La Casa Elizalde ofereix tres originals muntatges en el cicle Improbables

La creació escènica admet múltiples variants i gèneres, ja que el teatre no només consisteix en uns personatges recitant un text. Per això hi ha companyies que fan un pas al davant, arrisquen i proven muntatges més experimentals que sorprenen i acaben captivant l’espectador. Una bona mostra d’aquest tipus d’espectacles és el cicle Improbables, que s’inicia avui i es podrà veure al Centre Cultural Casa Elizalde fins al 19 de desembre. Aquesta sisena edició consta de tres peces que parlen de la bellesa, el capitalisme, la resistència o la por com a forma de poder utilitzant el text, l’acció artística o la performance per sortir del camí marcat.

Una experiència molt íntima

El certamen s’inicia aquesta nit amb 360 grams d’Ada Vilaró360 grams (20 hores), un muntatge multidisciplinari i poètic que fusiona paraula, cos i dansa. En aquesta peça, l’artista en solitari comparteix amb el públic una experiència molt íntima i el commou. Només té un pit però defensa que, per aquest motiu, el seu cos no deixa de ser bonic. Vilaró explica que «quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. És una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Em transforma i et transforma. Una bellesa que és el que és amb la seva diferència. Una veritat que abraça i vol la vida».

El projecte neix d’una experiència personal, molt íntima i fràgil que, per primera vegada, s’atrevirà a compartir amb el públic. Un muntatge arriscat, valent, sincer i molt revelador que també es podrà veure demà a la Casa Elizalde, però resulta especialment interessant la funció d’avui ja que, després de la representació, hi haurà un col·loqui amb l’autora, que conversarà amb la periodista cultural Montse Virgili, realitzadora del programa Els senyors i els dies, de Catalunya Ràdio.

 

Un passeig revolucionari

La segona obra escollida és Saunterer, que es podrà veure el dijous 12 i el divendres 13, a les 19 hores, i el dissabte 14, a les 12. És una performance itinerant i multidisciplinària creada i interpretada per Marc Rodrigo que combina també teatre de carrer, humor, poesia, filosofia i política. Està dividida en cinc parts, cada una de les quals està basada en un concepte: anomalia, mobilització global, sabotatge, aliança i terra de ningú. El projecte parteix de l’experiència de caminar del creador i els textos del filòsof Santiago López Petit i els Pressentiments, del grup de pensadors crítics Espai a Blanc.

El terme ‘sauntering’ es pot traduir com a ‘deambular’ i, etimològicament, prové de l’edat mitjana, quan es demanava almoina amb l’excusa d’anar a Terra Santa, i d’allà es va arribar a aquesta paraula. El muntatge pretén plantejar-nos si som capaços de viure la nostra vida a una altra velocitat, actuar d’una altra manera, escapar de les nostres vides privades, sortir d’aquest món on la realitat es confon amb el capitalisme. Planteja l’experiència de caminar com un possible acte de resistència, una manera d’interrompre el ritme quotidià i obrir forats per poder respirar.

  

 

¿Per a què volem els diners?

El cicle es tancarà el dijous 19 a les 19 hores amb una experiència sorprenent, Money for free. En la peça, l’artista noruec John Fisherman, abillat com un pescador amb el seu impermeable groc i la seva imprescindible canya, repartirà diners gratuïtament pel pati de l’edifici. Apareix per sorpresa als racons més inesperats acompanyat pels seus regidors, que donen veu al públic i li fan preguntes sobre si necessita realment el bitllet, que els dona en quina cosa l’utilitzarà o si el pensa compartir. Va ser el muntatge guanyador del Premi de la Crítica 2018 al millor espectacle de carrer.

Pretén fer-nos reflexionar sobre al culte als diners en la nostra societat. És un projecte d’investigació sobre la manipulació, la postveritat i la defensa de l’activisme davant la passivitat. És una provocació i una alteració de l’ordre públic disfressada de joc per descobrir la nostra relació amb els diners i fins a quin punt som conscients de la nostra capacitat per prendre decisions conjuntament. Un final de festa original, divertit, però també reflexiu per tancar un festival diferent de tots.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats