Anar al contingut

NOVETAT EDITORIAL

Crítica de 'La chica que vivió dos veces': tancament amb alts i baixos de la saga 'Millennium'

David Lagercrantz conclou la història de Blomkvist i Salander ficant el dit a la nafra de l'actualitat i amb generoses dosis de sorpresa i focs artificials

Marta Marne

Crítica de 'La chica que vivió dos veces': tancament amb alts i baixos de la saga 'Millennium'

A la butxaca del cadàver d’un captaire apareix un paper amb el número de telèfon de Mikael Blomkvist. La metge forense a càrrec de la seva autòpsia, Frederika Nyman, sospita que hi ha una cosa estranya entorn d’aquesta mort –al cos li falten diversos dits i mostra uns trets desfigurats al seu rostre, lesions que pot percebre’s que va patir anys enrere– i no dubta a posar-se en contacte amb un dels periodistes més coneguts de Suècia per demanar-li ajuda. Mikael recorda poc després que en efecte coneixia al mort, un misteriós home que en ple mes d’agost es podia veure pels carrers d’Estocolm amb un enorme anorac a sobre. No eren pocs els que sospitaven que patia algun tipus de trastorn per la forma en què s’adreçava als transeünts en ocasions. Com és habitual, Blomkvist visita la seva amiga Lisbeth Salander amb l’excusa de sol·licitar la seva ajuda. Ella sempre ha sabut furgar a la xarxa per proporcionar-li informació fidedigna i fiable. No obstant, quan es presenta al seu pis, pot veure que s’ha mudat sense deixar-ne ni rastre.

Blomkvist no tardarà a descobrir que la mort del captaire amaga un fosc secret sobre el seu passat que involucra de manera directa l’actual ministre de defensa suec. Una vegada més, una novel·la de la sèrie 'Millennium' fica el dit a la nafra de la política nacional i internacional, i el descoratjament que es percep a nivell mundial en el moment present es transmet a través del desànim del mateix Mikael amb les últimes notícies que li ha tocat cobrir.

Ràfegues d’acció extrema

David Lagercrantz tanca la sèrie més famosa de la novel·la negra nòrdica dels últims anys. Com ja passava en les entregues anteriors, els personatges són els mateixos que en la trilogia original però la veu difereix molt de la de Larsson, motiu pel qual molts dels seguidors inicials no han aconseguit enganxar-se a aquest nou plantejament. Això afecta també a l’enfocament donat als protagonistes, i sobretot a l’estil de l’obra. Si Larsson emulava un to periodístic que podia passar per un reportatge, Lagercrantz deixa de banda la cura pel text per centrar-se en la sorpresa a través de la trama. Per a aquest llibre escull una narració en dos temps, en la qual les aventures de Mikael se sostenen gràcies a les de Lisbeth. La investigació sobre el captaire transcorre lenta en excés, i la història no funcionaria si no fos pels cops d’efecte dels menys abundants capítols de Salander. Aquests últims són plens d’escenes d’acció extremes i en alguns punts fins i tot forassenyades. Però ja sabem que Salander no és precisament un personatge reposat i tranquil. L’autor sembla buscar el ritme propi d’un 'thriller', però es perd entre entrevistes i diàlegs que, malgrat la seva fluïdesa, alenteixen la intriga a cada moment.

¿Qui és la dolenta?

La trama de Salander i Camilla enllaça amb les dues entregues anteriors, en què Lagercrantz recorre al caducat recurs dels germans bessons. ¿Serà Lisbeth la malvada o ho serà Camilla? Una de les escenes més tèrboles de la novel·la, en la qual entren en joc una planxa, una camisa i l’esquena d’un home, ens farà dubtar de la titularitat de germana perversa. Camilla farà tot el que estigui a la seva mà per mirar d’acabar amb Lisbeth, i posarà al seu servei els sicaris més sanguinaris i la tecnologia més complexa per trobar-la.

Malgrat els nombrosos contres que podem trobar en aquesta obra, el resultat final satisfarà els seguidors de Lagercrantz. Potser no tant als de Larsson. Seguint amb la línia de la sèrie, som davant d’una obra lleugera amb poca pretensió més que la d’entretenir. La lectura avança sense parar fins a l’última pàgina amb un final que podria ser previsible en alguns aspectes, però que Lagercrantz es preocupa de dotar de focs artificials per sorprendre el lector. Només queda desitjar que amb aquesta entrega es posi punt final a una sèrie amb alts i baixos, però que malgrat tot ha aconseguit un nombre de lectors envejable.

ítem

La chica que vivió dos veces

David Lagercrantz 

Destino 

Traducció: Martín Lexell i Juan José Ortega 

592

22,50 euros