20 febr 2020

Anar al contingut

NEBOT DEL DESAPAREGUT CLARENCE

Jake Clemons: «Bruce va marcar la meva identitat com a músic»

El saxofonista de l'E Street Band actua a Biquini amb la seva banda per presentar el seu segon disc en solitari, 'Eyes on the horizon'

Jordi Bianciotto

Jake Clemons: «Bruce va marcar la meva identitat com a músic»

Jake Clemons va col·locar la música al centre de la seva vida després de veure el seu oncle, Clarence Clemons, actuant amb l’E Street Band al ‘Tunnel of love express tour’, de 1988. Tenia llavors vuit anys i aquell espectacle que transcendia la música mateixa i invocava valors elevats li va deixar una empremta duradora. «Bruce Springsteen va marcar la meva identitat com a músic», raona Jake, que ara, en el seu segon disc en solitari, ‘Eyes on the horizon’, que presenta aquest dilluns a Biquini, hereta alguna cosa d’aquella noció de rock’n’roll com «una expressió destinada a treure el millor de les persones».

Després de la mort del seu oncle, el 2011, Jake va ocupar la seva plaça com a saxofonista de l’E Street Band. Un rol delicat que assumeix «amb extrem agraïment cap a Bruce» i sabent que cada buf del saxo evoca el Big Man, particularment en peces com ‘Tenth avenue freeze-out’ («un moment salvatge de cada concert») o ‘Jungleland’. Clarence no va ser només el seu oncle, també virtualment, un amic, un germà i algú que em va deixar empremta per sempre.

Rock de banda sonora

Però Jake Clemons ha anat elaborant una carrera en solitari paral·lela al seu vincle amb Springsteen: dos epés i dos àlbums. Si els discos de Clarence es decantaven pel soul, el funk i el rhythm’n’blues, Jake bascula entre el rock i cert intimisme atmosfèric. «Soc un músic molt visual i el que faig té molt de banda sonora», explica. Aquí ha comptat amb còmplices com Eddie Kramer (productor de relíquies de Jimi Hendrix i Led Zeppelin) a les mescles, així com la guitarra de Tom Morello (Rage Against the Machine).

Però ‘Eyes on the horizon’ es mesura també pel calat dels seus textos. «Tot el disc, des del principi fins al final, expressa un reconeixement dels problemes que afecten el món actual», remarca. Començant pel seu propi país: allà hi ha aquesta versió de ‘Democracy’, de Cohen. ¿La democràcia no ha arribat als Estats Units, com suggereix la lletra? «En certs sentits, així és. Ens hem oblidat què significa», estima. A ‘When the sun goes down’ reflexa «la relació frustrant dels Estats Units amb les seves fronteres» a partir de la pobra reacció després de l’huracà María, que va patir Puerto Rico. «Vam poder sentir els seus crits demanant ajuda i hi va haver una gran desconnexió amb el que passava allà i en altres països llatinoamericans, que són els nostres germans».

I mentre gira pel seu compte, Jake Clemons espera la probable trucada de Bruce Springsteen per enrolar-se en la seva prevista gira del 2020. Però poc podem treure en clar de la seva boca. «Imagino que hi haurà disc i ‘tour’, però no sé més. Pot anunciar-se en qualsevol moment. Veurem què passa».