LITIGI LITERARI

El llegat que Kafka va deixar a Max Brod s'exposa a Jerusalem

Els manuscrits es trobaven en un banc suís i recentment van ser traslladats a la Biblioteca Nacional d'Israel, la seva actual propietària

kafka / periodico

3
Es llegeix en minuts
EFE

Franz Kafka va voler que els manuscrits dels seus llibres inèdits que va deixar al morir fossin destruïts. Per fortuna per a la literatura, el seu desig mai es va complir. Gairebé un segle després, centenars de documents ocults durant dècades a les caixes fortes d’un banc de Suïssa han sortit a la llum per a la seva consulta a Jerusalem.  Després d’un litigi de 12 anys per la seva propietat, la Biblioteca Nacional d’Israel ha exposat aquest dimecres centenars de cartes, diaris, quaderns, esbossos i escrits a mà de l’autor, que van arribar al juliol des de Zuric i que estaven guardats en 60 carpetes de l’arxiu personal del seu amic íntim, Max Brod, a qui va llegar els seus papers perquè fossin destruïts pel foc.

Brod, després de la mort del seu amic i amb l’ascens del nazisme –tant Kafka, mort el 1924, com ell eren jueus–, va viatjar amb aquests papers a Palestina el 1939 i, lluny de la petició de l’autor, va contribuir a la seva publicació, per la qual cosa al voltant del 99% dels arxius exposats avui ja van ser publicats, assenyala Efe Stefan Litt, encarregat de l’arxiu revelat.

Els manuscrits, indica el director del centre bibliotecari, David Bumblerg, seran exposats i difosos per internet pròximament i, segons Litt, el més interessant que ara vegin la llum és tenir davant "els escrits originals de Kafka, observar la seva escriptura a mà" i veure "com repartia el text entre les seves pàgines".

Textos en hebreu 

"El més nou" és un quadern "amb textos lògics en hebreu, una cosa que ens va sorprendre a Israel al veure que Kafka podia escriure textos curts i, fins i tot, cartes que enviava al seu professor d’hebreu", un element "que fins ara ha sigut bastant desatès" en les investigacions sobre l’escriptor, destaca Litt, que considera que "aquesta era una faceta de Kafka que ha de ser més valorada".

Els experts sabien que el novel·lista va estudiar l’idioma des del 1917, però no estaven segurs de si podia escriure’l amb facilitat, una cosa que es demostra en la llibreta trobada, que Litt veu com "un gran descobriment". Altres troballes interessants són dibuixos de l’escriptor. "Alguns van ser publicats en el passat, però també hi ha un altre quadern amb gargots i esbossos de figures humanes i situacions diferents, algunes, humorístiques, i d’altres, no", tots recopilats en una llibreta fins ara "totalment desconeguda", remarca l’expert.

Entre els arxius de l’autor d’‘El procés’, guardats fins fa poc en una caixa de màxima seguretat del banc suís UBS, hi ha tres versions de ‘Preparatius d’un casament al camp’, una història inacabada en la qual va treballar entre el 1907 i el 1909, que es va publicar pòstumament.  Litt, que acaricia davant els periodistes les valuoses notes conservades de l’escriptor, també destaca els apunts autobiogràfics de Kafka que contenen memòries sobre la seva infància i els seus anys escolars a Praga. "Entre els alumnes que estudiaven amb mi, jo era tonto, però no el més tonto", va escriure en una nota del 1909 aquest novel·lista que ha passat a la història de la literatura universal.

Notícies relacionades

Dècades després de la seva mort, els papers de Kafka que Brod no va voler destruir s’han escampat pel món. Molts dels seus manuscrits, remarca Litt, van quedar en mans dels seus nebots a Anglaterra a començaments dels 60 i es troben a Oxford.

La resta de documents van romandre amb Brod, que abans de la seva mort, el 1968, va enviar-ne una part a Suïssa per salvaguardar-los, mentre que d’altres es van quedar a Tel Aviv. Al morir, els va deixar en herència a la seva secretària, Esther Hoffe, que els va llegar més tard a la seva filla, l’Eva, que va lluitar legalment fins a la seva vellesa per mantenir-los en la seva propietat. El 2016, el Suprem israelià va dictaminar que el llegat de Kafka passés a pertànyer a la Biblioteca Nacional d’Israel, una decisió executada per la justícia suïssa, que va donar llum verda al trasllat dels papers a Israel, cosa que permet que avui puguin ser consultats.

Temes:

Llibres