ART URBÀ

Odintsovo, la ciutat russa dels grafitis colossals

Artistes de 26 països pinten murals de fins a 60 metres d'alçària en parets mitgeres d'edificis rusc de la localitat de la perifèria de Moscou

En el projecte urbanístic participen grafiters espanyols, com ara Pez, Okuda San Miguel i Sabek Nonsense

zentauroepp49501736 icult190823174821

zentauroepp49501736 icult190823174821 / MAXIM SHIPENKOV

4
Es llegeix en minuts
Javier G. Cuesta

Moscou sempre sorprèn. La capital russa i la seva perifèria viuen des de fa anys una profunda –i costosa– transformació. Un d’aquests projectes té lloc aquest estiu als afores, a la ciutat dormitori d’Odintsovo. Es tracta del festival 'Morfogènesi Urbana', una colossal obra coral en què 76 artistes de 26 països han pintat 36 murals gegantins.

La idea no és pionera, a la polonesa Lodz hi ha una iniciativa similar, però sí que suposa una aposta per un nou urbanisme: barris sencers on cada bloc tingui una paret mitgera coberta completament per un grafiti temàtic. En aquest cas, les pintures arriben als 16 pisos d’alçària, entre 50 i 60 metres, i són visibles fins i tot a una gran distància, i en certa manera aconsegueixen un efecte similar al de la frondosa vegetació del Bosco Verticale de Milà, de manera que no seria estrany que aquesta idea s’expandeixi per altres llocs.

Entre els grafiters que participen en aquest museu a l’aire lliure figuren artistes espanyols reconeguts internacionalment, cada un aportant ‘pinzellades’ del seu propi imaginari. Vint anys després d’haver començat la seva obra a Barcelona, José Sabate, ‘Pez’ de nom artístic, s’ha convertit aquí en el que anomena "un decorador de ciutats” i juntament amb la seva dona, Chicadania, han elaborat en aquesta ocasió un mural protagonitzat pel seu fill. "No hi ha un superheroi més important en la vida que els fills", afirma. El xaval apunta al cel envoltat dels peixos somrients que caracteritzen l’obra de l’artista. "Els fills són el futur, els únics que podran salvar el que és real, el món", afegeix. 

L’obra del barceloní Pez / JAVIER G. CUESTA

Al contrari, un peix molt més realista evoca en una altra paret una denúncia de rabiosa actualitat. El plàstic que cobreix les escames del peix dibuixat per DA2 és un dels grans crits del festival, un avançament de la futura cimera del clima de l’ONU.

Altres participants espanyols són Okuda San Miguel, amb una obra que cobra força a través del seu enfocament en les regles del color, i Sabek Nonsense, que recupera les figures de dones i animals que poblen tota la seva trajectòria. El seu grafiti, titulat 'Inocencia', mesura 58 metres d’alçària i va tardar set dies a completar-lo amb l’ajuda de Yes.JM. La seva jove d’ulls tapats evoca altres murals seus que ara decoren els carrers de Washington i Atlanta.

El mural que més ha cridat l’atenció entre els russos és el de Yuri Gagarin, el seu retrat més gran a tot el país. Obra de l’italià Jorit Agoch, representa el cosmonauta amb sobrietat i tons foscos per reforçar la seva imatge d’heroi. L’artista, que ha sigut felicitat per les autoritats, ha promès tornar en un futur per retratar la primera dona a l’espai, Valentina Tereixkova.

L’aportació al barri d’aquestes tres dotzenes d’obres es pot observar en l’ànim dels veïns, que es paren a disfrutar de les imatges de camí a casa, especialment els més grans. A més, també és cridanera la neteja i el respecte per la resta del mobiliari urbà. Així, els grafitis actuen com una espècie d’antítesi de les finestres trencades de James Wilson i George Kellin. Si la famosa teoria d’aquests criminòlegs era que no arreglar un desperfecte convida a cometre més delictes per la indolència de les autoritats, en aquest cas els gegantins dibuixos animen a deixar impol·luts els carrers.

"La gent ha començat a interessar-se pels grafitis i a mirar cap a Europa, on són molt més habituals i ja no hi ha tant rebuig", afirma Anastasia Nan, artista del grup CBKT. "Per a un rus hi ha un gran problema: el grafiti al·ludeix a una cosa dolenta, il·legal. Amb festivals com aquest, la gent entén que això és art. En el passat no entenien el suprematisme i altres formes artístiques i van arrasar una exposició, i ara enalteixen aquells pintors a tot el món. Amb el grafiti, el mateix; es tracta de temps", afegeix el seu company tweso1 en un descans de l’equip.

Els artistes russos tweso1 i Anastasia Nan / JAVIER G. CUESTA

Tot i que la majoria dels veïns estan encantats, hi ha gent insatisfeta amb tot. "¿Per què Gagarin no té el rostre complet? No s’entén aquest gat. Això no és un gat, és una llúdria", diu Anastasia imitant algun d’ells. Formada en belles arts, afirma que desconeixen aquest món, perquè fins ara estava condemnat a l’ostracisme. "Posaré un exemple, el 'Quadrat negre', de Kazimir Malèvitx. Tothom pensa, fins i tot avui, que el podria pintar el seu fill i fer-se ric. No es valora la revolució que va suposar, no se situa l’obra en el context de la història, de la cultura", afegeix.

Notícies relacionades

En l’etern debat sobre la intencionalitat de l’art, 'Morfogènesi Urbana' ha optat per ser un esdeveniment apolític. Darrere hi ha el finançament de les autoritats locals i de patrocinadors com l’aerolínia Sibaria Airlines (S7), tot i que els seus participants recalquen haver tingut llibertat absoluta. "No ens van donar instruccions, però pensem que l’esperit del projecte era donar color al barri", afirma el grafiter rus tweso1. "Són dos tipus de creativitat diferents. Una d’especialitzada en l’esfera política i una altra de totalment abstracta, com és aquest cas”, afegeix en un descans al costat d’Anastasia, companya de l’equip CBKT. L’artista va rebutjar fa un any visitar l’exposició sobre Banksy que va organitzar la galeria Tretyakov, un dels principals museus de Rússia. El mateix homenatjat va criticar l’esdeveniment, perquè, segons va dir, mai cobraria per mostrar les seves obres.

"La meva mare va anar a l’exposició i té 60 anys. Això és bo, molt bo. És cultura, una integració social, interès. La meva mare va despertar després d’estar 20 anys intentant-ho", remarca tweso1 a l’incidir que iniciatives així poden ser l’embrió d’una futura estètica urbana.

Temes:

Grafitis