FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ
Un geni de la comèdia anomenat Michel Houellebecq
El controvertit escriptor francès i Gérard Depardieu brillen com èmuls de Laurel i Hardy a 'Thalasso', hilarant seqüela d''El segrest de Michel Houellebecq'

zentauroepp50050123 grafcav8696 san sebasti n gipuzkoa 25 09 2019 el direc190925203125 /
Michel Houellebecq és un dels pocs escriptors de relleu de la nostra època, o de qualsevol època, en emprendre una carrera paral·lela al món del cine. Després de dirigir ‘La posibilidad de una isla’ (2008), adaptació cinematogràfica de la seva novel·la homònima, des del 2014 el francès ha aparegut com actor en diverses pel·lícules en les quals sembla trobar delit en la caricatura de si mateix i utilitza la seva cara de gos perdiguer amb insomni per malgastar una pètria cara còmica i una fragilitat irresistiblement tendra. Si en el més famós d’aquests títols, ’El segrest de Michel Houellebecq’ (2014), el director Guillaume Nicloux imaginava el rapte del literat a càrrec d’un trio d’ignorants –és impagable l’escena en què el Premi Goncourt intentava aprendre arts marcials–, a la seqüela que aquest dimecres ha presentat a concurs a Sant Sebastià el sotmet a un altre tipus de confinament.
‘Thalasso’, en efecte, transcorre en un centre de talassoteràpia situat a la ciutat normanda de Cabourg –que al seu dia va llançar a la fama un altre escriptor, Marcel Proust. Durant els seus primers minuts de metratge, plensd’hilarant ‘slapstick’, veiem com el cos de Houellebecq és pastat, triturat, tacat de fang i tancat en una cabina de crioteràpia per culpa de la qual, com ell creu, se li congelaran els genitals. Durant totes aquestes tortures, la víctima, nua i impotent, amb prou feines arriba a emetre lleus gemecs o a balbucejar laments inintel·ligibles. En aquells moments inicials, la pel·lícula deixa clar que, si algun dia l’abandona la inspiració literària –una cosa que, jutjant pel seu llibre més recent, ‘Serotonina’ (2019), no és del tot descartable–, sempre pot triomfar com a èmul de Buster Keaton.
Inicialment desesperat per la prohibició de fumar i beure, Houellebecq sembla veure la llum quan un dia es topa a l’spa amb Gérard Depardieu, també ingressat allà per a una cura. Tant l’escriptor com l’actor són dues personalitats gal·les particularment polèmiques i provocatives, dos objectes de culte amb un geni mediàtic que sempre ha estat vinculat a formes dispars d’estranyesa, excentricitat i fins i tot lletjor. D’una banda, la familiaritat explosiva; d’una altra, la hiperlucidesa depressiva i demacrada. El contrast que Nicloux estableix entre tots dos és tan immediatament ridícul que la pel·lícula es podria haver dit ‘Les aventures de Michel i Gerard’.
Reflexions sui generis
Notícies relacionadesLes escenes següents ens els mostren amagant-se com col·legials per fumar, beure vi blanc i menjar paté mentre debaten l’existència de Déu, tot això amb uns barnussos blancs com a única vestimenta. Houellebecq intenta lligar tímidament amb una treballadora de l’establiment. Depardieu afirma que el cine i la seva pròpia carrera són «una merda». L’escriptor reflexiona sobre la seva àvia morta i sobre la resurrecció mentre les llàgrimes li broten literalment dels ulls i Depardieu l’observa estupefacte. Després, somia que veuSylvester Stallone mig nu en una platja propera. I així.
A mig ’Thalasso’, surten a escena els tres ignorants d’‘El segrest de Michel Houellebecq’ per demanar a la seva antiga víctima que els ajudi a reparar el matrimoni entre els pares d’un d’ells –una cosa incompressible considerant la falta de romanticisme i la misogínia proverbials del novel·lista–, i llavors la pel·lícula naufraga, essencialment perquè deixa de fer atenció prioritària a la seva particular versió de Laurel i Hardy i, en concret, a aquest escriptor a qui no li falta ni aixecar una cella per ser hilarant. Però aquells 10 primers minuts de metratge ‘slapstick’ petrificat es queden allà. Si el jurat té suficient sentit de l’humor, el premi al millor actor hauria de ser per a ells.
- Festival de cine de Venècia Julia Roberts revifa el debat sobre el feminisme a la Mostra
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Barça La samarreta rosa fantasma del Barça: no existeix però s’ha convertit en un fenomen viral
- Successos Ferit un home a Barcelona al rebre un tret a la porta d’un bar
- EUA Trump accelera el seu autoritarisme: «Tinc dret a fer el que vulgui»
- Drets civils Bloqueig temporal a les deportacions ràpides
- Guerra comercial Un tribunal d’apel·lació declara il·legals els aranzels de Trump però els manté
- El conflicte del Pròxim Orient Kallas es declara "frustrada" per l’immobilisme de la UE davant Israel
- El conflicte del Pròxim Orient Israel s’endinsa a Ciutat de Gaza
- Guerra a Ucraïna L’Exèrcit rus diu controlar gairebé tot Luhansk i Donetsk