Anar al contingut

FENOMEN EDITORIAL

'La noia que va viure dues vegades', tancament de la saga 'Millennium', arriba alhora a 50 països

El sisè i en principi últim llibre de la sèrie creada per Stieg Larsson es publica aquest dimarts amb David Lagercrantz

Anna Abella

'La noia que va viure dues vegades', tancament de la saga 'Millennium', arriba alhora a 50 països

El  2008 es propagava com la pesta, negra i arribada de la freda Suècia, una febre anomenada ‘Millennium’. Avui, la història de la icònica ‘hacker’ Lisbeth Salander i el reporter Mikael Blomkvist sembla arribar a la seva fi amb David Lagercrantz. Aquest dimarts, qui va agafar el relleu del difunt Stieg Larsson (1954-2004) publica simultàniament a 50 països el sisè llibre de la sèrie, ‘La noia que va viure dues vegades’ (Destino en castellà, Columna en català).

Fa 11 anys s’alçava en un fenomen editorial aquella saga pòstuma sorgida de la ploma de Larsson, un periodista d’investigació suec la mort prematura del qual, als 50 anys, d’un atac de cor, sense conèixer el futur èxit milionari de la seva trilogia ‘Els homes que no estimaven les dones’, ‘La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina’ i ‘La reina al palau dels corrents d’aire’–, va alimentar la llegenda d’una vida amenaçada per grups ultres a causa del seu activisme contra l’extrema dreta. 

David Lagercrantz, durant la seva visita a Madrid el 2017  / JUAN MANUEL PRATS 

La trilogia de Larsson, a més de vendre 86 milions d’exemplars a tot el món, va generar tres produccions cinematogràfiques fetes a Suècia (que van alçar l’actriu Noomi Rapace com a Salander), una altra adaptació nord-americana de David Fincher el 2011, amb Daniel Craig al paper de Blomkvist i Rooney Mara, i una altra cinta, el 2018, dirigida per l’uruguaià Fede Álvarez i amb Claire Foy (‘The Crown’) de protagonista; a més de tres adaptacions al còmic (una europea, un dels dibuixants de la qual va ser el barceloní Josep Homs, una altra en manga i una altra per als Estats Units).

El fenomen

En vista d’aquesta gallina dels ous d’or l’editorial sueca Nordstedts i els hereus de Larsson, el seu pare i el seu germà, Erland i Joakim, que gestionen els drets milionaris de la seva obra, van decidir encarregar a un altre autor el repte de continuar la saga i continuar esprement el fenomen. I van fer l’oferta el 2013 a l’escriptor i periodista suec Lagercrantz (Solna, 1962), autor de les memòries del futbolista Zlatan Ibrahimovic i d’una novel·la inspirada en el matemàtic Alan TuringLagercrantz s’hi va atrevir i dos anys més tard, després de superar “la pressió i el pànic” de l’encàrrec, publicava la continuació de la trilogia, ‘El que no et mata et fa més fort’, i el 2017, el cinquè llibre, ‘L’home que perseguia la seva ombra’. 

L’escriptor i periodista suec Stieg Larsson / Arxiu

Encara que els dos llibres de Lagercrantz es van mantenir en xifres envejables per a qualsevol novel·la –14 milions d’exemplars venuts–, el continuador del fenomen s’ha quedat lluny dels 86 milions de la trilogia de Larsson. I tot i que Lagercrantz ja pensa en projectes i reptes lluny de ‘Millennium’ res impedeix que en el futur hi pugui haver un altre ‘pare’ o ‘mare’ per a Salander que accepti agafar el relleu.

Les nocives ‘fake news’ i l’Everest

A ‘La noia que va viure dues vegades, el lector trobarà el duel final entre Lisbeth, que ara va sense pírcings, i la seva sofisticada germana bessona Camilla (també Kira), totes dues amb una infància marcada, cada una a la seva manera, pel seu temible i maltractador pare, Zala. Lisbeth continuarà eclipsant Blomkvist i alçant-se en protagonista gairebé absoluta i mantindrà l’esperit venjatiu i violent amb què la va dotar Larsson mantenint la seva croada contra tota mena de violència contra les dones. 

Lagercrantz continua amb una trama, que ja emergia a l’entrega anterior, de denúncia de les fàbriques a Rússia de ‘fake news’, notícies falses i mentides originades per pirates informàtics capaços de propagar l’odi racista i influir en les eleccions i les polítiques d’altres països a conveniència, i la lliga a la sospitosa mort d’un captaire a Estocolm que els protagonistes, seguint pistes genètiques, relacionaran amb altres morts d’expedicionaris a l’Everest, una història per a la qual Lagercrantz ha recorregut als coneixements adquirits quan va escriure la biografia de l’alpinista suec Göran Kropp

Joakim i Erland, germà i pare, respectivament, de Stieg Larsson / NINA HANSEN 

Dura disputa familiar

En els seus inicis, el fenomen ‘Millennium va ’ quedar tacat per un airejat i agre serial familiar i disputa legal en pugna pels drets d’autor de la saga: Eva Gabrielsson va ser parella de Larsson 32 anys, però no es van casar i al morir aquest sense testar, la llei va declarar hereus el seu pare i el seu germà. Ella no va veure un euro i la família li va reclamar fins i tot el manuscrit d’un quart llibre inacabat de la sèrie que el periodista havia començat però del qual Gabrielsson sempre s’ha negat a revelar el parador.

Eva Gabrielsson, vídua de Stieg Larsson, durant la seva visita a Barcelona el 2011 / RICARD CUGAT

Gabrielsson mai va voler acceptar els diners –dos milions d’euros– que van acabar oferint-li el pare i el germà perquè, com va declarar a aquest diari, l’únic que desitjava era cuidar el llegat de la seva parella i evitar que es veiés convertit en una «indústria o una marca»Avui, ella es manté al marge i guarda silenci, però el 2011 va abocar la seva pena, la seva amargor i el seu enuig en el molt personal ‘Millenium, Stieg i jo’.

Descobrint Larsson

Kurd Baksi, que va treballar amb ell a la revista ‘Expo’, es va encarregar de mostrar la seva relació amb el periodista es va ocupar a‘El meu amic Stieg Larsson’.  Aquests llibres van servir per descobrir un Larsson addicte al tabac, al cafè i el menjar porqueria, amant de la ciència-ficció i la novel·la negra, admirador del seu avi antinazi (amb qui en realitat es va criar, lluny dels pares i el germà), entusiasmat amb la màquina d’escriure i el telescopi que li van regalar als 12 anys, trotskista i activista contra la guerra del Vietnam (en una de les protestes de la qual va conèixer Gabrielsson), a l’aventurer de 17 anys que van viatjar a Eritrea i Etiòpia (on la malària gairebé el va matar), al periodista frustrat per no aconseguir la nota per estudiar la carrera, al treballador tenaç que escrivia fins a les 5 de la matinada (la seva investigació de l’assassinat d’Olof Palme ha arribat aquest any a les llibreries), i al jove marcat per haver presenciat una violació sense poder evitar-la. Una frustració que venjaria gràcies a Lisbeth.