Mónica Naranjo, a tota pompa al Sant Jordi

Mónica Naranjo contra el món, imposant-se a la indústria, desafiant els seus fans i celebrant el seu 25è aniversari amb una tropa de 60 músics. Una Mónica simfònica, metalera i vocalment desorbitada que aquest dijous es va proposar deixar petrificat el públic que va ocupar dos terços del Palau Sant Jordi, concert programat pel Festival Mil·lenni.

El gir heavy que va fer a la seva carrera amb l’àlbum ‘Tarantula’ (2008) va arribar per quedar-se, de manera que aquest tractament va cobrir el conjunt del concert, en què Naranjo va recórrer les seves diferents etapes per ordre cronològic (i desfent-se de l’indesitjat ‘Chicas malas’, del 2002). Banda de rock, orquestra simfònica i cor, al servei de ‘Renaissance’, espectacle semblant a un cop de puny sobre la taula i que es va començar amb‘El amor coloca’, del 1994, en versió supermotivada i enllaçant-la amb el seu altre ‘hit’ de primera fornada, ‘Desátame’.

Llista per al Rock Fest 

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

La diva de Figueres va lluir veuassa i gosadia filoperística a joc amb una noció sonora desbocada. Dirigint la sessió, Pepe Herrero, del grup de metal simfònic Stravaganzza, i a la banda, operaris d’Ankhara i Hamlet. ¿Per a quan Mónica Naranjo al Rock Fest de Can Zam? Versió endurida de ‘Pantera en libertad’, mentre la cantant recollia una bandera de l’arc de Sant Martí, i una seqüència cabdal amb vista a Mina: ‘Sobreviviré’ i ‘Perra enamorada’, aquesta precedida per una sentida declaració: «Jo, quan estimo, estimo com una ‘perra’».

L’espectacle es va complementar amb vídeos amb reflexions sobre les coses de la vida, a mesura que l’èpica pujava més i més a cavall d’‘Europa’ i ‘Amor y lojo’. «El que ve a continuació serà encara més intens», va advertir abans d’enfilar-se fins als cims de la seva òpera rock ‘Lubna’. Un cop allà a dalt, va fer una picada d’ullet pòstuma a Camilo Sesto amb un ‘Vivir así no es morir de amor’ necessitat de ritme i, entre tanta pompa, es va agrair que, per un moment, la cantant es quedés tot sola amb el guitarrista per entonar sense més elements un tros d’‘Entender el amor’ que ens va portar als orígens de tot.