«Li vaig dir que no a Plácido i vam continuar actuant i gravant junts»

El 24 de gener del 2011 el Teatre Real de Madrid celebrava amb una gala amb magnificència els 70 anys de Plácido Domingo. El gran artista madrileny era a la llotja al costat de la seva dona i companya durant més de cinc dècades, Marta Ornelas, i de diverses autoritats de la vila i cort. A l’escenari, el baríton uruguaià Erwin Schrott –pare del fill d’Anna Netebko– va interpretar l’ària del catàleg de Leporello del ‘Don Giovanni’, en què descriu la quantitat de dones seduïdes pel seu patró, Don Juan. Schrott, amb el programa de mà de la vetllada il·lustrat amb un retrat de Plácido, insistia en la seva interpretació a unir amb ironia i simpatia aquesta imatge que tenia a les mans amb el personatge que es complimentava.

La broma va passar desapercebuda per al públic, però en absolut per als que formen part del món de la lírica: va ser un petit escàndol perquè l’al·lusió era evident. ¿Com s’estaria sentint Plácido al seu tron d’homenatjat? ¿I Marta Ornelas? Perquè, per a tothom en la professió, la fama de faldiller de Domingo era coneguda, general i absoluta. El seu talent inigualable, el seu poder escènic, el seu tarannà de galant, el seu encant personal i la seva cavallerositat el convertien en un semideu. En els anys 80 i 90, en el circuit operístic, eren moltes les dones (admiradores, cantants) que es feien colzades per posseir-lo. I, per això mateix, ha xocat en l’àmbit que Plácido hagi pressionat dones per aconseguir sexe.

“No era el meu estil d’home”

Notícies relacionades

El #MeToo esclata a l'òpera amb l'escàndol de Plácido Domingo

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Una soprano internacional de primera fila explica que al començament de la seva carrera Domingo la va intentar seduir, però ella va declinar la invitació. “No era el meu estil d’home”, diu. Malgrat la negativa, afirma aquesta cantant que prefereix no donar el seu nom,«vam continuar cantant junts durant anys, vam gravar discos, vam fer desenes de concerts. En canvi, quan no vaig consentir l’assetjament que em va fer al meu camerino abans de sortir a escena el director d’un teatre d’òpera parisenc que avui segueix en actiu moments, la seva venjança particular va ser no tornar a contractar-me. No ho vaig denunciar per les dificultats que comportava. En tot cas, la seva influència no va afectar la meva carrera, que va seguir endavant sense problemes”.

La vida d’un cantant d’òpera i d’un director d’orquestra, tot aplaudiments i glamur, també és la d’un artista que viu mesos lluny de la seva família, compartint intensament breus períodes amb un grup de col·legues molt sovint desconeguts en una ciutat llunyana, amb qui després no torna a coincidir fins i tot en anys, una situació que dona per a molt. Són pocs els matrimonis que resisteixen aquest tipus de vida, però el de Domingo ha durat més de mig segle. L’època del MeToo li està passant factura i ja es veurà si els arguments d’aquestes dones que l’acusen gairebé totes anònimament –amb l’excepció de la mezzosoprano Patricia Wulf, que sí que ha donat la cara– tant per assetjament com per represàlies per la negativa a satisfer la seva fam sexual, es concreten en denúncies davant de les autoritats competents. De moment només han sacsejat com una bomba la societat en general i el món de l’òpera en particular.