Anar al contingut

CRÒNICA DE MÚSICA

Estilisme català amb l'Orquestra Barroca de Barcelona

La formació, liderada pel concertino Gilles Colliard, es va lluir amb Vivaldi al Palau

Pablo Meléndez-Haddad

Estilisme català amb l'Orquestra Barroca de Barcelona

L’Orquestra Barroca de Barcelona (OBB) pujava a l’escenari del Palau dins del cicle de Novaria Concerts liderada pel concertino Gilles Colliard, que va optar per un programa que rescatava alguns dels més de 400 concerts del fonamental Antonio Vivaldi, interpretats juntament amb el més gran dels seus hits, les ‘Quatre estacions’.

La popularitat d’aquestes obres, precisament perquè són tan conegudes, les converteixen en un terreny pantanós per a les orquestres que no dominen ja no només l’estil, sinó aquest equilibri perfecte i refinat entre virtuosisme i acció de conjunt que demanden aquests concerts. L’OBB  ho va aconseguir, tot i que sense clavecí, optant per guitarra, tiorba, viola i violoncel, aspecte que va funcionar menys en la introducció de l’‘Hivern’. Els músics van seguir les directrius de Colliard exhibint la inventiva melòdica vivaldiana sense teatralitzar ni aturar-se massa en les descripcions que fa l’autor, sinó apostant per un discurs musical sobretot vigorós i entusiasta.

Òbviament les ‘Estacions’ van tancar el programa, en la primera part del qual es van oferir el ‘Concert RV 121 en re major’, el ‘Concert "alla rustica" en sol major, RV 151’, i tres de ‘L’estro armonico, ppus 3’, sempre sense clau, molt ben rebuts per un públic reduït però entusiasta. Els ambiciosos tempi dels dos primers van allunyar la interpretació de la perfecció, però els solvents intèrprets van saber recuperar-se sense problemes. Colliard va demostrar la seva vàlua en totes les seves intervencions, especialment brillant en l’‘Allegro’ final de l’‘Estiu’, tot potència i virtuosisme.