ENTREVISTA

Evaristo: «La gent ha fet La Polla Records més gran del que era»

La banda alabesa torna a Barcelona amb dos concerts al Palau Sant Jordi dins de la seva gira de reunió, amb què celebra el seu 40è aniversari

zentauroepp50535050 icult la polla records  evaristo191023193402

zentauroepp50535050 icult la polla records evaristo191023193402 / DANIEL FERNANDEZ

6
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

La gira de reunió de La Polla Records, setze anys després de la seva desbandada i atenent el seu 40è aniversari, arriba a Barcelona i ho fa en gran, amb dos concerts al Palau Sant Jordi (divendres i dissabte), amb El Drogas com a teloner. Parlem amb el cantant de l’insolent grup d’Agurain (Àlaba).

Des del principi van anunciar concerts en grans aforaments. ¿Tan clar ho tenien?

Jo tenia els meus dubtes, perquè La Polla ni en el seu millor moment crec que hauria ficat tota aquesta gent. Però el públic respon, suposo, perquè hi ha una nostàlgia i perquè en la ment de la gent s’ha convertit en alguna cosa més del que La Polla realment va ser, que no va ser per a tant. De broma diem que ha sigut tot premeditat, que el 2003 ens vam dir: «D’aquí a 16 anys tornarem i veuràs quina hòstia fotrem...» ¡Pobrets de nosaltres! No, això ha sigut una espècie de La Polla Zombie, una resurrecció que morirà, i ja està.

El grup va néixer fa 40 anys. ¿Recorda quines van ser les seves motivacions originals?

En aquells temps la motivació era simplement l’avorriment d’un poble petit.

¿Els havien arribat els discos del punk britànic?

La primera banda que vam escoltar qualificada com a punk van ser els Sex Pistols, és clar, i després Wire, i The Vibrators, Johnny Moped, XTC... I les americanes: Dead Boys, Ramones i, una mica més tard, Dead Kennedys.

«És una crisi que no s’acaba mai. És crònica, sí; va i ve i pel camí s’entreté»

Música que van filtrar en un ambient d’atur, reconversió industrial, crisi...

Sí, sí, que des d’aleshores no ha canviat. Continua la crisi. «És una crisi que no s’acaba mai. És crònica, sí; va i ve i pel camí s’entreté»

Van introduir el sarcasme en les seves cançons punk.

Sí, l’humor també està bé en la vida. Si no, et tornes un cínic, algú que n’ha vist de tots colors. Era un humor més aviat vilatà, de la zona nostra. A Agurain hi ha un tipus d’humor així tirant a cruel, molt bonic. L’utilitzem entre nosaltres habitualment. És un humor de dir «redeu» més que «odio la humanitat».

I aquesta manera de cantar amb refilets burlescos.

En el meu cas era la d’algú que es buscava la vida com podia. Molt mal cantant, molt mal respirat. Però, bé, allà va quedar. Hi ha cançons que dius «ostres...» Encara sort que no tinc vergonya.

¿Diria que ara canta millor?

No, tinc un mal cantar diferent. Hi encaixo més bé.

«Potser un dia hem de passar por de cop, però, no, no hauríem de tenir por per dir les coses clares»

Lletres explícites contra l’Església, la policia, el Rei... ¿Mai han tingut por?

No, no, no hauríem de tenir por i no en tenim. Potser un dia hem de passar por de cop, però, no, no hauríem de tenir por per dir les coses clares.

Els més vells del lloc recordaran festivals en què van assistir en els anys 80 a Barcelona, com Euskal Rock i Nicaragua Rock, al Palau d’Esports, amb grups com Kortatu i Cicatriz.

Sí, i a Nou Barris, i a Zeleste, on sempre hi havia canya. A tot Catalunya, el ‘Comando Paco Mártinez Soria’, que era com ens dèiem a nosaltres mateixos, pel fet de ser de poble, va viure nits increïbles; en dèiem el ‘mambo català’.

Van participar en actes de l’esquerra ‘abertzale’, però, ¿no eren uns anàrquics?

No teníem gaire clara la política; ni tan sols el que era exactament l’anarquia. Érem una mica ignorants. Però, bé, hem tocat per a moltes causes sense cap problema, perquè era el més raonable. Vam fer la gira ‘Martxa eta borroka’ per a Herri Batasuna. Si ens hagués trucat el PP, els hauríem cobrat més. M’hauria agradat tocar en el míting aquell de quan van canviar la barraca, quan la renovació del partit i tot aquell rotllo. Ens haurien hagut d’escoltar.

«Al País Basc les drogues es van utilitzar políticament per acabar amb el rotllo independentista»

Les drogues van causar estralls en la seva generació.

Sí, perquè nosaltres no teníem informació, només ganes de rebentar, i de fet molts van rebentar sense més ni més. Les drogues les tens i, si les vols utilitzar, les utilitzes, tenint la informació, una edat ics i sabent que la responsabilitat és teva. És una cosa més que tenim en aquest món, com les pastanagues, i haurien d’estar legalitzades; serien més barates. Però al País Basc van ser utilitzades políticament per acabar amb el rotllo independentista. A Astúries van ser utilitzades contra els treballadors, els miners, que van acabar desballestats.

¿Com veu ara discos com el seu cèlebre debut llarg, ‘Salve’ (1984)?

En general, fluixos de so. I no sé per quin percentatge de lletres donaria la cara ara, però un percentatge bastant alt. De les que estem cantant ara, totes, per descomptat. Algunes em semblen una mica infantils, però, en general, no ho sé, nou de cada deu em molen.

Ser Evaristo, cantant de Gatillazo, el seu grup d’aquests últims anys, no ha de ser el mateix que ser l’Evaristo de La Polla Records.

Mai he distingit. Sempre m’he pegat la punyetera pallissa allà a dalt. Una altra cosa és que canti bé o malament, però, una vegada surto allà, em desfogo i m’ho passo molt bé. I a l’Abel i en Sume també els veig collonudament. Sempre se surt millor de com hi entres. És curatiu.

Fan concerts de més de 40 cançons.

És clar, havíem de fer un repertori més llarg que els que normalment fèiem abans; una hora i tres quarts només de música o així. I aquests volien afegir-n’hi més, però es van oblidar que jo canto amb el coll, no amb una màquina. Ho vam haver de deixar en 44 o 45 cançons.

¿L’acompanya la seva senyora mare?

Va venir l’altre dia a Bilbao, perquè no ens havia vist encara. Vaig amb la meva senyora, o sigui, la meva parenta, i amb la meva nena petitona.

«A Catalunya algú està buscant cadàvers perquè es compliqui i donar una mica de diners al sector de la seguretat»

¿Què respon si els acusen d’haver tornat per la pasta, com els vells grups dinosaure?

M’és absolutament inversemblant, com deia aquell. Absolutament indiferent. Tinc els meus motius per tornar i si em poso a explicar-los sento que estic donant explicacions, i ja em torno un xulo i no ho vull. Òbviament tenen raó en certs aspectes, i en som conscients. Ens estem donant un gust i, quan s’acabi, la pala i a enterrar.

Venen a Catalunya en uns dies delicats.

En un moment marxós, sí. El que està passant és, amb les seves característiques peculiars, el que vam tenir a Euskal Herria durant un munt d’anys. És el mateix embolic i tothom està tenint papers semblants. Està tot complet. Ara algú està buscant cadàvers perquè es compliqui i donar una mica de diners al sector de la seguretat. Entre altres coses. Estem acostumats. Hem vist gent sense escrúpols, sabem que saben fer-ho, poden fer-ho i ho fan. Fan negoci amb tot. Només cal veure les farmacèutiques, i no em refereixo a les noies que treballen a les farmàcies.

Notícies relacionades

¿Fins quan seguiran amb la reunió?

Per a l’any que ve hi ha uns ‘festis’ parlats a Llatinoamèrica. Una altra cosa és com estigui Amèrica, que s’està posant bonica. En general, està bonic el món. L’estan posant guapo. Si jo fos d’una raça alienígena, envairia ara mateix el planeta Terra.