Anar al contingut

ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

L'orgull de Badia

El festival de hip-hop Badia Street, referent sociocultural del Vallès Occidental, reneix amb un concert del grup Falsalarma

Nando Cruz

L'orgull de Badia

ALVARO MONGE

Un adolescent amb xandall negre entra a la casa d’apostes Golden Park de Badia del Vallès. Per la familiaritat amb què mostra el seu DNI als porters i hi conversa, ha de ser client habitual. Dins, quatre xavals més juguen a la ruleta. “¡Posa’l al 15!”, crida un. Un altre home, d’uns 50 anys, aposta en silenci i amb cara angoixada. “Ens han posat un càncer al centre de Badia. Sovint veig menors d’edat donant diners als grans perquè apostin. I a pares de família amb multiaddiccions que es gasten allà els pocs diners que reben”, denuncia un veí.

Cinc xavals passen per davant de la casa d’apostes. Però no hi entren. “¡Avui rapegem, eh!”, exclama un. És festa major i després de dos anys d’absència, el Festival Badia Street reneix avui a l’avinguda Burgos. Des del 2010, i amb un pressupost minúscul, ha portat la plana major del rap espanyol: SFDK, Rapsusklei, membres de Violadores del Verso... Algun any han sumat 8.000 assistents. Tota una fita per a una ciutat de 15.000 habitants amb unes famèliques arques municipals que subsisteixen amb les subvencions de la Generalitat. Badia Street és l’esdeveniment més gran de la ciutat. Un esdeveniment d’incalculable valor socioeducatiu. Orgull i referent, escola i futur, que, a més, ajuda a desestigmatitzar la imatge de Badia i la situa, al mapa musical.

Aquesta tarda hi ha un duel

Aquell que és a l’escenari punxant és Juan Carlos Caro. A Badia tots el coneixen pel seu àlies: Neas. És veí del barri, discjòquei del grup de hip-hop Falsalarma i fundador del Badia Street. Un dia de 1984, a l’escola La Manxa, a 700 metres d’aquí, va sentir una estranya frase: “Esta tarde hay pique”. Traducció: els xavals tallarien el carrer, traurien un radiocaset i competirien ballant ‘breakdance’. Així va descobrir Neas el hip-hop. Avui està en un segon pla, llançant bases rítmiques perquè els rapers de vint anys de Badia i voltants competeixin en la baralla de galls.

Els concursants més verds cauen en primeres rondes i a semifinals queden exterminades les rimes més tòpiques. Malgrat la joventut dels rimadors, abunden les picades d’ullet a veterans com Rakim, Tupac, Kool Herc i Hablando en Plata. “Tens menys estudis que la Cifuentes”, escup un. “Jo soc Kill Bill, no soc Peter Parker”, respon un altre. “A Badia no votem Ciudagramos”, deixa anar l’altre. Chinaco està conquistant el jurat amb la seva tècnica i el públic amb les seves odes a la classe obrera. Acabarà guanyant ell.

Hora i mitja després, DJ Neas segueix a l’escenari. Ara punxa per a Golden Pride i Drug Auditive, dos grups de Badia que, a més, formen part de l’associació cultural Los Bloques Hablan, pedrera rapera de la ciutat i coorganitzadora del festival. Seva ha sigut la idea d’organitzar una taula rodona al Casal de Joves per dotar de més contingut i valors un esdeveniment que s’havia convertit en un macrofestival més. Això sí, un de molt arrelat a Badia en què col·laboraven desinteressadament veïns de totes les edats. “El raper de moda serà el meu fan”, vacil·len Drug Auditive, mentre El Santo, un dels membres de Falsalarma, passeja amb la seva família per les casetes.

I tocar el cor

Aquest Badia Street poc té a veure amb l’última edició. “Vam morir d’èxit”, assumeix Neas. “Ara volem fugir del gran format, fer coses més petites, però amb més substància perquè no s’oblidi que això és un moviment sociocultural. I tocar el cor de la gent”, afegeix. Mentre es prepara el següent directe, Neas punxa ‘A lo mejor’, de Dellafuente, i els seus versos reboten a les façanes dels blocs. “El día de cobro que no llega y se va vaciando la nevera / Otra semana más que no comemos por ahí fuera”, recita un veí a la seva parella como si s’hi jugués la vida.

El renascut festival inclou una trobada de pioners del hip-hop, un homenatge al difunt grafiter vallesà Treze, un mercat ambulant de roba, discos i cintes del gènere i un tallers per a nens, però el moment més esperat és el concert de Falsalarma, els herois de la comarca. En actiu des de fa dues dècades, feia set anys que no gravaven disc. No hi podien faltar. I ja són sobre l’escenari. Com Neas, que segueix allà a dalt, tot i que farà alguna escapada a mig bolo per anar a saludar els veïns.

Públic entregat

El públic recita els versos d’El Santo i Titó com si fossin part de la seva vida. Els clàssics i, també, els del recent ‘La memoria de mis pasos’. Dues amigues els coregen abraçades per les espatlles. Quatre homes els hi bramen mútuament amb agressivitat empàtica. I l’avinguda Burgos a l’uníson completa els que el grup deixa a mitges. “Por lo vivido”, criden els rapers. “Y por lo que vendrá”, tornen els fans. “Yo nací en los vestuarios”, crida Falsalarma. “Y crecí en el Baricentro”, afegeix el públic de Badia amb totes les seves forces. Tots saben de què parlen. Tots riuen amb orgull. “¡Neas! ¡Neas!”, exclamarà el veïnat quan finalitzi el concert i el grup es faci el tradicional ‘selfie’ des de l’escenari amb tot el públic darrere. Neas viu pràcticament darrere de l’escenari, girant la cantonada pel carrer Santander. Poques vegades haurà actuat tan a prop de casa. Poques vegades hi haurà hagut tanta sintonia entre el que es parla als blocs i el que es rima sobre l’escenari. Però quan el rap deixa de sonar a la festa major de Badia del Vallès, la casa d’apostes continua oberta.

Temes: Música