Anar al contingut

ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA

'Yesterday': amor amb els Beatles

El director Danny Boyle i el guionista Richard Curtis fabulen amb un món en què ningú recorda els 'Fab Four' a la comèdia romàntica (i musical) 'Yesterday'

Beatriz Martínez

Primer va ser ‘Bohemian rhapsody’, després ‘Rocketman’ i ara ‘Yesterday’. Tres títols icònics de Queen, Elton John i els Beatles, respectivament, convertits en pel·lícules. Els dos primers es van configurar a tall de biopic al voltant de la figura dels seus líders. Quant a la tercera, allunyada del terreny de la biografia, es caracteritza precisament perquè no hi apareixen els membres la banda... per la senzilla raó que no ha existit mai.

Sobre aquesta potent premissa se sustenta ‘Yesterday’: ¿què passaria si de cop s’esborrés de la consciència col·lectiva el record dels Beatles i només un jove, que a més és aspirant a convertir-se en músic, fos capaç de recordar les seves cançons?

Jack Malik (Himesh Patel) és un cantautor que porta tota la vida esperant la seva oportunitat en el món de la música mentre treballa de reposador en un supermercat de Suffolk. Des que era un nen manté una relació molt especial amb l’Ellie (Lily James) que mai ha anat més enllà d’una simple amistat. Un dia es produeix una apagada mundial al mateix temps que ell pateix un accident de trànsit i, al despertar, algunes coses han desaparegut de la memòria col·lectiva, entre aquestes els Beatles, la Coca-Cola o el tabac.

La temptació resulta òbvia: ¿qui no aprofitaria la conjuntura per fer passar les cançons de la banda més icònica de la història del pop per seves i aconseguir així la fama? ¿Serà capaç el Jack de construir tota la seva vida sobre una mentida?

Una imatge promocional de 'Yesterday', de Danny Boyle.

Sobre aquestes qüestions gira una pel·lícula que sorgeix del xoc entre dos autèntics titans com són Richard Curtis i Danny Boyle. Precisament cada un havia representat en els seus inicis l’esperit britànic des de perspectives antagòniques. El 1994, Curtis va firmar el guió de l’exitosa ‘Quatre bodes i un funeral’ i Boyle va debutar amb una pel·lícula de baix pressupost anomenada ‘Tumba abierta’ a la qual seguiria l’espídica ‘Trainspotting’. Més tard coincidirien en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Londres els 2012, quan Boyle va encarregar a Curtis una paròdia de ‘Carros de foc’ amb Mr. Bean. Però la seva unió a ‘Yesterday’ segurament és una de les col·laboracions més potents dels últims temps i, com no podia ser de cap altra manera, la seva jugada és guanyadora.

Fer una pel·lícula vertebrada a través de les cançons més icòniques dels Beatles ja suposa una aposta segura. Però de vegades no n’hi ha prou. N’hi ha prou amb recordar l’epopeia romàntic-teen ‘Across the universe’ (2007) per confirmar que es necessita una mica més que un xut de nostàlgia pop en vena perquè les coses funcionin.

Per això, quan Boyle va acceptar l’encàrrec de la productora Working Title (‘Notthing Hill’ o ‘El diari de Bridget Jones’), va posar algunes condicions: era absolutament imprescindible que la música dels Beatles es fusionés amb la veritat emocional dels personatges, amb els seus anhels, amb la seva confusió, amb les seves contradiccions. I havia de ser una història d’amor per partida doble: l’amor per la música i l’amor que sorgeix al seu compàs.

Com diuen els responsables, a les cançons dels Beatles apareix més vegades la paraula “amor” que a la Bíblia. Però aquí es van trobar amb un autèntic problema. Si tens a la teva disposició totes les cançons de The Beatles (el projecte va comptar amb el beneplàcit tant dels supervivents de la banda, Paul McCartney i Ringo Starr com dels hereus de John Lennon i George Harrison), ¿quins elegir? Van decidir que cada tema tingués un sentit narratiu dins de la pel·lícula.

El primer impuls que té el personatge de Jack és el de recordar de memòria totes les lletres i melodies de les cançons de The Beatles. No serà tan fàcil com esperava. ¿Les recordaríem nosaltres totes per molt que les hàgim escoltat? A ell se li encalla especialment ‘Penny Lane’, ‘Strawberry fields forever’ i, sobretot, ‘Eleanor Rigby’.

Per captar l’autenticitat del so, Boyle va voler que les cançons es gravessin en directe, en total 24 moments musicals. En aquest sentit, l’elecció de l’actor Himesh Patel va resultar fonamental. El candidat per interpretar Jack Malik havia, a banda de ser actor, de saber cantar i interpretar música. Al final van arribar a la conclusió que tots aquests requisits segurament no enquadressin en el perfil d’una estrella consolidada de Hollywood, així que van pensar que, potser, no tenia per què ser famós. Al càsting, Patel va tocar Back in the USSR i va ser una revelació. Ja tenien el protagonista. Al seu costat, en una referència metamusical, apareixeria Ed Sheeran interpretant-se a si mateix. En un primer moment, el paper va ser escrit per a Chris Martin, líder de Coldplay, però després de la seva negativa, van anar directes al cantant, que a més era amic de Richard Curtis i es va mostrar encantat d’entrar en el joc. Ell interpretaria el cantant famós que descobreix un talent en brut que acaba sobrepassant-lo.

Totes les comèdies de Richard Curtis es caracteritzen per les picades d’ullet a la cultura pop, però en aquesta ocasió aquest univers reconeixible ho impregna tot, no només a través de la iconografia beatle, sinó també mitjançant una infinitat de picades d’ullet que converteixen la pel·lícula en un autèntic festival referencial. ‘Yesterday’ reflexiona sobre la indústria discogràfica, sobre el valor que la societat dona a l’èxit i al fracàs, sobre els valors i la necessitat de somiar. És una pel·lícula tan moderna, com atemporal. I amb la millor banda sonora imaginable, de ‘HeyJude’ a ‘Let it be’ i, per descomptat, ‘Yesterday’.