Mano Negra i la patchanka del Chino

Barcelona el 1988. Freddy Mercury publica un single de caires operístics al costat de Montserrat Caballé que porta el mateix nom que la ciutat. La cançó, que es convertirà en l’himne oficial dels Jocs Olímpics, serà reeditada prèviament a la seva celebració, donant pas oficialment a una de les operacions de màrqueting urbanístic més grans de la ciutat.

Barcelona el 1988. La campanya de comunicació de l’Ajuntament “Barcelona, posa’t guapa” entra en la seva fase d’apogeu. La campanya, entre altres coses, es va centrar a rehabilitar façanes i a embellir les parets mitgeres que havien quedat a la vista a les incessants obres i després dels diferents canvis en la regulació urbanística. I va crear una unió peculiar entre ajuntament i interessos privats: el finançament particular va provocar certes derivacions publicitàries, la qual cosa va suposar algunes crítiques al consistori.

Notícies relacionades

Les cases que van generar el so de Detroit

'Run run', la història d'una cançó migrant

En aquest context, un grup de punk i ska de nom anarquista, amb influències rumberes i flamenques apareixen primer amb un enganxós himne fatal, ‘Mala vida’, que la segueix una cançó amfetamínica, ‘Indios de Barcelona’. Va arribar la Mano Negra, disposada a arrasar la ciutat. La primera cançó despunta, la segona és un gos verd: realitzada amb poc pressuposat, recitada a tota velocitat en una barreja d’anglès i castellà, adverteix els gringos que arriben a la ciutat que estiguin disposats a deixar-se l’ànima o la vida entre el carrer Sant Pau i el port. El mite de la ciutat canalla que rep els mariners està plenament vigent en un videoclip low cost realitzat en un bar, regat amb cervesa i rialles, en què els integrants del grup es debaten entre prendre canyes i robar carteres al parc Güell.

La gresca de Mano Negra, rebatejada com a patchanka, bé mereix un record de quan el centre de Barcelona es va convertir en un terreny de disputa, quan era una altra cosa molt diferent però no tan llunyana, amb pòsters de Los Suaves a les parets, advertint-nos, des de la resistència pirata, d’allò que estava a punt d’arribar. Advertint-nos que «el barri xino never fails to rock».