Anar al contingut

CONCERT D'UNA BANDA CLAU

New Order, «l'encreuament perfecte de rock i electrònica», debuta a la Porta Ferrada

El grup britànic, autor de l'icònic 'Blue Monday' i hereu de Joy Division, actua per primera vegada al festival de Sant Feliu de Guíxols

Jordi Bianciotto

New Order, «l'encreuament perfecte de rock i electrònica», debuta a la Porta Ferrada

L’alta noblesa del pop britànic truca a la porta de la Costa Brava: New Order, banda fonamental en l’encreuament de la cultura de clubs i les guitarres elèctriques, i que càrrega amb tota la llegenda d’un dels noms de culte per excel·lència de la història del rock, Joy Division, es planta aquest dilluns a Sant Feliu de Guíxols (Festival de la Porta Ferrada). Circumstància remarcable, ja que parlem d’un grup que en les últimes dècades només hem pogut veure per aquí en macrofestivals com el Primavera Sound, el Sónar o el FIB.

L’Espai Port es disposa a acollir els creadors de la cançó que va canviar la manera de ballar als 80: ‘Blue Monday’, hipnòtica en la conjunció de tristesa i esplendor. Per no parlar de trofeus com ‘Temptation’, ‘Thieves like us’, ‘The perfect kiss’, ‘Bizarre love triangle’, ‘True faith’... Cançons que representen “l’encreuament perfecte del rock i la música electrònica”, sintetitza aplicadament Tom Chapman, actual baixista de New Order, el músic que des del 2011 ocupa la plaça del membre fundador Peter Hook, separat de la banda després d’agres disputes amb projecció als tribunals.

Fascinació per Manchester

Mals rotllos que res tenen que veure amb l’innocent Chapman, un músic de 47 anys de pare britànic i mare francesa, nascut i educat a l’hexàgon i fascinat per Manchester des que un dia un amic el va animar a escoltar The Smiths. “La seva grandesa em va animar a prendre’m la música seriosament”, revela. Del pop francès amb prou feines li agradaven unes quantes figures, Gainsbourg i Étienne Daho, i va prendre una decisió. “Em vaig adonar que potser el meu lloc no era França, i als 20 anys em vaig traslladar a Manchester”.

El 2009, després de superar una audició, es va convertir en baixista de Bad Lieutenant, projecte estacional de membres de New Order, suplint el titular discogràfic, Alex James (Blur). Bernard Sumner i companyia li van semblar “gent amb els peus a terra, amb sentit de l’humor i més interès en el futur que a recrear el passat”. D’això, a accedir a New Order dos anys després.

La línia de Peter Hook

La gran papereta va ser substituir Peter Hook, autor de poderoses línies de baix que arribava a construir una cançó dins de la cançó. “En Bernard em va donar el millor consell: ‘Diran moltes coses de tu, negatives i positives; no en facis cas, no llegeixis res, sigues tu mateix’”. Chapman va prendre part en la composició del notable ‘Music complete’ (2015).

¿Ha arribat a tenir contacte amb Peter Hook“¡No, i no crec que ell tingui interès a conèixer-me!”, riu. ¿Segueixen les males vibracions? “De fet, no. Ens està bé que faci el que el fa feliç”, diu amb educació. El seu predecessor, que ara recrea vells repertoris com Peter Hook and the Light, solia imprimir un caràcter expansiu, crits ‘hooliganescos’ inclosos, a temes tan cerimonials com ‘Love will tear us apart’. Chapman no entra en comparacions. “Actuar té a veure amb les emocions i l’esperit del moment. No hi ha una manera correcta o equivocada de tocar una cançó”.

De fet, en la seva etapa clàssica New Order es negava a tocar peces de Joy Division, decisió corregida al segle XXI. “I ara, amb el 40è aniversari d’‘Unknown pleasures’, interpretem ‘Shadowplay’, ‘Transmission’ i ‘She’s lost control’, cançons molt diferents, però que són part de la història i un homenatge Ian Curtis”, explica Tom Chapman, que com a francobritànic vol destacar el caràcter “molt europeu” de New Order i la seva contrarietat davant del ‘brexit’. “Tot això ens molesta molt. ¡Tant de bo hi pugui haver un segon referèndum!”.