Els llibres que ens salvaran de la 'depre' postvacacional

Els llibres ens han acompanyat fidelment a la platja i a la muntanya i s’han colat a les maletes dels nostres viatges, però la màquina de la curiositat mai en té prou i encara menys la indústria editorial, que per a la ‘rentrée’ d’aquest any ve alimentada pels millors noms. Éric Vuillard, Jo Nesbo, Edna O’Brien, Eduardo Mendoza, Mario Vargas Llosa, Margaret Atwood, Ian McEwan o Annie Ernaux són alguns dels autors que arribaran a les nostres llibreries.

Lectures addictives

Per a aquells que aspiren que el llibre tingui, almenys, el mateix poder de seducció que una sèrie televisiva, el millor serà apostar per ‘La cara nord del cor’ (Columna / Destino) deDolores Redondo,una preqüela de la prestigiosa ‘Trilogia de Baztan’ amb una joveneta Amaya Salazar, que arribarà al principi d’octubre. Amb ‘La noia que va viure dues vegades’ (Ed. 62 / Destino), es tanca la sèrie ‘Millennium’ de Stieg Larsson, represa per David Lagercrantz; en l’entrega final Lisbeth Salander arribarà a conèixer les capes més profundes del seu passat. Un poder de seducció idèntic té Tana French, que amb ‘El secret de l’om’ (Capital Books / AdN) tornarà a convèncer que no hi ha pitjor infern que la família. Mentrestant,Eduardo Mendoza afilarà el seu característic humor amb la segona entrega del cicle iniciat amb ‘El rei recibe’ (Seix Barral), i dos supervendes com Xavier Bosch (‘Paraules que tu entendràs’, Columna) i Ferran Torrent (‘Poder contar-ho tot’, Columna) intentaran revalidar els seus títols. I per als que busquin una cosa més assossegada i amb un toc ‘british’ a l’estil ‘Downton Abbey’, el tancament de les ‘Crónicas de los Cazalet’, ‘Todo cambia’ (Siruela), de la ja desapareguda Elizabeth Jane Howard, la carismàtica madrastra de Martin Amis.

Senzillament, la literatura

‘La batalla d’occident’ (Ed. 62 / Tusquets)d’Éric Vuillardés una nova i prodigiosa entrega històrica de l’autor francès, que en aquest cop i amb el seu particular estil explora la primera guerra mundial. La segona i premiada novel·la de la irlandesaSally Rooney, ‘Gent normal’ (Periscopi / Literatura Random House) confirmarà les esperances de l’anterior. Libros del Asteroide proposa ‘El embalse 13’ del britànic Jon McGregor, que va obtenir el premi Costa amb aquesta precisa i pausada descripció de la vida d’un poblet anglès i ‘Unas vacaciones de invierno’ de l’irlandès Bernard MacLaverty, un retrat precís d’una relació matrimonial madura en caiguda lliure.

Dones úniques

La presència de les escriptores a la llista de les novetats la fa més que paritària. S’ha de posar al capdavant per dret propi la veteraníssimaEdna O’Brieni el seu últim treball ‘La noia’ (Empúries / Lumen); a prop dels 90 anys, la irlandesa va viatjar a Nigèria per entrevistar algunes nenes segrestades per Boko Haram com a base per a aquesta novel·la. Amb ‘La sala Marte’ (Alfaguara), la seva tercera novel·la, la nord-americanaRachel Kushneres tanca amb el lector darrere de les parets d’una presó de dones. I haurem d’estar molt atents a la basca Elder Rodríguez, guanyadora del premi Euskadi, que a ‘Un cor massa gran’ (Periscopi / LRH) recull 20 dels seus millors relats.

Aquesta fantasia que parla de nosaltres

La ciència-ficció i la fantasia són els camps de batalla de grans autors que no fan fàstics a la literatura de gènere. Ho demostra l’expectació davant de ‘Los testamentos’ (Salamandra), la continuació d’‘El conte de la serventa’, en quèMargaret Atwoodreprendrà la trama 15 anys després de la fuga de Defred (i que no té res a veure amb el que es relata en la segona i tercera temporada de la sèrie que ha impulsat la seva fama) i es convertirà en un dels títols més desitjats a començaments del setembre. Un altre dels plats forts serà ‘Lleopard negre, llop vermell’ (Empúries / Seix Barral), del jamaicà i premi Booker Marlon James, un ‘fantasy’ que ha robat el cor de la crítica. Fins i tot un autor tan formal com Ian McEwan s’ha deixat seduir per la ciència-ficció amb ‘Màquines com jo’ (Anagrama, també en castellà), en la qual imagina un Londres distòpic i alternatiu. El mateix passa amb Jeanette Winterson, que amb ‘Frankissstein’ (Periscopi / Lumen) i el seu habitual punt de vista feminista trasllada la novel·la de Mary Shelley a una Anglaterra ‘post-brexit’. I per als lectors a qui els agradin més els clàssics, arribarà a les llibreries ‘La maldición de Hill House’ de Shirley Jackson (Minúscula) i la nova traducció de Mauro Armiño de ‘De la Tierra a la Luna’ de Jules Verne (Nórdica), ara que es compleixen 50 anys d’una realitat que abans va ser somni.

Joventut sense esperança

Es diria que la vella novel·la d’aprenentatge està a l’ordre del dia. Quatre títols europeus ho testifiquen. L’últim premi Goncourt, ‘Sus hijos después de ellos’, deNicholas Mathieu(AdN), és un relat polític sobre la joventut en una França en transformació. També aquí s’hi situa l’última novel·la de Delphine de Vigan, ‘Les lleialtats’ (Anagrama, també en castellà). Mentre que la mastodòntica novel·la ‘La escuela católica’d’Edoardo Albinati (Lumen) explora l’educació religiosa destinada als nois a la Itàlia dels 70, amb un rerefons criminal. A Espanya, José Ovejero posa el seu gra de sorra amb la seva visió del món ocupa actual a la seva novel·la ‘Insurrección’ (Galaxia Gutenberg)

Per camins transatlàntics

Aquest és un any carregat d’interès pel que fa a la literatura llatinoamericana. Obre el foc a l’octubre Mario Vargas Llosa amb la que serà el seva dinovena novel·la, ‘Tiempos recios’, una crònica de les mentides que va propagar el Govern d’Eisenhower per enderrocar Jacobo Árbenz a Guatemala i implantar-hi una dictadura militar. L’argentí Rodrigo Fresán finalitzarà el seu tríptic sobre la cuina de l’escriptura amb ‘La parte recordada’ (LRH). I atenció a la pròxima novel·la de la mexicana Valeria Luiselli, ‘Desierto sonoro’ (Sexto Piso), la primera que escriu en anglès, que ha tingut una excel·lent rebuda als Estats Units. Controvertit i sense frens, el colombià Fernando Vallejo ha construït de nou una de les seves fascinants diatribes (aquesta vegada contra els polítics) a ‘Memorias de un hijueputa’ (Alfaguara).

El (cruel) exercici de la memòria

L’autobiografia, la memòria i la narrativa del jo fa gairebé una dècada que trepitja fort i és presumible que en els pròxims anys ho continuï fent. La confessió és la substància de la literatura de la gran Annie Ernaux, gran dama de les lletres franceses que ha adquirit en els últims temps visibilitat gràcies al premi Formentor que se li concedirà al setembre. Cabaret Voltaire recupera ‘Los años’ i Tusquets, dues de les seves novel·les més significatives, ‘El acontecimiento’ i ‘Pura pasión’. I sense moure’ns de França, unes memòries impactants, ‘L’esqueix de carn’ / ‘El colgajo’(Angle / Anagrama), en la qual el periodista Philippe Lançon relata la reconstrucció de la seva cara i de la seva identitat després d’haver sobreviscut a l’atemptat del 7 de gener del 2015 a la redacció de ‘Charlie Hebdo’, i tot això sense ni un bri de rancor. ‘Testament de joventut’, deVera Brittain(Errata Naturae / Periférica), són les memòries en les quals l’autora va explicar les seves experiències com a infermera durant la primer guerra mundial. El crític literariIñaki Uriarteestà escrivint un diari des del 1999 i aconseguint crítiques que el situen en el ‘top’ de la literatura diarística en castellà. Després d’haver-lo publicat en tres volums, Pepitas de Calabaza llançarà una versió corregida i augmentada aquesta tardor. També molt esperada és ‘Ara parla’m de tu’ (en castellà, ‘Carta a Matilda’), una autobiografia exprés i liofilitzada en la qual Andrea Camilleri, dos anys abans de la seva mort –va morir als 93 anys–, va decidir explicar-se a la seva besneta a través d’aquest text. També s’inscriu en el cercle familiar ‘Ella pisó la Luna’, en el qual Belén Gopegui reivindica la seva mare, que va dedicar la seva vida a cuidar una filla amb paràlisi cerebral i a l’activisme social en contrast amb el reconeixement públic del seu marit, prestigiós astrofísic.

Explorar el present i el passat

‘Podemos salvar al mundo antes de cenar’ és un nou al·legat ecològic del novel·lista Jonathan Safran Foer (Seix Barral), que incideix de forma personal en un tema en voga, ara que l’ONU ha proposat que es redueixi el consum de carn al món per frenar el canvi climàtic. Després de l’èxit del ja cèlebre ‘Librerías’, Jorge Carrión proposa a ‘Contra Amazon’ (Galaxia Gutenberg) una defensa de la lectura crítica en un llibre que apareix simultàniament en castellà, francès i anglès. Si li va agradar la sèrie ‘Chernobyl’, res millor que ‘Manual de supervivencia’, de Kate Brown (Capitán Swing), no només una exposició dels fets i de la seva manipulació oficial, sinó també una reflexió sobre com extreure ensenyances per al futur. I res més candent que el feminisme, que estarà present en l’assaig de Najat El Hachmi, ‘Sempre han parlat per nosaltres’.

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Mirant enrere, tres llibres biogràfics prometen: l’estudi sobre Unamuno (Galaxia Gutenberg) dels hispanistes Colette i Jean-Claude Rabaté, que aclarirà l’últimament molt discutit episodi amb Millán Astray; ‘Un revolver para salir de noche’, la particular biografia de Vera, dona de Vladimir Nabokov, i ‘A plena luz’ (Duomo), el llibre que J. R. Moehringer va dedicar al lladre de bancs Willie Sutton, que als anys 60 es va guanyar la fama de Robin Hood perquè malgrat ser un eficaç lladre de bancs, mai va disparar ni una bala.  

Un bany de violència

La novel·la negra ve carregada de plats suculents i plaer assegurat. Aquí tenim James Ellroy amb ‘Esta tormenta’ (LRH), o el que és el mateix, el segon volum del segon ‘Cuarteto de Los Angeles’, ambientat durant la segona guerra mundial. I el segueixen noms no menys potents com John le Carré (‘Un home decent’, Ed. 62 / Planeta),Michael Connelly (‘Noche sagrada’, AdN), Robert Galbraith, J. K. Rowling (‘Blanco letal’, Salamandra) i Jo Nesbo (‘Ganivet’, Proa / Reservoir Books). Sense oblidar les dames Louise Penny (‘Un destello de luz’, Salamandra) i Rosa Ribas (‘Un asunto demasiado familiar’, Tusquets).  Aquesta última ambientada al barri de Sant Andreu, a Barcelona, i amb una família de detectius privats difícil d’oblidar.