Anar al contingut

MIG SEGLE D'UNA EDITORIAL

Deu autors de la competència trien el seu llibre d'Anagrama favorit

Als seus 50 anys, el segell barceloní és una referència ineludible per als lectors

Elena Hevia

Deu autors de la competència trien el seu llibre d'Anagrama favorit

LA CONJURA DE LOS NECIOS 

John Kennedy Toole 

Santiago Roncagliolo 

«’La conjura de los necios’ va ser el primer dels llibres d’Anagrama que recordo haver llegit. I va canviar la meva vida. Jo no sabia que les novel·les podien ser divertides. Ni que els personatges podien ser antiherois. A més, hi havia la història real: un autor que se suïcida a causa del rebuig editorial, però després la seva mare aconsegueix publicar el llibre i guanya el Pulitzer pòstumament. Aquesta era la millor novel·la, la més cruel humorada del destí.» 

LOS DETECTIVES SALVAJES

Roberto Bolaño 

Aixa de la Cruz 

«Per a mi, l’editorial Anagrama sempre estarà vinculada als colors de la col·lecció de butxaca Compactos, i tinc un fetitxisme particular pel vermell, sobretot per Roberto Bolaño, i sobretot per ‘Los detectives salvajes’, que em recordo devorant tot just sortida de l’institut, quan ser escriptor semblava una cosa mítica, màgica i misteriosa com ho és a les pàgines d’aquesta novel·la, i somiava amb molta força amb ser-ho». 

Martin Amis, a Barcelona el 2015.  / RICARD CUGAT

EL LIBRO DE RACHEL

Martin Amis 

Miqui Otero 

En l’adolescència, no podia sortir de casa sense el discman, les claus i un Anagrama. Les dues primeres coses solia oblidar-les a qualsevol lloc. El llibre, no. El que recordo amb més afecte és ’La conjura de los necios’. Més endavant, un altre Anagrama que em va influir en els meus primers intents en el terreny de la novel·la va ser ‘El libro de Rachel’. Però aquesta és la història de qui vol ser escriptor i sempre és molt més interessant la història dels lectors».

COSAS QUE HACEN BUM 

Kiko Amat

Victor 'Parkas' Recort 

«Llegida als 18 anys aquesta novel·la és com desitjar canviar-te d’ulleres i que algú t’empenyi ‘pogo’ endins. El llibre avança com un coet encès per accident en un garatge amb la persiana abaixada: té dandis, té ‘speed’, té situacionisme per a principiants. Té ‘Bernadette’ de The Four Tops i té vespes solcant el cel sota càmpings de rulots. El Kiko Amat més intransigentment pop».

Javier Tomeo, a Barcelona el 2009  / GuillERMO MOLINER

AMADO MONSTRUO

Javier Tomeo 

Manuel Vilas 

«Una novel·la brillant, intel·ligent i amb un gran sentit de l’humor. En teoria, es tracta d’una conversa que enfronta dos monstres, el cap de personal d’un banc, Kruger, i l’aspirant a vigilant jurat, Juanito. L’entrevista es transforma en un deliri sobre les seves respectives mares. En aquesta exploració es posa en crisi el que anomenem realitat, que el lector entreveu com un enfonsament de les seves idees preexistents».  

LA SENDA DEL PERDEDOR

Charles Bukowski

Luna Miguel 

«Quan jo no estava interessada en la literatura, el meu pare me’l va regalar. Jo tenia 11 anys i em va canviar literalment la manera d’entendre el món. ¡Així que la literatura també podia parlar dels meus sentiments adolescents més bruts! Amb els anys miro Bukowski d’una altra manera: era un misogin que maltractava les seves dones. Quina estranya sensació aquesta que, d’una banda, la seva literatura m’allibera i, de l’altra, el seu personatge em repugna». 

CHEROKEE

Juean Echenoz

Jordi Puntí

«Sense menysprear Coover, Chang-Rae Lee, Manganelli (¡la ‘Centuria’!) i tants d’altres, escullo aquest llibre d’Echenoz. En una primera lectura em va fascinar el seu talent per trencar els esquemes narratius. Era la pausa en el ‘nouveau roman’ juntament amb novel·les d’aventures, el jazz, les novel·les negres de Simenon, i tot amb una prosa juganera. ‘Cherokee’ va ser també la meva porta d’entrada a l’obra d’un autor que mai em decep.

Ian McEwan, en la seva última visita a Barcelona el 2017  / FERRAN NADEU 

EXPIACIÓN

Ian McEwan 

Ricard Ruiz Garzón 

«És un llibre que utilitzo freqüentment amb els meus alumnes, és a dir, amb els aprenents de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, perquè és una obra amb moltes capes perfectament diferenciades i que es desenvolupa en tres parts. La primera parla dels perills de la imaginació, la segona aborda la guerra i la tercera, la possibilitat de perdonar en la ficció el que no som capaços de fer bé en la vida real». 

ANCHO MAR DE LOS SARGAZOS 

Jean Rhys

Olga Merino 

«Vaig arribar a les pàgines d’‘Ancho mar de los Sargazos’ a principis dels 90. Una novel·la curta, neta i densa, plena de passadissos, amb tres punts de vista. Em va impressionar la mirada de Jean Rhys i sobretot que donés veu, a la fi, a Antoinette Cosway, la primera dona de Rochester, la boja tancada a les golfes que cala foc a la mansió a ‘Jane Eyre’. Totes dues novel·les, la de Rhys i la de Charlotte Brontë, haurien de llegir-se juntes». 

RASTROS DE CARMÍN 

Greil Marcus 

Agustín Fernández Mallo 

«Un clàssic de l’assaig. La seva traducció a l’espanyol (o sigui, Espanya + Llatinoamèrica), va ser fonamental per a la connexió en el nostre imaginari col·lectiu de les avantguardes històriques, el dadaisme, el situacionisme i altres expressions cultes, amb corrents ‘underground’ com el punk, el nou ruidisme de les arts visuals, la música experimental o la literatura beat. La seva revisió política a través del marxisme és molt interessant».