4.500 'milicians de Capa' busquen històries de la guerra civil

No hi ha una única història de la guerra civil com no hi ha un únic milicià de Robert Capa. La icònica fotografia de la revista ‘Life’ potser ser seva o de la seva dona Gerda Taro; el protagonista potser va ser l’anarquista alcoià Francisco Borrell o tal vegada no; i la seva mort va poder ser real o figurada. De fet, ara a l’IVAM de València, hi ha una brigada sencera de milicians de joguina que s’han posat en formació per rescatar petites històries d’aquella etapa. Van començar sent prop de 4.500, però, com en les batalles reals, cada vegada queden menys i així seguirà.

«El milicià era la imatge que representava en el món lliure la guerra civil espanyola i convertint-lo en una joguina volíem utilitzar-lo com a vehicle per a aquestes petites històries de la Història que estan sense vertebrar i que de vegades són més importants que l’oficial», explica l’artista Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970).

La idea és que cada visitant major de quinze anys agafi un dels soldadets després d’haver deixat a la paret una història, reflexió, comentari o imatge de la contesa espanyola. L’edat triada no és casual, ja que, recorda Sánchez Castillo, era «a la qual un es podia allistar a l’exèrcit en els últims mesos del conflicte». Quan de les armes de joguina es passava a les de veritat.

Miguel Caballero, comissari de la mostra, explica que «la idea era fer el contrari al que és habitualment un monument, que té el seu pedestal i davant del qual el ciutadà només pot acostar-se i mirar cap a dalt».

«Això és un monument horitzontal, que no et diu què o com has de recordar sinó que et convida a construir el record que tu vulguis. Va desapareixent, però es tradueix en petites històries per construir una memòria popular que vagi en moltes direccions en comptes d’una d’unidireccional i tancada», diu.

Les històries que, gairebé totes en format ‘post-it’, es quedin penjant de les parets de l’Institut Valencià d’Art Modern poden tenir una nova vida i fer un altre salt. «Són històries per no ser oblidades. Probablement s’enquadernin i es quedin a l’IVAM», apunta l’autor de ‘Fake Games. El monument col·lectivitzat’.

Com el milicià, com els jocs, aquests relats, apunta Castillo, «poden ser ‘fake’ o no perquè la tradició oral els canvia i hi pot haver mitologitzacions, però crec que en gairebé totes hi ha un pòsit de veritat, com en el milicià, perquè tot i que estigués posant, el que simbolitzava era allà».

Tornada de l’exili

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

En aquest cas el famós i controvertit milicià ha tornat a la seva manera d’un possible exili, ja que les peces han sigut realitzades a Mèxic, el país que va acollir molts perdedors. «Una empresària d’allà amb qui havia treballat abans i que és neta d’un republicà català es va entusiasmar amb la idea de fer-les. És una figura artesanal, de cinc parts que han enganxat. A la base posa ‘Mèxic’ i està l’escut de la República», explica Sánchez Castillo.

Que l’exposició es faci a València té els seus motius: d’una banda la vinculació amb el món de la joguina, però també amb l’ús del que és lúdic. «Aquí se subverteix la imposició d’una manera festiva. Aquí tenim les Falles, la Tomatina o els Enfarinats. És una forma de, a través de la festa, del joc, sobreviure a l’opressor», apunta l’artista.