CRÍTICA DE CINE
'La directora de orquesta': rellevant a desgrat seu
La seva història és un reflex de les lluites contra la misogínia i el sostre de vidre professional, i per això és una llàstima que aquest biopic d'Antonia Brico recorri a escenaris i diàlegs inconfusiblement engarrotats
Fa menys d’un segle Antonia Brico es va convertir en la primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica, i ho va fer tirant a terra un mur d’escepticisme, menyspreu i discriminació sexual. La seva història és un reflex de les lluites contra la misogínia i el sostre de vidre que continuen tenint lloc actualment; i per això és una llàstima que, per donar-li vida, aquest biopic recorri a escenaris i diàlegs inconfusiblement engarrotats. Així mateix, la pel·lícula posa en qüestió la seva pròpia rellevància al dotar gairebé tots els seus personatges masculins de perfils caricaturescos, i a l’acumular subtrames que només serveixen per diluir la força dramàtica del relat.
La directora de orquesta ★★
Direcció: Maria Peters
Repartiment: Christanne de Bruijn, Benjamin Wainwright, Scott Turner Schofield, Annet Malherbe
Títol original: ‘De dirigent’
País: Holanda
Durada: 137 minuts
Any: 2018
Gènere: Biogràfica
Estrena: 4 d’octubre del 2019
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- LES SEQÜELES DE L’ELIMINACIÓ EUROPEA Tensió al vestidor del Barça
- Vine a escalar i queda't a dormir
- Seguretat Social Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions