Kelly Moran, un piano connectat a la naturalesa

Perquè després diguin que la tele és nociva. Si Kelly Moran es va convertir en prodigi del piano, no va ser per venir d’una família musical ni res d’això. “Va ser més senzill”, explica via telefònica des de Nova York. “Amb 6 anys, vaig veure algú que el tocava per televisió. I en vaig demanar un”.

No va ser el seu únic amor (ha provat sort amb el contrabaix, l’oboè o la guitarra), però va acabar sent el principal, el que li ha donat fama internacional i amb el qual la veurem al pròxim Sónar. Moran presentarà (dissabte, dia 20, a SonarComplex) ‘Ultraviolet’, el seu debut per al cèlebre segell Warp, basat en les espirals expansives d’un piano preparat i les subtils inferències de sintetitzador i textures electròniques.

‘Ultraviolet’ va estar precedit per ‘Bloodroot’, un altre disc important, però bastant més fàcil d’admirar que de sentir. “Tampoc és el meu favorit, però no em penedeixo d’haver-ho fet. A l’acabar el màster [sobre processos col·laboratius entre compositors i coreògrafs], no sabia què fer amb la meva vida. Començava projectes i els deixava. Aquell àlbum em va servir per sortir del bloqueig creatiu”.

Revelació sota els arbres

Sigui com sigui, la veritable consagració ha arribat amb ‘Ultraviolet’, una obra marcada per una revelació i una trobada. La primera va succeir durant un dia de muntanyisme i natació. “Asseguda al bosc, ajupida sota els arbres, vaig entendre com volia que sonés la meva música. Volia que sonés com la naturalesa; connectada, fluida i orgànica. Volia concentrar-me menys en el so que en el flux del sentiment”.

La trobada determinant va ser amb Daniel Lopatin, àlies Oneohtrix Point Never, que es va colar en els seus DMs per convidar-lo a participar en la gira d’‘Age of’. “La influència ha sigut mútua. Crec que jo el vaig ajudar molt amb el directe; Daniel sempre tendeix a fer canvis bruscos, i jo li vaig insistir que havia de repetir certs elements o allargar-ne d’altres perquè a la gent li agradaven. Em va fer cas”. ¿I què va aportar ell a ‘Ultraviolet’ en les seves tasques com a coproductor? “Curiosament, mentre jo l’instava a allargar parts, ell em va insistir que havia de ser més concisa”.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Les peces d’‘Ultraviolet’ van ser editades minuciosament, postproduïdes a pler, a partir d’improvisacions. Però el que sentirem al Sónar s’assemblarà molt a l’àlbum: Em vaig passar tot l’estiu passat transcrivint el disc als fulls de partitura per poder reproduir-lo amb la màxima fidelitat”, explica Moran. Però hi haurà també, avisa, “espai per al joc i la improvisació”. Igual com un component sensorial afegit: cada peça compta amb un acompanyament visual creat per al directe. Al Sónar hi tocarà per primera vegada amb vídeo ‘Love birds, night birds, devil-birds’, l’epé ‘Origin’, acabat d’editar. 

Quan dic a Moran que un dia vaig etiquetar la seva música de ‘New New Age’, no s’ho agafa pas malament, però potser tampoc bé. Bé, s’ho pren amb humor. I amb intriga. “No en sé gaire, de New Age; si sento aquest terme penso en Enya”. Bé, que consti que jo veia connexió amb la New Age més psicodèlica dels 60 i 70. “Això em sona millor. Hi ha gent que a la meva música n’hi diu d’ambient. Jo m’hi oposo. És música massa activa per tenir-la de soroll de fons. No és música per relaxar-se”.