'Viejo amigo Cicerón'... com dèiem ahir

Les paraules de Ciceró es van dir a la Roma antiga dos mil anys enrere, però mantenen una vigència que impacta. Semblen extretes de les pàgines d’un diari d’aquesta setmana a càrrec d’un columnista assenyat. O almenys les que ha escrit el dramaturg madrileny Ernesto Caballero a 'Viejo amigo Cicerón'. Obra estrenada l’estiu passat al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, ara fa una temporada de poc més de tres setmanes al Teatre Romea després d’una exitosa gira. Dos savis del teatre, com Mario Gas i Josep Maria Pou, uneixen esforços, com a director i protagonista, amb la companyia no menys brillant de Bernat Quintana i Miranda Gas en el repartiment.

Caballero planteja un hàbil joc metateatral per oferir una lliçó sobre el pensament de Ciceró, personatge totèmic de la Roma clàssica. Polític, jurista, filòsof  i mestre de l’oratòria, va defensar la llibertat i els valors de la república davant els partidaris d’un poder més despòtic com Juli Cèsar –a qui s’havia enfrontat com a aliat de Pompeu en la guerra civil-  i posteriorment de Marc Antoni, sí el de Cleòpatra, com bé ens recorda la peça. En això hi va deixar la vida, ja que Ciceró va ser decapitat quan intentava fugir de Roma.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Aquest accidentat recorregut vital apareix en el muntatge a partir d’una trobada entre un enigmàtic estudiós de la seva figura i un parell d’estudiants que estan elaborant un treball acadèmic. Es produeix en una imponent biblioteca que és el millor marc possible perquè brolli el debat d’idees. En una brillant solució escènica, l’investigador que apareix de passada per la sala amb aire despistat es converteix de sobte en Ciceró. L’estudiant serà, a partir de llavors, el seu secretari Tiró (Bernat Quintana), mentre la seva companya es convertirà en la filla del filòsof, Túlia (Miranda Gas).

L’obra es manté sempre viva perquè les seves reflexions ho són i el debat d’idees es mou sempre a un nivell alt, que potser flaqueja quan baixa al terreny més personal. Però la presència de Pou, amb un personatge que sembla escrit per a ell i que li permet desplegar tot el seu magisteri, es converteix en una aposta inqüestionablement guanyadora. Sempre ens transmet les tribulacions en les quals es va moure Ciceró, entre aquestes les de la conspiració per acabar amb la vida de Juli Cèsar. Allà la peça arriba a un dels seus moments cabdals amb un Quintana molt ferm en el de tu a tu, de rerefons maquiavèl·lic, amb el mestre. A Miranda Gas -li ve de família- li sobren recursos per fer-se notar sempre a l’escenari i torna a donar mostra d’això. En definitiva, són 70 minuts (i no en fan falta més) d’alt voltatge dialèctic i d’una estrepitosa ressonància amb el moment polític que passem.