Anar al contingut

TANCAMENT DEL FESTIVAL GUITAR BCN

Toto: «Els 'hipsters' prefereixen els músics que fan pudor»

El grup californià, autor d'èxits com 'Hold the line' i 'Africa', porta la seva gira del 40è aniversari a l'Auditori del Fòrum

Jordi Bianciotto

Toto: «Els 'hipsters' prefereixen els músics que fan pudor»

Toto és el grup de ‘hits’ globals com ‘Hold the line’ (1978) o ‘Africa’ (1982), però també el reguitzell de virtuosos que des dels seus inicis va compaginar la tornada radiable amb la manufactura perfeccionista. Músics ‘top’ en el circuit de les sessions, com el guitarrista Steve Lukather, que es peta de riure quan li recorden que Toto figura de vegades com a exemple d’un rock massa tou o tècnic. “Si la nostra música és complexa és perquè toquem acords i ‘grooves’ que la majoria de músics de rock no poden tocar. I en el fons ¡sonem com els putos Sex Pistols comparats amb el que se sent avui per la ràdio!”.

El grup de Los Angeles, que tanca aquest dimecres a l’Auditori del Fòrum el festival Guitar BCN (amb xifres rècord: 50.000 persones i un 91% d’ocupació), va sorgir el 1976 de la unió de músics joves però experimentats com els germans Jeff i Steve Porcaro (el primer, integrat a Steely Dan), davant dels quals Lukather es va sentir “motivat per treballar dur”. Per al guitarrista, la cançó més representativa és ‘Rosanna’. “Ho té tot: gran interpretació vocal, bons solos, melodia enganxosa, ‘groove’...”, sintetitza Lukather, que veu Toto en una categoria diferent a altres bandes de l’anomenat rock adult. “Ningú ha sonat mai com nosaltres: ni Foreigner, ni Journey... perquè el nostre so té un toc de funk i jazz-funk. Som més a prop de bandes que assumeixen riscos harmònics, com Steely Dan o Deep Purple”.

De ‘Thriller’ als Beatles

Però Lukather va tenir, en els 70 i 80, una vida paral·lela com a músic d’estudi de luxe, requerit per figures de l’altura d’Elton John, Barbra Streisand, Paul McCartney, Aretha Franklin o fins i tot Michael Jackson: la seva guitarra sona a tres cançons de ‘Thriller’. “Va ser molt divertit treballar amb el Michael, un tipus fantàstic que es trobava molt a gust amb els músics a l’estudi. A mitja gravació vaig saber que aquest seria el disc més gran de la història. Hi havia moltíssima creativitat, allà”, recorda. Un dels temes va ser ‘The girl is mine’, duo amb McCartney, el primer dels tres ‘beatles’ amb qui ha arribat a tocar. Amb George Harrison va tenir ocasió, diu, d’“entaular una amistat i compartir ‘jams’”, i amb Ringo Starr fa set anys que col·labora com a membre de la seva All-Starr Band, amb la que va actuar l’any passat a Barcelona. “És una inspiració viva, un dels paios més autèntics que he conegut”.

Com moltes bandes nord-americanes, Toto va passar per mals moments als 90, a mesura que el rock alternatiu i el grunge prenien posicions. No hi ha rancor. “La millor banda grunge va ser Alice in Chains. També Pearl Jam, Soundgarden, Nirvana... Eren brillants, es mereixien l’èxit. ¡Soc fan seu!”, assegura, i esmola les urpes quan sent crítiques cap al seu grup. “Em molesta quan diuen que som tous. ¿Ens heu vist en directe?”. I es lamenta que “els ‘hipsters’ prefereixin els músics que fan pudor en lloc dels que saben tocar”. Tot i així, 40 anys després encara continuen disposats a lluir els trofeus al Fòrum. “Tenim un catàleg enorme, la gent el vol sentir i aquesta gira l’afrontem d’una manera fresca”.