Michael Bublé, amor del de tota la vida

Sona la cadència del majestuós ‘Feeling good’, tot swing i poder. Rugeix l’orquestra i apareix Bublé, vestit blau i somriure de galant de cine, d’home a qui li va bé en la vida. ‘Feeling good’, «em sento bé», diu la lletra. I tan bé. Després d’ell, una enorme pantalla circular, un medalló de brillantor cromada que ara és un sol ardent, després una lluna i més tard una pantalla per veure de prop a l’estrella, sempre somrient, canti el que canti. I darrere d’aquesta pantalla mòbil, els músics. A un costat la big band, tots homes; a l’altre, les cordes, totes dones. Hi ha coses de nois i coses de noies, pensaria qui va dissenyar l’espectacle. ¿Potser el mateix Bublé? Qui ho sap. Però la idea li pega. El cantant canadenc és un home dels de tota la vida. I això és el que transmet la gira ‘Love’. El to és una mica més ‘distingit’, o menys adolescent, que el de fa cinc anys, però el fons és el mateix. El 2014, també al Sant Jordi, feia broma prometent una nit de desenfrenament i «sexe brut». Aquesta vegada, barrejant l’anglès amb el castellà que li ensenya, diu, el seu fill de 6 anys –la dona de Bublé és argentina–, assegurava «que l’important no és l’idioma, sinó el missatge que porto. I aquest missatge és amor».

El murri i el noi bo 

D’amor tracta gairebé tot el seu repertori. D’amor romàntic, d’amor d’una nit, d’amor als seus fills. I tots els amors els va cantar amb la mateixa expressió, entre el murri i el gendre perfecte, que serveix per ser el canalla d’‘I’m just a gigoló’ i l’home enamorat de ‘My funny valentine’. Es va mirar tant per cantar com per recórrer les passarel·les de l’escenari, ballar, allargar la mà als espectadors de la zona VIP i complimentar als de la zona molt-molt-VIP. Bublé es va acostar a la fossa d’entrades exclusives, va preguntar si algú volia cantar i es va trobar amb l’Alba, una espectadora de veu tremenda i molta desimboltura que va despentinar el Sant Jordi amb un ‘My way’ de nivell professional. Va sortir tan rodona la cosa que semblava part del guió, tot i que al matí següent, a l’Alba la buscaven a twitter: «Brutal el teu My Way. Felicitats! Per cert, ets de Cassà?». Era de Cassà. No estava preparat. Bublé va estar simpatiquíssim, es va regalar un moment rock and roll –rock and roll sense despentinar-se– amb la cançó que ballaven Uma Thurman i John Travolta a ‘Pulp Fiction’ i es va acomiadar amb la seva millor interpretació de la nit, una sentida ‘You are always on my mind’. Amb això i amb un altre missatge. «Soc aquí gràcies al meu Déu». Valors de sempre, doncs.