«L'obra de Tezuka és una oda a la vida»

«Quan la gent vegi les obres del meu pare a l’exposició pot semblar-los que el seu estil és simple però rere aquest dibuix només aparentment senzill s’amaguen temes d’una gran profunditat. El principal és la mateixa vida, el valor de la vida, les seves obres són una oda a la vida, i per regla de tres sorgeix el seu pacifisme i antibel·licisme. I ell no pensava només en vides humanes sinó en les dels animals i tots els éssers vius, perquè la guerra no només té víctimes humanes». Mentre al seu voltant el Manga Barcelona ultima els preparatius de la 25a edició, que obre aquest dijous les portes, parla el cineasta Macoto Tezka (Tòquio, 1961) sobre el seu pare, el déu del manga, un Osamu Tezuka (1928-1989) el treball del qual brillarà fins al gener a través de 201 originals en la gran exposició que li dedica el MNAC, organitzada conjuntament amb Ficomic i el festival d’Angulema.

Com «un geni amable» defineix el seu pare Tezka (nom artístic de Makoto Tezuka), que a més de dedicar-se des de jove a dirigir supervisa ara el llegat del creador d’Astro boy i ‘Kimba, el león blanco’, fites del manga per a nens, i d’obres mestres per a adults com ‘Fénix’ o ‘Adolf’. «El meu pare creia que els nens no tenen massa relació amb el que signifiquen la vida i la mort, que no solen estar en contacte amb aquests conceptes, i que llegint les seves obres sí que podien entendre’ls, perquè els seus personatges moren, i a través de dels seus mangues els nens aprenen el valor de la vida», explica a aquest diari el cineasta, que afegeix que Tezuka «sabia mostrar l’altra cara de la mort, que és la gran energia de la vida».

En la filosofia de Tezuka va influir la guerra i la postguerra viscuda al Japó. «Ell mai parlava a casa d’aquella època, mai vaig sentir de la seva boca històries de la guerra, deia que aquella informació la trobaries a les seves obres. I la meva mare era una nena durant la guerra i només deia que eren molt pobres que ho van passar molt malament –recorda–. Uns anys després de la guerra, el Japó va tenir un creixement espectacular i la gent volia oblidar el passat, quan jo era nen ningú volia recordar-lo».

Tezka farà una xerrada sobre el seu pare al saló, que projectarà una de les seves primeres pel·lícules, exemple de cine experimental, ‘The Legend of the Stardust Brothers’ (1985), sobre l’ascens i caiguda d’un ídol pop amb terror, humor i animació a l’estil de Monty Python. «Llavors només es va veure al Japó perquè deien que fora no s’entendria, però molts joves últimament em diuen que els agrada. I un amic anglès em va animar a portar-la a festivals de fora, l’any passat es va passar alfestival de Sitgesi a Nova York i la gent la va acollir molt bé. Veient el ‘revival’ en vaig fer una seqüela i al Japó em diuen que s’entenia menys que la primera...».         

Fa anys va adaptar a l’anime l’obra de Tezuka ‘Black Jack’, perquè fer-ho amb actors reals era molt complex. Confessa que planeja també adaptar ‘Fénix’ però «és una obra tan immensa que necessitaria una coproducció amb altres països». El que sí que acaba d’estrenar és, amb actors, la versió de ‘Bárbara’, un manga del seu pare sobre un artista obsessiu i la seva musa. «El vaig triar perquè és a prop de la meva expressivitat com a creatiu, perquè em sento pròxim a la història i els seus personatges i m’agrada la seva aura de misteri i d’intriga».

La «vitalitat» del sogre

Notícies relacionades

Manga Barcelona, 25 anys de mangamania

El MNAC acollirà una exposició d'Osamu Tezuka, el 'Déu del manga'

Amb Tezka ha viatjat la seva dona, Reiko Okano, autora de manga. Asseguda al seu costat és impossible no preguntar-li si Tezuka, com a tants mangakes, també la va influir. «He de confessar que a mi, més que llegir còmic, m’agradava més el cine perquè em permetia plasmar en el dibuix el que em fascinava. I tot i que coneixia la seva obra pels animes d’‘Astro boy’ o ‘El emperador de la jungla’, no havia llegit els mangues del meu sogre. Va ser quan ens vam comprometre que vaig llegir ‘Buda’ i ‘Fénix’». «¡Ella n’era l’excepció, tots en l’època havien llegit a Tezuka!», exclama ràpid el seu marit amb un somriure.

Després que el cineasta reveli que Tezuka desenvolupava primer una història i després decidia si seria per a lectors joves o adults en funció de l’editorial que anés a publicar-la, Okano reprèn la paraula per destacar «la vitalitat i energia, la sensibilitat i amor per la història i els personatges» que destil·len els originals del seu sogre, un home, acaba, «amb un cor i un esperit complet».