Anar al contingut

CRÒNICA

Joan Baez, tota una vida a Porta Ferrada

La trobadora es va acomiadar del públic català amb un emotiu concert en el qual va recórrer els seus clàssics i va cantar Bob Dylan, Kris Kristofferson i Lluís Llach

Jordi Bianciotto

Joan Baez, tota una vida a Porta Ferrada

La pluja va estar a punt de carregar-se l’últim concert de Joan Baez a Catalunya, el penúltim de la seva gira de comiat, amb el punt i final, aquest diumenge, al Teatro Real madrileny. Però després de 50 minuts de retard anguniós i davant un públic tapat amb impermeables, la trobadora va sortir, somrient i aixecant els braços, celebrant la victòria contra els elements: "bona nit, amics meus!”.

Joan Baez es va entregar a la Porta Ferrada a aquella idea segons la qual si sabessis que avui és el teu últim dia de vida continuaries actuant com sempre. El seu adeu va transcórrer amb la seva immaculada i invencible serenitat, saludant els seus companys de viatge (va obrir amb Don’t think twice, it’s allright, de Dylan) i brindant la seva veu clara a les estrofes de la seva vida. Com va fer sempre, tot i que, aquesta vegada, un subtext emocional acompanyés cada vers perquè sabíem que seria l’últim.

La paraula de Dylan

Acompanyada per un trio de confiança (el seu fill Gabriel a la percussió), va cantar Kristofferson, Donovan, Cohen, Simon i Lennon amb la seva barreja de severitat i dolçor, i va reviure episodis tèrbols amb Diamonds and rust. Ecos de la seva relació amb Dylan, una figura sempre present: ‘It ain’t me babe’, ‘Forever young’ i ‘Blowin’ in the wind’, refrescant el vincle més enllà del temps i les ferides.

La trobadora conserva la veu, el seu timbre i la seva aura, si bé en els tons més alts va requerir ajuts, de l’habitual Grace Stumberg i d’una convidada capturada aquests dies, la tortosina Montse Castellà, que la va acompanyar en ‘El preso número nueve’. Baez va recuperar la seva adaptació de 'Més lluny', de Lluís Llach (de l’àlbum 'Viatge a Itaca'), que ja va cantar per primera vegada al Palau el 2015 a suggeriment de l’escriptora i activista Liz Castro, dedicant-la aquesta vegada a Txell Bonet, dona de Jordi Cuixart, present en el concert. 

'Als teus ulls' en companyia

D’allà a una altra cançó amb sintonia catalana: 'Als teus ulls', l’adaptació de 'In your eyes’, que Baez va gravar fa uns mesos amb un equip vip de veus integrat per l’autor del tema, Peter Gabriel, així com Lluís Llach, Gemma Humet i l’impulsor de la iniciativa, Mario Muñoz. Van acompanyar amb calidesa Baez el mateix Muñoz, així com Castellà, Castro i el guitarrista Leo Pascual, fonent català, anglès i castellà entorn d’un text que imagina el diàleg entre un pres i un familiar que el visita i que culmina amb la paraula "llibertat". Sí, Baez no en té prou amb cantar a les seves causes de tota la vida (‘President sang amazing grace’ va al·ludir a l’assassinat de nou afroamericans en una església metodista de Xarleston, el 2015), sinó que en suma altres de noves allà on va, i ho fa amb una intensa implicació personal.

Aquesta vegada, a diferència del concert de dijous al Festival Jardins de Terramar (Sitges), es va deixar el seu etern ‘Rossinyol’ i, en territori de bisos, a través d’un tel·lúric ‘No serem moguts’,  va consumar el crepuscle amb la tradicional ‘Fare thee well’, portadora de les seves paraules últimes: “adéu, amics meus”. Gràcies per la música, senyora Baez, i per totes les altres coses.