Anar al contingut

LA HISTÒRICA CONTROVÈRSIA D'UN HIMNE DEL ROCK EN CATALÀ

Pep Sala: «Sabíem que el 'reflexada' de 'Boig per tu' estava malament»

El compositor de Sau evoca les crítiques que va rebre per l'error lingüístic que hi havia en un dels versos de 'Boig per tu' i considera que cançons com 'Milionària' de Rosalía «han de reflectir la manera com es parla al carrer»

Julián García

Pep Sala: «Sabíem que el 'reflexada' de 'Boig per tu' estava malament»

Pep Sala i Carles Sabater van rebre de valent pel “reflexada” que apareixia en un dels versos del seu himne ‘Boig per tu’, de 1990: “Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum”, quan normativament haurien d’haver dit “reflectida”. “Jo era plenament conscient que ho estàvem fent malament. Però, renoi, eren altres temps. La gent deia ‘barcu’ i ‘tabacu’ i ‘busón’, i les cançons s’escoltaven de ‘cabu a rabu’. I el 90% de la gent d’aquella època deia ‘reflexionada’”, evoca Sala.

El compositor de Sau observa amb certa sorpresa que aquella vella polèmica lingüística rebrota ara amb el “cumpleanys” que Rosalía recita en un dels versos de ‘Milionària’. “Potser m’equivoco, però crec que les cançons han de reflectir la manera com es parla al carrer. Si no diguéssim barbarismes o paraules noves o mal dites, ens assemblaríem més al llatí que a una llengua viva. Aquí el que és important és que Rosalía és boníssima, que triomfa més que l’avecrem i que canta en català. I això és, en definitiva, el que s’ha de celebrar, res més”.

Sala recorda que les crítiques al ja històric ‘reflexada’ van tardar el seu temps a arribar. “‘Boig per tu’ va ser el quart ‘single’ del disc. La companyia no ho veia clar. Era una balada i volien una cosa més marxosa. El cas és que la gent va començar a queixar-se un any després que sortís el disc. I així estem, 30 anys després”, diu rient el sempre expansiu Sala. “Jo no sé d’aquestes qüestions de filologia o lingüística, però crec que els idiomes estan en perpetu moviment i s’haurien de permetre certes llicències. I més tractant-se d’una artista com Rosalía, que es mou en uns marges propers al flamenc, que utilitza el llenguatge oral per sobre del llenguatge literari”. El músic d’Osona considera que el fet que Rosalía canti en català és el més important, no el fet de fer alguna puntada de peu al diccionari. “Fa més Rosalía pel català, o Shakira quan va cantar el ‘Boig per tu’, que totes les exigències normatives. Al cap i a la fi, hi ha milions de cançons i articles en diaris que tenen barbarismes i ningú s’hi fixa o no en diu res”.

¿Sent el compositor en català té una certa obligació social i cultural d’ajudar a preservar la llengua en les millors condicions possibles? Sala no ho acaba de veure clar. “Jo mai he sentit aquesta obligació. Crec que el que és important és fer les coses bé, que el producte sigui boníssim. I el de Rosalía ho és. Hauríem de celebrar com de gran que és aquesta artista i no fixar-nos en aquests detalls insubstancials”.