat, va semblar raonable suposar que eren reaccions exagerades, i que la pel·lícula per ella mateixa no seria tan terrible. Les aparences, no obstant, no sempre enganyen. Basada en el llegendari muntatge teatral que Andrew Lloyd Webber va ordir fa gairebé quatre dècades –és un misteri com un xou tan extravagant i ple de cançons tan mediocres va aconseguir erigir-se en una icona tan gran–, la pel·lícula essencialment narra una competició musical entre gats suïcides; durant dues hores, una successió de gats canten tornades per explicar-nos qui són però tot i així no ens ofereixen més que la més bàsica informació sobre això. I com ja va fer en la seva adaptació teatral prèvia ‘Los miserables’(2012), el director Tom Hooper ho roda amb una càmera que no deixa de moure’s.

Notícies relacionades

'Cats', la calamitosa pel·lícula que provoca mal d'ulls

Amb el peu esquerre

Majoritàriament, així mateix, aquestes escenes estan envoltades d’una foscor i una boira que en tot cas no aconsegueixen dissimular les textures plàstiques dels decorats ni l’inquietant aspecte dels personatges, creacions inquietantment humanoides amb rostre d’actors més o menys coneguts, orelles de felí i cossos plens de pèls digitals que canten i ballen i ronquen. La densa capa d’efectes visuals que els envolta impedeix distingir què estan fent realment; tant les coreografies com les cançons estan frenèticament especejades, per la qual cosa tota sensació de moviment es perd.

’Cats’ ens mostra Sir Ian McKellen llepant llet d’un bol, i un cor d’escarbats amb cara humana que ballen, i Judi Dench dient-li a la càmera que «els gats no són gossos», i  Idris Elba cantant –Déu sant– i moltes altres sorpreses, cada una més sinistra. I el resultat és tan estrany que té més sentit considerar-ho un experiment d’avantguarda que un ‘blockbuster’ de Hollywood. Això, és clar, la converteix en una pel·lícula gairebé admirable, però de cap manera significa que sigui suportable.