'Comportarse como adultos': una col·lecció de converses de gent reunida

Que la nova pel·lícula de Costa-Gavras es basi en el llibre homònim de Iannis Varufakis explica que funcioni com a elogi de l’economista gairebé tant com ho fa a manera de repàs de les negociacions que Grècia va mantenir sense èxit el 2015 a fi de renegociar el seu deute amb la Unió Europea.I, considerada des de qualsevol dels dos punts de vista, és una obra plena de bones intencions i indubtablement fidel al seu model que, no obstant, converteix una de les memòries polítiques més apassionades dels últims temps en un relat francament tediós.

Notícies relacionades

La Oreja de Van Gogh, amb Amaia Montero de nou, torna als escenaris: concert al Sant Jordi el 2026

Fry House: les ‘burgers’ japoneses d’un artista i un consultor

El cineasta hel·lè contempla comVarufakisviatja entre Atenes, Brussel·les, París, Londres, Berlín i Riga per mantenir successives trobades amb els seus homòlegs internacionals, cap dels quals sembla disposat a recolzar les seves propostes alternatives per rescatar Grècia del creixent declivi econòmic. Els personatges estan basats en gent real, i això d’entrada proporciona una curiositat afegida que, això sí, es dissipa quan demostren no ser més que mers expenedors d’arguments repetitius.

És evident queCosta-Gavrasutilitza la monotonia i la reiteració de forma deliberada però, tot i així, la seva estratègia resulta contraproduent. Comportar-se com a adults no funciona com a intriga política perquè no genera tensió, i tampoc ho fa com a sàtira malgrat que en un parell d’escenes sembla ser la intenció. No és més que una col·lecció de converses dotades de l’obvietat i el didactisme habituals a l’obra prèvia del director, encara que incapaces d’explorar psicologies individuals o col·lectives. Però la seva gran carència és una altra. Malgrat ser una pel·lícula que parla sobre el dolor causat per mesures econòmiques massa restrictives, ni es pren la molèstia de posar de cara aquells que les pateixen.