ESTRENES DE LA SETMANA

'Cats', la calamitosa pel·lícula que provoca mal d'ulls

L'adaptació del musical arriba aquest dimecres als nostres cines precedida de terribles crítiques pels seus esfereïdors efectes visuals i per ser un fiasco a la taquilla nord-americana

zentauroepp51399263 this image released by universal pictures shows taylor swift191223210006

zentauroepp51399263 this image released by universal pictures shows taylor swift191223210006

4
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Veure ‘Cats’ et fa sentir que perds el cap, lentament. L’única manera realista de sobreviure a un visionament de ‘Cats’ és fingir que no va passar mai. Dir que s’ha de veure aquesta pel·lícula per creure-la és subestimar el difícil que és creure-la fins i tot després d’haver-la vist. ‘Cats’ és eldesastre cinematogràfic més gran de la dècada, i possiblement del que portem de mil·lenni. ‘Cats’ és el pitjor que li ha passat als gats des dels gossos... Són només alguns dels comentaris que la premsa especialitzada ha dedicat en els últims dies a una de les pel·lícules més importants de Hollywood del Nadal, que durant el cap de setmana passat va ensopegar estrepitosament a la taquilla nord-americana malgrat comptar amb un repartiment estel·lar que inclou Taylor Swift, Judi Dench, Ian McKellen, Idris Elba i Jennifer Hudson. El film arriba demà a les nostres pantalles.

Alguns crítics han afirmat que, durant la projecció «van resistir la temptació de treure’s una sabata per llançar-la a la pantalla»; d’altres asseguren que la pel·lícula els va fer anhelar «el dolç alliberament de la mort». A internet hi ha llocs que expliquen les varietats de cànnabis idònies per consumir per veure-la en condicions òptimes.

‘Cats’, recordem, essencialment explica la història d’un grup de gats dels barris baixos londinencs que competeixen entre si per triar el que ascendirà al cel per començar una nova existència, i es basa en ni més ni menys que en un dels espectacles musicals més famosos de la història. Quan va veure la llum el 1981, i malgrat ser massacrat per la crítica teatral, el muntatge es va convertir immediatament en un fenomen de masses; d’una banda, gràcies a la reputació adquirida pel seu autor, Andrew Lloyd Webber, amb títols previs com ‘Jesucrist superstar’ i ‘Evita’; per un altre, perquè oferia al públic dues hores de coreografies pràcticament ininterrompudes, i legitimava així un teatre basat exclusivament en la barreja de música, ball, vestuaris i decorats i en l’absència gairebé total d’argument. 

Com a resultat, ‘Cats’ no només va treure d’una recessió profunda l’escena teatral del West End londinenc, on va mantenir-se representant-se ininterrompudament durant 21 anys; després de travessar el bassal el 1982, també va sacsejar Broadway del seu estancament financer i va contribuir a convertir-lo en l’imperi de lleure global que és avui. Fins ara, l’obra ha recaptat uns 4.000 milions de dòlars a tot el món. 

Taylor Swift i Idris Elba, en l’estrena de ‘Cats’ a Nova York / FILMMAGIC / BRUCE GLIKAS

A l’hora d’intentar de nou traduir ‘Cats’ a la gran pantalla –Steven Spielberg va intentar fer una versió animada el 1996, però el projecte no va prosperar–, els estudis Universal van recórrer al director Tom Hooper, que el 2012 havia obtingut un considerable èxit comercial i un bon grapat de premis gràcies a la seva adaptació d’un altre musical mític, ‘Els miserables’. Hooper va haver de suposar que aglutinar un repartiment que incloïa tant a estrelles com a noms il·lustres del món del teatre seria suficient perquè la pel·lícula seguís el mateix camí d’èxit que el seu model; això explicaria que no hi inclogués més trama, ni més comèdia, ni més números musicals memorables o coreografies que no haguessin sigut prèviament esquarterades a la sala de muntatge.

Inquietants híbrids  

Notícies relacionades

En qualsevol cas, la gran pega que la crítica li posa a ‘Cats’ són tots aquests efectes visuals que converteixen als seus actors en inquietants híbrids entre humans i felins. Els personatges tenen mans en lloc de potes i rostres dotats de llavis, nassos i dentadures perfectes, però alhora estan coberts de pelatge i llueixen orelles punxegudes a sobre dels seus caps; els sorolls que emeten, a més, no són propis ni de l’home ni del gat. En algunes escenes semblen gegantins, en d’altres fan la sensació de ser excessivament petits; alguns tenen pits de dona i d’altres no, alguns d’ells porten sabates –però molts no– i només un vesteix pantalons. Tota aquesta imatgeria, conclou la premsa, en el millor dels casos resulta incongruent i en el pitjor fa mal a la vista. «¡Oh, Déu meu, els meus ulls!», exclama el crític del ‘New York Post’ al seu article.

Ara que afronta no només el seu segon cap de setmana a la cartellera nord-americana, sinó també la seva estrena a bona part de la resta del món, ‘Cats’ encara està a temps de seguir el camí que al seu dia va seguir ‘Avatar’ (2009) i sobreposar-se a una sortida en fals per acabar guanyant-se el favor massiu del públic; no obstant, sembla més procliu a guanyar-se un lloc al panteó dels fracassos més estrepitosos de la història del cine, al costat de títols com ‘La porta del cel’ i ‘Waterworld’. Estem a punt de comprovar quina sort acaba tenint.