Anar al contingut

ART MODERN I CONTEMPORANI

Les col·leccions del Pompidou brillaran al CaixaForum

La Caixa firma una aliança estratègica amb el centre parisenc per oferir sis exposicions de fotografia, arquitectura, pintura i disseny fins al 2024

Anna Abella

Les col·leccions del Pompidou brillaran al CaixaForum

Un total de sis projectes expositius de disciplines tan diverses com la fotografia, l’arquitectura, la pintura i el disseny, que pretenen atreure a l’art modern i contemporani, a un públic popular i transversal i que fins i tot el 2024 rotaran a 19 mostres per la xarxa de CaixaForum del país (a Barcelona, Madrid, Saragossa, Palma, Girona, Tarragona, Lleida i València), és el resultat de l’“aliança estratègica” -en paraules de la directora general de la Fundació Bancària la Caixa, Elisa Durán- entre aquesta entitat i el Centre Pompidou de París.  

Presentat aquest dijous, aquest acord -que donarà el primer fruit a Barcelona aquest mateix setembre amb una exposició sobre fotografia i ciutat- complementa els que CaixaForum ja manté amb altres grans centres culturals europeus com el Louvre, el British Museum o el Prado, que miren més cap al passat artístic. El Pompidou, que explica amb la col·lecció d’art modern i contemporani més important d’Europa (amb un fons de més de 120.000 obres, de les quals només exposa un 5%), aportarà peces majoritàriament inèdites a Espanya i el comissariat i, segons Durán, sumarà “una mirada de la cultura a la modernitat i cap al futur” en la qual no faltaran “creadors del nostre país”. 

Públic popular

Per al president del Centre Pompidou, Serge Lasvignes, aquesta aliança els permet “descentralitzar” i “disseminar les seves obres”, una cosa que va començar a fer a França, on va obrir un centre a la ciutat de Metz (350.000 visitants anuals), amb el qual assenyala que han aconseguit atreure un públic més popular que el que rep habitualment la casa mare parisenca (tres milions i mig de visites), sense oblidar el Pompidou de Màlaga, el de Brussel·les o el de Xangai (i, aviat, un altre a l’Àsia, avança). I aquest és l’objectiu que comparteixen amb CaixaForum, arribar a un nou “públic que habitualment no s’acosta a l’art”.   

Amb obres de Paul Strand, Marc Riboud, Lisette Model, Valérie Jouve, Henri Cartier-Bresson, Viktoria Binschtok, Diane Arbus, Manel Armengol, Luis Buñuel, Francesc Català Roca o Carlos Pérez de Rozas, la primera exposició (a Barcelona, aquest setembre), serà ‘Càmera i ciutat. Escenes de la modernitat’, comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de fotografia del Pompidou. S’hi explorarà la fotografia urbana, realitzada al carrer, des dels seus orígens, a començaments del segle XX, fins avui. Inclourà fotos, pel·lícules, vídeos i material imprès per mostrar com fotògrafs i cineastes han documentat des de l’eufòria de la metròpolis fins a la solitud de la ciutat moderna.

També la fotografia, en aquest cas experimental i no documental, serà objecte d’una altra mostra el 2023. “Descobrirà un continent inexplorat i molt desconegut per al gran públic, el de la fotografia al servei de la creació”, ha apuntat Lasvignes, sobre un projecte que associarà les imatges sense cambra de Man Ray, László Moholy-Nagy i Christian Marclay, recordarà fotomuntatges de Pierre Boucher, Barbara Kruger o el duo Broomberg i Chanarin, i processos alquímics i jocs de llum.    

‘Ritme, joia de viure’ (1930), de Robert Delaunay / POMPIDOU-MNAM-CCI- PRÉVOST 

Aquest mateix 2023 (primer a Barcelona) està prevista l’exposició protagonitzada per la parella formada per Robert i Sonia Delaunay (ella, nascuda Sophie Stern). “Van tenir una vida d’artistes en parella al París boig d’abans de la primera guerra mundial. Van viure submergits en la modernitat en cos i ànima -apunta Lasvignes. Ella mateixa dissenyava els seus propis teixits i vestits, que lluïa en els balls i festes. Era molt moderna. Estaven obsessionats amb el color i el moviment”. A través d’un centenar d’obres (pintures, dibuixos, relleus, mosaics, maquetes, teles amb corbates incloses, fotos i documents) es recorrerà la carrera d’aquests dos mestres de l’abstracció i les avantguardes de principis del segle XX.

El “ferrer” Jean Prouvé

El 2021, al CaixaForum de Barcelona, després de passar pel de Madrid, serà el torn d’una àmplia retrospectiva de Jean Prouvé, que va presidir el jurat internacional que va elegir el projecte de Renzo Piano i Richard Rogers per construir el Pompidou i que abans d’arquitecte, enginyer i dissenyador va ser ferrer, destaca Lasvignes, i un creador “amb una gran passió pel treball industrial” sense el qual és impossible “entendre la modernitat”. A partir de maquetes originals, arxius escrits i fotogràfics, i mobles històrics, la mostra recorrerà el seu treball arquitectònic i com a dissenyador de mobiliari.   

Art i naturalesa

Fruit d’un “son” del mateix president del Pompidou, sorgirà un altre “tema bastant inexplorat”: ‘La forma segueix la naturalesa. El bioformisme’ (2022), que mostrarà “com els artistes moderns i contemporanis s’inspiren en les formes naturals”, amb exemples evidents com Gaudí, i que estan en tensió, afegeix, “amb l’escola del constructivisme, que rebutja la naturalesa i abraça més l’abstracció.” Pintura, escultura, fotografia, cine, disseny i arquitectura dialogaran a través d’obres dels anys 70 i 80 de grans com Picasso, Kandinsky, Calder, Miró o Matisse.

També amb peces d’aquella època, però de disseny, s’està treballant en una última exposició per als CaixaForum de Catalunya. Tot i que no està previst que aquestes sis mostres s’exhibeixin en cap dels centres Pompidou, Lasvignes tampoc ho ha descartat.

Elisa Durán i Serge Lasvignes, en la firma de l’acord / LA CAIXA