NOVETAT DEL MANGA BARCELONA

10 mangues que no s'han de perdre

Marc Bernabé i Oriol Estrada, autors de '501 mangas que leer en España', seleccionen els mangues imprescindibles

10 mangues que no s'han de perdre

ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Què no et pots perdre? ¿Per on pots començar si mai has llegit manga? Marc Bernabé i Oriol Estrada, els dos experts i divulgadors del còmic japonès a l’estat espanyol, presenten en aquest Manga Barcelona un llibre conjunt, un magnífic treball de dos anys de selecció, relectura i redacció sorgit d’una sèrie de fils de Twitter (els seus comptes: @marcbernabe i @capitanurias). El seu títol ho diu tot: ‘501 mangas que leer en español’ (Norma). La diversificació del mercat permet que hi hagi mangues per a tota mena de lectors, gustos i edats: acció, fantasia, romànica, història.... Han elegit i comentat per a aquest diari 10 obres imprescindibles i representatives de manga.

DRAGON BALL. Akira Toriyama. Planeta Còmic. ¿Què es pot dir de ‘Dragon Ball’? Va ser un ‘boom’. La sèrie amb les aventures de Son Goku i el drac de les boles màgiques d’energia va acabar fa 20 anys però continua molt present i ha tingut més influència i impacte que cap altre manga. «Va començar amb personatges molt carismàtics, molt sentit de l’humor i de l’aventura i va evolucionar cap a una sèrie d’acció com no s’havia vist mai».

ASTRO BOY. Osamu Tezuka. Amb ell va començar tot. ‘Astro Boy’ es va convertir en la icona pop de la postguerra. «És com una barreja de Pinotxo i Mickey Mouse», apunten. Tezuka, amb una obra completa que recopila Planeta Cómic, parla dels aspectes positius de la ciència, la tecnologia i la investigació, en un moment en què per al Japó era important fomentar aquestes vocacions a què es va abocar el país per superar la postguerra.    

Fragment de portada d’‘Astro Boy’ / Osamu Tezuka

ONE PIECE. Eiichiro Oda. Planeta Cómic. És el manga dels rècords: de volums publicats (ara per ara, més de 90) i de vendes, on ha superat ‘Dragon Ball’ (però no en impacte, afegeixen), tot i que té moltes influències de la sèrie de Toriyama, com els personatges carismàtics i un gran sentit de l’aventura que gira entorn del tresor pirata que li dona títol. Després de tantes entregues, destaquen la capacitat del seu autor de mantenir l’interès del lector. 

AKIRA. Katsuhiro Otomo. Norma. Ambientat en un futurista Neo-Tòquio, en un món devastat per la guerra nuclear, va ser dels primers mangues que va arribar a Occident amb un èxit espectacular. Protagonitzat per Akira, un nen cobai que podria portar la salvació, una de les seves claus és la seva narrativa visual, molt dinàmica, que es va mantenir en la seva adaptació a l’anime.   

DORAEMON. Fujiko Fujio. Planeta Cómic. És el clàssic infantil que tothom coneix, un èxit a nivell mundial. Es va publicar al Japó el 1969 i tot i que el seu autor va morir continuen llançant-se noves històries en anime. És un personatge senzill, un gat robot, que agrada molt als nens i manté el missatge que t’has d’esforçar per aconseguir que les coses surtin bé. 

Fotograma de Doraemon / Arxiu

NO ME LO DIGAS CON FLORES.  Yoko Kamio. Planeta Cómic. Un clàssic modern del ‘shojo’, tipus de manga adreçat a un públic femení adolescent. Utilitza els clixés del gènere, una història romàntica, molts pretendents, un institut... però s’hi rebel·la, d’aquí el seu èxit.  La protagonista és una noia amb caràcter, que ni és la més bonica ni perd el cap pel príncep blau. És del 1992, que en termes manga és modern, però és tot un clàssic.

EL LLOP SOLITARI I EL SEU CADELL.  Kazuo Koike i Goseki Kojima. Planeta Cómic. Juntament amb ‘Akira’ es va descobrir a través dels EUA. És un manga de samurais, amb un relat i un grafisme espectacular. Els seus autors són una parella clàssica d’aquest gènere. Les portades van ser de Frank Miller, i això va ser un punt d’entrada per a molts lectors al món del manga. 

THE PROMISED NEVERLAND.  Kaiu Shirai i Posuka Demizu. Norma. És un manga recent, un dels grans èxits de la revista ‘Shonen Jump’, que, a diferència dels que solen triomfar entre els adolescents, no es basa només en l’acció sinó que també abunda en el misteri: és un ‘thriller’ sobre uns nens que s’han d’escapar d’un orfenat perquè descobreixen un secret i el tenen molt complicat per fugir.      

 / Oba i Obata / Fragment de portada de ‘Death note’

Notícies relacionades

DEATH NOTE. Tsugumi Oba i Takeshi Obata. Norma. Un dels èxits d’inicis del segle XXI i fenomen mundial. En alguns llocs de l’Àsia va arribar a prohibir-se perquè és la història d’un noi que troba una llibreta en què si escriu el nom d’algú, aquesta persona mor al cap de pocs segons. El protagonista es converteix en una mena de justicier amb un costat fosc que un detectiu misteriós intenta trobar.

SAILOR MOON. Naoko Takeuchi. Norma. Per a molts, el prototip de ‘magical girl’, gènere de noies que es transformen en guerreres. En mangues anteriors del gènere les noies eren una mica bruixes i no necessàriament lluitaven contra el mal. Aquest és més d’acció, inspirada en ‘Power Rangers’, i això va atreure el públic masculí.