Manuel Vilas: «'Alegría' és una novel·la de serenitat i equilibri»

La recerca d’una veritat íntima i personal gràcies a ‘Ordesa’, 100.000 exemplars venuts, va posar Manuel Vilas en aquest estrany lloc dels escriptors literaris que saben parlar-li a la gent de tu a tu.  Conseqüència directa d’aquell llibre és ‘Alegría’, una altra crònica confessional, amb què ha quedat finalista del Planeta. I sí, aquest narrador de qui parla Vilas és Vilas.

¿Imaginava que ‘Alegría’ li acabaria donant aquesta alegria?

[Riu] Es veritat. Mai vaig pensar que el títol seria la definició perfecta del meu estat d’ànim actual.

¿Es podria dir que la novel·la és la cara B d’‘Ordesa’?

Són novel·les independents. Qui llegeixi ‘Alegría’ no ha d’haver llegit ’Ordesa’ i viceversa. Ara bé, el narrador és el mateix o és una conseqüència directa d’aquell narrador. Com a curiositat, diguem que un recurs cervantí uneix aquesta novel·la amb l’anterior.

¿Un recurs cervantí?

El protagonista va de ciutat en ciutat parlant d’un llibre que ha publicat i es troba amb gent que l’ha llegit i el comenta, exactament igual que passa a la segona part del Quixot. Es podria dir que també és una invocació als fantasmes perquè el narrador, que ha escrit un llibre sobre ells, aconsegueix que els seus pares morts visquin en el llibre.

¿És aquesta una novel·la de redempció?

És més aviat una novel·la de serenitat i equilibri i una aposta pel sentiment d’alegria, que em sembla atàvic i primitiu. Lamento que l’hàgim deixat de banda, perquè socialment hem preferit optar per la felicitat com una espècie d’obligació.

Continua parlant de la família.

Si a ‘Ordesa’ era un fill qui parlava, a ‘Alegría’ és un pare.  Crec que la família continua sent el lloc on encara hi ha un ordre humà, on l’humà no està mercantilitzat. És un lloc a recer del capitalisme general que regeix les relacions professionals, les relacions d’amistat i fins i tot les de parella. Però això no entra en els vincles entre pares i mares amb fills i filles. Hi veig una puresa biològica.

¿Què ha sigut del Vilas més juganer i gamberro, tornarà?

No, aquest ha desaparegut en combat. Vaja, que va morir en la segona guerra mundial.  De tota manera, quan vaig escriure ‘Ordesa’ vaig pensar que no hi havia humor, però alguns lectors em van fer veure que sí, que era possible riure en alguns moments d’aquesta història tan dramàtica. Crec que a ‘Alegría’ passarà el mateix.

¿Amb aquest tema i aquesta intenció no era una mica arriscat presentar-se al Planeta? És a dir, ¿què fa un escriptor com vostè en un premi com aquest?

No he escrit una novel·la comercial, en absolut. Però si al Planeta volen fer un gir literari en aquests moments no serem els escriptors els que ens hi oposem. Tenim l’obligació de servir a la literatura des d’on siguem. No em sembla bé malgastar la capacitat que té el Premi Planeta per arribar a un públic ampli per pruïges de la naturalesa que siguin.

Notícies relacionades

Javier Cercas: «Estem en plena batalla. Només hi ha crits i pols»

Amaia Montero torna a La Oreja de Van Gogh 18 anys després

Digui’m que al recollir el premi va pensar en els seus pares.

Per descomptat. Esclar que vaig pensar en ells. Aquest fil de comunicació amb els morts que té tanta gent és una cosa meravellosa. Ho he comprovat gràcies a ‘Ordesa’.  És una cosa que em dona esperances i fa que em reconciliï amb el gènere humà.