Goya 2020: així són les cinc candidates a la millor pel·lícula

‘Mientras dure la guerra’, d’Alejandro Amenábar (17 nominacions)

Alejandro Amenábar torna al cine espanyol després d’un periple internacional poc afortunat i ho fa a través de la figura de Miguel de Unamuno i dels seus dubtes polítics, que van desembocar en el seu famós discurs a la Universitat de Salamanca contra el règim franquista. Una pel·lícula una mica encartonada en l’aspecte cinematogràfic i esmunyedissa en el pòsit ideològic que desprèn. 

‘Dolor y gloria’, de Pedro Almodóvar (16 nominacions)

Almodóvar es despulla en la seva obra més confessional i utilitza Antonio Banderas com a alter-ego per narrar capítols de la seva vida que basculen entre la ficció, l’exorcisme personal i la catarsi artística. Una obra madura que ens redescobreix la sensibilitat d’un director que, des del seu tron de gran creador contemporani, continua explorant amb valentia nous camins creatius.

‘La trinchera infinita’, d’Aitor Arregi, Jon Garaño i José Mari Goenaga (15 nominacions)

Aitor Arregi, Jon Garaño i José Mari Goenaga sempre han intentat anar un pas més enllà en cada una de les seves propostes per narrar-les d’una manera diferent i personal. En aquesta ocasió, aconsegueixen la gesta d’explicar la història del nostre país sense sortir d’una habitació, capgirant el relat històric per convertir-lo en un drama de parella que parteix de la intimitat i la domesticitat per assolir un substrat simbòlic.

‘Intemperie’, de Benito Zambrano (5 nominacions)

Notícies relacionades

Amenábar vs. Almodóvar: duel al cim en els Goya 2020

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

Benito Zambrano sempre s’ha caracteritzat per la seva volença cap als personatges humils que lluiten per sobreviure dins d’un entorn hostil. En aquesta ocasió, a partir d’un guió dels germans Remón, adapta la novel·la de Jesús Carrasco i ens introdueix a l’Espanya rural de la postguerra per parlar de la misèria econòmica i moral de l’època i de l’abús de poder d’una manera una mica simplista.

‘Lo que arde’, d’Oliver Laxe (4 nominacions)

Oliver Laxe sempre ha sigut un dels nostres ‘outsiders’ favorits, però amb aquesta pel·lícula fa un pas més enllà dins del seu cine i aconsegueix un d’aquells petits (i escassos) miracles cinematogràfics en els quals s’uneix bellesa plàstica, humanitat, lirisme i reflexió social. El seu prestigi internacional el precedeix des del Festival de Cannes, en què va guanyar el premi del jurat en la secció ‘Una certa mirada’.