CITA AMB EL CÒMIC I LA CULTURA JAPONESA

El déu del manga, a l'Olimp del MNAC

L'univers d'Osamu Tezuka protagonitza, a través de 201 originals, la gran exposició del 25è Manga Barcelona

Tota l'obra de l'influent i innovador creador d'Astro Boy i d'obres mestres com 'Adolf' reflecteix un esperit humanista

El déu del manga, a l'Olimp del MNAC

ELISENDA PONS

5
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«El manga és potencial. El manga és emoció. El manga és resistència. El manga és estrany. El manga és commovedor. El manga és destrucció. El manga és arrogància. El manga és amor. El manga és ‘kitsch’. El manga és admiració. El manga és... encara no tinc una resposta definitiva a aquesta pregunta», escrivia, en la seva autobiografia, Osamu Tezuka (1928-1989), el ‘manga no kamisama’ (déu del manga), tot i que no li sobrarien tampoc els ‘títols’ de rei de l’anime o el Walt Disney japonès. Aquest dijous el creador d’Astro Boy i d’obres mestres com ‘Adolf’ i ‘Fénix’ arribava a l’Olimp del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) com a protagonista de l’exposició central del Manga Barcelona en la seva edició del 25è aniversari

A través de més de 200 valuosos originals, organitzada conjuntament pel museu, Ficomic, Tezuka Productions i el Festival d’Angulema i apadrinada per Macoto Tezka, fill del ‘sensei’ (mestre), l’exposició recorre l’evolució d’un creador que va revolucionar el còmic després de la segona guerra mundial i el treball del qual es va diversificar en més de 700 obres, més de 150.000 pàgines i 60 peces d’animació. Incansable, fins i tot al llit de l’hospital, malalt de càncer, mai va deixar de dibuixar. Als 60 anys, les seves últimes paraules van ser, asseguren els seus biògrafs, «Sisplau, deixeu-me treballar». 

Macoto Tezka, fill de Tezuka, amb la reproducció d’‘Astro Boy, a l’exposició sobre el seu pare al MNAC / Elisenda pons

La guerra va marcar un adolescent Tezuka que tenia com a somni ser ‘mangaka’ i que va imprimir a tota la seva obra posterior un esperit humanista, una «oda a la vida», detallava el seu fill aquest dimecres a aquest diari. En plena postguerra, en un Japó derrotat que lluitava per sortir de la misèria, el manga de Tezuka va emergir com una via d’evasió. Amb la seva primera sèrie llarga, ‘La nueva isla del tesoro’,inspirada en el clàssic de Stevenson, el 1947, en una època en què comprar manga era gairebé un luxe, en va vendre 400.000 exemplars. Ja s’hi s’aprecien, com mostra l’exposició, les innovacions que el van caracteritzar i el van portar a l’èxit: una narrativa visual molt expressiva i cinematogràfica, amb una acció i un dinamisme que marcaven vinyetes que recordaven fotogrames, la creació de personatges complexos i el desenvolupament de l’‘story-manga’, és a dir, prevalia explicar històries llargues i oblidar-se dels fins aleshores habituals gags i vinyetes d’humor.

 

 

D’inicis dels 50 són tres de les seves fites, tots herois que lluiten contra el mal (la discriminació, la incomprensió i els crims que condueixen a la guerra i que Tezuka oculta sota l’aparença de monstres o robots gegants). Primer, Kimba, el león blanco, a l’esquerra (que no és difícil pensar que inspirés ‘El rei lleó’ de Disney). Segon, Astro Boy, «una oda a la ciència –explica Oriol Estrada, director de continguts del saló, que ha comentat la mostra en absència del comissari, Stéphane Beaujean–. Donava peu als joves a seguir la vocació científica i de la robòtica en un Japó que necessitava sortir de la crisi de postguerra». Va ser immediatament una sèrie de culte que es va allargar durant 17 anys, protagonitzada per un petit robot orfe el cor del qual s’alimenta d’energia nuclear, i que es va convertir en la primera sèrie animada concebuda per a televisió (1963), que després va fer el salt als EUA. I tercer,Zafiro, de ‘La princesa caballero’, que influiria en moltes autores de manga.  

 / ELISENDA PONS / Obres de Tezuka, a l’exposició del MNAC

Als 60 i 70, explica Estrada, «tot i que al principi el ‘mangaka’ va criticar els qui van començar a fer ‘gekiga’, manga per a adults, perquè deia que el manga havia de ser per a nens i per tant no hi podia haver sexe, crueltat, violència, dolor o conflicte, aviat va rectificar» i va crear obres mestres per a adults en les quals no falta cap d’aquests elements, com ‘Adolf’ (potser el més llegit pels no lectors de manga, amb els seus tres Adolfs, Hitler, un jueu i el seu amic alemany pronazi);‘Fénix’(va passar dècades dibuixant els seus volums), i el misteriós metge de ‘Black Jack’. Aquesta sèrie la va concebre per durar cinc setmanes i la va prolongar 10 anys i, igual que a ‘Oda a Kirihito’ i ‘El árbol que da sombra’, hi va bolcar la professió que mai va exercir per bolcar-se en el dibuix: era doctorat en Medicina (la seva tesi es pot consultar per internet).  

 

 

Aquells van ser anys complicats per a Tezuka, ja que el 1973 va trencar el seu estudi d’animació, Mushi Production. Tot i que els seus animes eren molt populars i va innovar també amb mètodes perquè resultessin assequibles i rendibles, va cometre l’error de vendre’ls a les teles a preu de saldo sense calcular el cost de producció. Li va quedar un deute equivalent a uns tres milions d’euros actuals. 

Personatges com a actors

Notícies relacionades

L’exposició revela una altra de les particularitats noves de Tezuka. El seu ‘star-system’: una legió d’un centenar de personatges, amb Astro Boy al capdavant, que per a ell, apassionat del cine, eren «els seus actors». Eren perfectament identificables i interpretaven papers a cada una de les seves sèries. Així, per exemple, el lleó Kimba encarna un dels pacients de Black Jack, apunta Estrada. Va començar a ‘col·leccionar-los’ amb 13 anys: explicava ell mateix que estava jugant a casa d’un amic i hi va entrar «un senyor gran calb amb una cara molt de manga», que era el seu avi. I el va convertir en el seu primer personatge, Mostacho, que va utilitzar en diversos mangues durant la guerra. 

En la inauguració de l’exposició del MNAC, amb la qual el seu director, Pepe Serra, després de mostres com les del nou Corto Maltés, de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero, o El Víbora, continua apostant pel còmic i per trencar el clixé d’«alta i baixa cultura», el fill de Tezuka, Macoto Tezka, constatava que, com deia el seu pare, «el manga no té fronteres i qualsevol persona, de qualsevol país, raça o religió, pot disfrutar-lo».