CONTROVÈRSIA LINGÜISTICOMUSICAL

'Olé' pel català 'tra tra' de Rosalía

Més enllà de la polèmica per l'ús de barbarismes com 'cumpleanys', els lingüistes aplaudeixen a l'estrella pel positiu que té la cançó 'Milionària' per a la progressió de la llengua

20190703 444158 rosaliae 1 1 / periodico

5
Es llegeix en minuts
Anna Abella / Julián García

“S’ha de tenir en compte l’efecte multiplicador de les xarxes socials, i sobretot de Twitter, a l’hora de difondre missatges hiperventilats”, avisa Neus Nogué, professora de Lingüística Catalana de la Universitat de Barcelona (UB), al reflexionar sobre el debat sorgit a internet des que dimecres passat Rosalía sorprengués llançant la seva primera cançó en català, ‘Milionària’, del ‘single’ ‘F*cking money man’. Alguns detractors van llançar les seves crítiques contra l’artista de Sant Esteve Sesrovires perquè en la lletra de la cançó havia colat el barbarisme ‘cumpleanys’ en comptes del preceptiu, segons la norma de la llengua catalana, ‘aniversari’. No obstant, la majoria d’experts lingüistes consultats per aquest diari aplaudeixen la cançó i coincideixen que, com avançava ahir en aquestes pàgines Ricard Fité, “no s’ha d’esquinçar les vestidures” i “és molt millor que faci un tema en català amb un barbarisme que no que no el faci”. En sintonia, la filòloga Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat, apunta que, més enllà d’un parell de barbarismes, el tema de Rosalía és una bona notícia ja que “amb ella la llengua catalana travessa fronteres”.  

“No seria just acusar Rosalía d’una culpa que és de tots. Hi ha centenars, o milers, de lletres d’artistes catalans que contenen barbarismes i tota mena d’espifiades. En aquest cas concret, ni tan sols hem sigut capaços, en tots aquests anys, de trobar una alternativa al ‘Cumpleaños felís’... ‘Milionària’ és un perfecte reflex de la societat de la qual ha sortit”, opina el traductor i lingüista Pau Vidal.  

"La cançó de Rosalía és una bona notícia, perquè amb ella la llengua catalana travessa fronteres"

Ester Franquesa

Directora general de Política Lingüística de la Generalitat

En una línia similar es manifesta el seu col·lega Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears, que veu, a més, “un aspecte positiu” en l’enrenou armat per aquest ‘cumpleanys’: “Mostra que la gent exigeix una llengua correcta i s’enfada quan la trepitgen. Dit això, aquests temes se solen abordar amb una superficialitat evident. L’únic que passa és que la cantant té alguns dèficits de competència lingüística, que són conseqüència de l’estat d’anormalitat de la llengua. Però això no fa gaire mal a la llengua, perquè avui tothom sap que ‘cumpleanys’ o ‘bautitzo’ són castellanismes grollers que gairebé ningú diu.”

Bibiloni no és l’únic que ha detectat, a més de ‘cumpleanys’, l’espanyolisme ‘bautitzo’ a la lletra de la cançó. També Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística del Institut d’Estudis Catalans (IEC), qui apunta fins i tot un tercer, “més dissimulat”: ‘millonària’. Es tracta de barbarismes, assenyala, de l’estil del ‘reflexada’ de Sau a ‘Boig per tu’ [que molts han recordat en les xarxes per defensar Rosalía], o del ‘quarto’ de Joan Manuel Serrat en una cançó de la seva joventut, propis de la llengua oral que costen molt de desarrelar perquè, en el seu entorn, segurament, l’havien sentit sempre dir així i no havien reflexionat prou sobre això (excepte en alguns casos col·locats expressament per “rebel·lia” normativa en altres autors)”, considera Mestres. 

‘Cumple’ i ‘finde’

“Més difícils de desarrelar” són formes com “el cumple, “el finde”, molt utilitzades per nens i joves, però també per gent gran, “simplement per demostrar que estan al dia”, assenyala el lingüista de l’IEC, per a qui el cas de Rosalía, “l’únic efecte negatiu que pot tenir per a la llengua, és afavorir ‘cumpleanys’ en català davant de les solucions genuïnes”.  

"Hi ha incorreccions sí, ¿i què? En cap llengua seria greu perquè n’hi ha en totes”

Yolanda Rodríguez Sellés

Professora de Llengua Espanyola de la UAB

Yolanda Rodríguez Sellés, professora titular de Llengua Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també opina que “no té cap repercussió per a la llengua. No crea norma”. “És el marc d’una cançó, i les cançons, la música, són art, una manifestació artística com ho són la poesia i la publicitat. I en aquestes disciplines hi ha una adequació textual en funció de l’interlocutor (en aquest cas un públic jove, especialment) i de la intenció. Hi ha incorreccions sí, ¿i què? En cap llengua seria greu perquè passa en totes”, considera. 

I afegeix: “La protecció del català no es fa vigilant les paraules d’una cançó sinó establint bones polítiques lingüístiques. En castellà, en la cançó ‘Lágrimas negras’ es diu ‘tú has muerto mis ilusiones’. És un ús causatiu del verb que la RAE i el Panhispánico assenyalen com a incorrecte, però que no passa res perquè el que es busca és un impacte emocional i aquest és molt superior que al dir ‘tú has matado mis ilusiones’. Són llicències poètiques. És art”.

"Cantants que tenen lletres meravelloses, també lingüísticament, utilitzen de vegades alguna expressió discutible o calcada del castellà"

Neus Nogué

Professora de Lingüística Catalana de la UB

Notícies relacionades

També Nogué cita el cas del ‘reflexada’ de Sau. “Ves a saber si el fet d’haver utilitzat ‘reflectida’ en una cançó tan sentida i popular no hauria servit per introduir aquest verb amb més facilitat en la parla de molta gent. Si rasquem una mica, fins i tot grups o cantants que tenen unes lletres meravelloses, també lingüísticament, de vegades utilitzen alguna expressió discutible o calcada del castellà”. El que es pregunta aquesta professora de la UB és si aquesta mateixa lletra, aquest mateix ‘cumpleanys’, en un grup o cantant que habitualment canta en català hauria aixecat tanta polèmica. “Crec que és el fet que les cançons de Rosalía fins ara hagin sigut en castellà el que fa que alguns s’escandalitzin perquè, quan decideix cantar en català, utilitza ‘cumpleanys’. Potser a ella li exigim una cosa que no exigiríem a algú que hagués començat a cantar directament en català”. 

Just el contrari a una crítica, Òmnium Cultural, des del seu compte de Twitter, destacava: "Rosalía ens ho recorda: ¡tenim una llengua milionària!”. I des del Consorci per a la Normalització Lingüística, institució pública integrada entre d’altres per la Generalitat, que escrivia en el seu compte sobre 'Milionària’: “Tot el matí que la cantem i responem als missatges de molta gent que, arran de la cançó, vol conèixer millor el català”, per a continuació promoure des de la web fórmules per aprendre'l fàcilment de manera gratuïta.

Aquesta és la lletra de la cançó ‘Milionària’:

Que jo sé que he nascut per ser milionària