'Untouchable': el documental sobre el depredador sexual Harvey Weinstein

Al final de ‘Weinstein’ (2018), documental de Jane McMullen i Leo Telling sobre els casos d’abusos sexuals en què s’ha vist embolicat el productor cinematogràfic Harvey Weinstein, i que van sortir a la llum a l’octubre del 2017, se’ns diu que l’home que va crear Miramax, i va convertir el cine independent en una poderosa alternativa als estudis de Hollywood, està preparat per tornar amb més força.

La idea resultava aterridora, ja que el documental no gira entorn del treball de Weinstein com a productor de ‘Pulp fiction’, ‘El pacient anglès’ i ‘Shakespeare in love’, entre altres èxits sonats del cine indie nord-americà, sinó que se centra en les seves activitats com a depredador sexual: algú que fa valer el seu poder per tenir relacions no consentides amb actrius a qui promet papers importants a les seves pel·lícules.

Podia estar preparat per a qualsevol cosa, i amb més força. Per produir noves pel·lícules. Però també per continuar fent el que li donés la gana amb actrius, assistentes i secretàries a les que convidava a la seva habitació d’hotel, sortia del bany completament nu, els demanava un massatge o les acariciava mentre es masturbava. Weinstein, el 2018, creia que podia recuperar la seva impunitat. Ser el xèrif del poble (referint-se a Hollywood), frase que va pronunciar en una festa.

Les coses són ara ben diferents. Aquest divendres s’ha estrenat en sales un nou documental entorn del cas, ‘Untouchable’, dirigit per Ursula MacFarlane. La ironia del títol escollit és manifesta perquè Weinstein ja no és, ni tornarà a ser, un personatge intocable. Les últimes imatges d’‘Untouchable’ disten molt de l’amenaça altiva amb què es tancava l’anterior film

Encerclat per l’opinió pública i separat de la seva dona (va demanar el divorci després de conèixer-se tots els assetjaments realitzats per Weinstein durant els últims 30 anys), el magnat mig arruïnat ja no amenaça ningú. En els últims plans se’l veu cansat i envellit. Surt al carrer, puja a un cotxe i abans de partir s’adreça als periodistes que l’esperen. Diu que s’ha equivocat i que necessita teràpia. Després els comenta que sempre s’ha portat bé amb ells. Quan tanca la porta del cotxe, se sent la veu d’un reporter dient-li que busqui ajuda.

També la necessiten les dones que han fet públic l’assetjament i vexacions a què van ser sotmeses per Weinstein. Algunes d’elles surten a ‘Untouchable’: Rosanna Arquette, sempre molt combativa. Paa de la Huerta, la confessió de la qual treu l’alè. Apareixen actrius menys conegudes –Caitlin Dulany, Erika Rosenbaum, Nannette Klatt– que relaten minuciosament com les va enganyar i el que els va obligar a fer en la intimitat de la seva habitació. El cas més dolorós és el de Klatt, que pateix una greu malaltia ocular. Quan es va negar a mantenir sexe amb ell, Weinstein la va obligar a sortir de la seva habitació per una porta que donava a un corredor fosc sabent que ella no podria veure amb claredat. Va estar 20 minuts en ombres, aterrida, buscant la sortida.

Les confessions de totes elles descriuen les maniobres del productor i la forma en què les dominava perquè res del que havia fet es fes públic. Els seus advocats arribaven a acords de confidencialitat. Algunes dones van cobrar una indemnització. ¿Però com s’indemnitza algú de la violència sexual? ¿I com prosseguir una carrera cinematogràfica sabent que Weinstein et tancarà les portes de la seva productora i farà tot el possible perquè ningú més et contracti?

Gwyneth Paltrow, Mira Sorvino, Angelina Jolie, Annabellas Sciorra –que l’ha denunciat per violació–, Ashley Judd i Asia Argento no apareixen a ‘Untouchable’, però van ser les primeres en explicar el comportament de Weinstein. No només actrius. Secretàries de Miramax, caps de departament, assistentes de producció... No va acceptar mai un no per resposta. El #MeToo va amplificar les denúncies. El moviment viral es va fer realitat a partir d’aquesta causa. Després de tants anys esquivant la realitat, Weinstein va haver de reconèixer-la. Va acabar sent acomiadat de la seva pròpia empresa.

Però no tot comença i acaba en l’actitud del productor, un tipus despòtic convençut de tenir el poder per fer el que vulgui i no ser jutjat per això. Ni el Shakespeare més inspirat, el de ’Ricard III’ i ’Macbeth’, podia haver imaginat un personatge així. El problema radica igualment en un sistema que ha tolerat aquest tipus d’actuacions.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

En una multitudinària festa, el productor va dir meuca a una jove reportera que li va preguntar sobre una pel·lícula seva que havia arxivat. El nòvio de la reportera, també periodista, es va encarar amb Weinstein i aquest el va treure a cops de la casa. Diversos fotògrafs que cobrien la festa ho van capturar amb les seves càmeres. Després va dir la famosa frase que era el «puto xèrif» del lloc. Ell era la llei. El periodista comenta que qualsevol diari hauria estat encantat de treure en primera pàgina la frase de Weinstein. Era la notícia somiada. Doncs bé, no es va arribar a parlar mai d’aquella festa en la premsa. I la jove reportera recorda que no ha vist mai publicada cap de les desenes de fotos que es van fer mentre Weinstein colpejava el seu nòvio.

El sistema ho va tolerar una vegada i una altra. Weinstein va intentar rentar la seva imatge associant-se a la campanya per la presidència de Hilary Clinton. El poder crida al poder. Avui, no obstant, el productor no ha obtingut permís per viatjar a Espanya i Itàlia a fi de negociar uns projectes. El pròxim 6 de gener començarà a Nova York el judici a Weinstein per dues violacions i una agressió. Ja no és capaç de dir que tornarà amb més força.