Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Yesterday': història romàntica al ritme dels Beatles

Nando Salvà

 
ítem

 

Yesterday ★★

Direcció: Danny Boyle 

Intèrprets: Himesh Patel, Lily James, Sophia Di Martino, Ellise Chappell

Títol original: 'Varda par Agnès'

País: Gran Bretanya / EUA

Durada: 116 minuts

Any: 2019

Gènere: Comèdia romàntica

Estrena: 5 de juliol del 2019

L’atractiva premissa argumental de 'Yesterday' es basa en un fenomen estrany –després d’una apagada, un músic mediocre s’adona que és l’única persona al món que recorda els Beatles– que mai se’ns arriba a explicar; simplement, passa. I és igual, perquè, en lloc de treure punta a aquesta formidable idea de partida, la pel·lícula prefereix convertir-se en una comèdia romàntica molt badoca protagonitzada per dos presumptes adults que s’han volgut des de petits, però, tot i així, necessiten gairebé una hora de metratge per besar-se, i en la qual la dona diu coses com “m’he passat la vida esperant que et despertis i m’estimis”. 

Basant-se en un guió de Richard Curtis, el director Danny Boyle per moments coqueteja amb la idea de desenvolupar una realitat alternativa completa en la qual també han desaparegut altres icones culturals, com ara la Coca-Cola i Harry Potter, i això encara posa més en evidència totes les possibilitats narratives que rebutja. D’entrada, i malgrat el que la sensatesa exigiria d’una pel·lícula amb aquest argument, no se li detecta interès a explorar la influència dels Beatles en la història del pop o suggerir com hauria sigut la música posterior sense ells. Tampoc posa en dubte que, en cas d’aflorar en el paisatge musical del 2019 –dominat pel pop electrònic i el trap–, les cançons del quartet haurien sigut èxits instantanis. I, a més, sembla afirmar que el carisma de John, Paul, George i Ringo va tenir poc a veure en el seu llegat, i que la seva música és igual de bona si la interpreta un ningú a la guitarra acústica.

Finalment, malgrat que el seu argument és que un món sense els Beatles seria un lloc trist, Boyle i Curtis no dubten a faltar-los al respecte tant utilitzant les seves cançons com poc més que una excusa com suggerint involuntàriament que en realitat és com si el grup no hagués existit: malgrat que van apujar molt el llistó pel que fa a la composició de cançons, dècades després, vivim en un món en el qual Ed Sheeran és una superestrella.