Bad Gyal consagra el 'perreo' al Sónar

Poques vegades el Sónar s’havia posat tan tropical: el sol caient a plom i el ‘dancehall’ de Bad Gyal, biquini color fúcsia i pedreria, regant el Village, amb les seves quatre ballarines en tops fosforescents, subministrant ‘beats’ aptes per al més transversal ‘perreo’. Escena de poder líricament explícit, ahir, a l’escenari diürn més gran del festival, entorn de versos com els de ‘Jacaranda’, el tema que va obrir la sessió: “So papi come closer to me tonight / que yo tengo culo pa’ rebotar”.

Ja és oficial que la música urbana ha pres el Sónar a través dels seus espais estel·lars (dissabte a la nit l’obria un altre gamberro, traper i reggaetoner, el porto-riqueny Bad Bunny), i l’actuació d’Alba Farelo (filla de l’actor Eduard Farelo) va representar un punt d’inflexió amb un poderós perfil femení autòcton que, cantant sobretot en castellà (i una mica en català en, per exemple, ‘Yo sigo iual’, en què va advertir el seu amic: “No vull que ballis amb una altra nena”), va entusiasmar un públic multinacional, per a qui la tensió rítmica pesa més que la llengua.

L’herència jamaicana

Fent servir ‘autotune’ fins i tot al parlar, quan va dir que vivia “un somni fet realitat” amb veu robòtica, Bad Gyal va treure punta a aquesta zona de trobada entre l’herència jamaicana passada per l’electrònica, el trap i el reggaeton: aquí hi va haver l’oda al ‘perreo’ anomenada Blink. Andamis i mirada de diva de vídeo eròtic, a punt per recolzar-se a la tarima i anquejar simulant l’actitud de l’amazona, i una certa quantitat de veus pregravades.

Bad Gyal es va acollir a la idea de tergiversar l’objecte sexual, servint (teòricament) la seva voluntat i no una demanda de fantasies masculines, i convertint-lo en símbol de l’apoderament. Entre postura i postura, hi va haver missatges de conscienciació feminista, com quan es va referir a “els tios, no tots, que se’n van amb la teva cosina, la teva veïna, la teva amiga, la teva cunyada...”, va acusar. “I jo no sé com s’ho fan, ¡que aconsegueixen que acabem lluitant entre nosaltres!”.

Amb ella, les coses van a tota velocitat, i poc després de publicar ‘Santa María (portadora dels més delicats pensaments: “mi coño está apretao com el primer día”), ja té llest el seu relleu, ‘Hookah’, dos temes explosius al seu pas pel Sónar, amb un repertori que no va deixar de banda ‘Candela’, ‘La bóveda’ o ‘Internationally’. Episodi, en fi, rellevant en la gran carrera de Bad Gyal, i significatiu com a mostra de la conversió en ‘mainstream’ de músiques urbanes malparlades i arrelades en l’imaginari hispà.