Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'El ninot diabòlic': vocació de rèplica

Malgrat l'estúpida trama i els personatges anodins i la desganada al·lusió als perills de la tecnologia, aquest 'reboot' és francament divertit

Nando Salvà

Durant una part del metratge, malgrat la trama estúpida i els personatges anodins i l’al·lusió desganada als perills de la tecnologia, aquest ‘reboot’ és francament divertit. Fins i tot quan abandona l’enfocament irònic per convertir-se en allò del que suposadament se’n riu –un altre ‘slasher’–, ofereix escenes d’assassinats enginyoses i orgullosament matusseres. Però, si a El ninot diabòlic (1988) Chucky tenia cervell, personalitat i fins i tot ànima, aquí no és cap altra cosa que un robot que copia comportaments i diàlegs aliens. És, doncs, el reflex perfecte d’una pel·lícula dissenyada només per reciclar i explotar èxits passats. 

ítem

El ninot diabòlic ★★★

Direcció: Lars Klevberg

Repartiment: Mark Hamill (veu original), Gabriel Bateman, Aubrey Plaza, Brian Tyree Henry

Títol original:  ‘Child’s play’

Països: França / Estats Units

Durada: 90 minuts

Any: 2019

Gènere: Terror

Estrena: 12 de gener del 2019