CRÒNICA DE JAZZ

¿I el futur? Ves a saber

Albert Bover i Dani Pérez inauguren a Robadors 23 el Basement Bcn Jazz Fest, un cicle inspirat en el concepte del futur

zentauroepp50640977 barcdelona  28 10 2019  basement bcn jazz festival en la sal191029154423

zentauroepp50640977 barcdelona 28 10 2019 basement bcn jazz festival en la sal191029154423 / Robert Ramos

3
Es llegeix en minuts
Roger Roca

El 2050 hi haurà més plàstic que peixos als oceans. Una pausa, música lírica. Si la temperatura mitjana de la Terra puja set graus centígrads, en certes latituds el cos humà es courà fins a la mort. Música tempestuosa. Dilluns a la nit, a Robadors 23, al Raval de Barcelona, al públic li plouen males notícies. El pianista Albert Bover improvisa en solitari una música ombrívola i juganera mentre la seva amiga Míriam, arquitecta compromesa amb el medi ambient, llegeix amb veu neutra i desapassionada fragments d’articles devastadors sobre canvi climàtic. «A veure què passa entre el text i la música. No hem assajat, això és jazz autèntic», ha dit Bover abans de començar a tocar. Per cada grau més de temperatura el rendiment dels cultius cau un 10%. Ara la música es fa una mica més trista, com una elegia.

És el primer concert del Basement Bcn Jazz Fest, un modest festival organitzat pels mateixos músics que gestionen la petita sala del Raval. I en aquesta tercera edició el festival està dedicat al concepte de «futur». Cada dia fins divendres, Robadors 23 ofereix dues propostes de músics locals, totes inèdites. Els programadors les han escollit per votació i sense saber qui hi havia darrere de cada una de les 32 idees anònimes que els van arribar. Bé, no és exacte: els concerts de dilluns els han proposat ells mateixos. «Hi ha jerarquies», diu Juan Pablo Balcázar, un dels programadors del festival.

Música fosca, a estones molt densa

I sí, hi ha jerarquies, perquè Albert Bover és un dels pianistes de jazz més respectats de la ciutat, i Bover el volien tant sí com no. Bover rumia sobre les tecles una música fosca, a estones molt densa. Al final treu una partitura d’una cosa que sona com un rèquiem. El canvi climàtic, la seva resposta a la pregunta sobre «futur», no es presta a gaires alegries. I avui, el piano de paret de Robadors 23 tampoc. «Podria estar més afinat», diu al baixar de la tarima. Ningú es queixa. Al contrari. Al pianista Marco Mezquida, que va ser alumne seu i ara omple auditoris, li ha encantat. Veure jugar un músic, diu, és el millor.

Entre el públic, atent i discret, hi ha també l’il·lustrador mexicà Pedro Strukelj, que dibuixa al seu quadern la crònica del concert. Amb un traç inconfusible, a base de línies contínues que perfilen rostres i instruments, Strukelj ha desenvolupat una manera única d’explicar en imatges el que passa als escenaris més efervescents de Barcelona. A la seva manera, Strukelj també participa en aquest Basement Bcn Jazz Fest. A la tarda, abans del concert, ha convertit una de les parets de Robadors 23 en un gran mural atapeït de dibuixos dels músics que ha vist en directe durant els dos últims anys en aquesta mateixa sala. 

Notícies relacionades

Torn per al guitarrista Dani Pérez, una altra institució del jazz de la ciutat. En el seu cas, pren el repte del futur com una excusa per revisar el seu passat i preguntar-se cap on va. A Robadors 23, torna al tango –va néixer a Buenos Aires– i confessa la seva devoció per ‘Alfonsina y el mar’, que treu de sobte en una versió delicadíssima. També és, o va ser, fan de Spinetta, llegenda del rock a l’Argentina. Toca i canta una cançó seva. ¿És la primera vegada que se sent Dani Pérez cantar en concert? No té veu, però és igual. Elegeix també ‘The three Marias’, una composició «endimoniada» del saxofonista Wayne Shorter, que és un de les seves guies, i la broda.

¿I el futur? Ves a saber. A Robadors 23, cada nit fins divendres, els músics de jazz més inquiets de la ciutat es faran la mateixa pregunta.

Temes:

Jazz