Anar al contingut

GUARDÓ LITERARI

Andreu Claret guanya el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica

L'escriptor i periodista rescata a 'El cònsol de Barcelona' el drama bolxevic de Vladímir Antónov-Ovséienko, enamorat de Barcelona durant la guerra civil i afusellat per Stalin

Andreu Claret guanya el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica

Pere Francesch

El periodista Andreu Claret ha guanyat aquest dimarts el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb 'El cònsol de Barcelona' (Columna), un relat en què recrea la peripècia vital del cònsol soviètic a Barcelona Vladímir Antónov-Ovséienko durant els primers mesos de la guerra civil.

El jurat destaca que l’escriptor hagi "rescatat de l’oblit un personatge poc conegut, que es pot considerar un heroi, tot i que víctima de la seva pròpia trajectòria", segons ha assenyalat un dels seus membres, la també escriptora Maria Carme Roca. Aquest home, antiga glòria de la Revolució d’octubre, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana, però també d’apaivagar els anarquistes de la CNT i perseguir els trotskistes del POUM. 

La trama transcorre a Barcelona entre el 1936 i el 1937, on el cònsol soviètic es va enamorar de Catalunya. Antónov-Ovséienko va ser després afusellat per Stalin a Moscou. "Vaig voler endinsar-me en les contradiccions i misèries de la República" i en "el drama" de tots els primers bolxevics personificats en el protagonista i en la seva dona, "que van ser molt populars" a la ciutat per ajudar la República, ha comentat Claret, després d’anunciar-se el premi. La novel·la, que es publicarà aquest dimecres, ha afegit, sorgeix d’un impuls personal, doncs és fill de l’exili, i ha recordat una frase del seu pare que el va marcar molt: que la guerra civil no la va guanyar Franco sinó que la van perdre els republicans. 

Complicitats amb Companys

Vladimir Antónov-Ovséienko, militar comunista d’origen ucraïnès, va ser, en paraules de Claret, un "bolxevic de soca-rel" i "un home fonamental a la presa del poder del 1917 a Petrograd". Captivat per Catalunya, s’interessa a la novel·la pels anarquistes i estableix complicitats amb Lluís Companys. En paral·lel, la dona del cònsol, Sòfia Levin, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. 

Però Alexei Strakhov, agent dels serveis secrets soviètics (NKVD) i personatge fosc, mourà les tecles per difamar el cònsol i quedar-se amb el seu càrrec, unes maquinacions que Sòfia descobrirà. El cònsol escriurà un testament polític que llega al seu fidel xofer, Josep Tarrida, militant del PSUC, per fer-ho públic quan Hitler sigui derrotat. 80 anys després, una jove historiadora russa ho descobrirà a casa d’una anciana misteriosa que viu envoltada de llibres i records.   

Personatges històrics

A Catalunya, apunta Claret, Vladímir Antónov-Ovséienko "es va convertir en el diplomàtic més apreciat i reconegut". A la novel·la apareixen també altres personatges històrics com Andreu Nin, Companys, Josep Tarradellas, Met Miravitlles, Durruti, Ramon Mercader, George Orwell, Pau Casals, Dolores Ibárruri ‘La Pasionaria’ i el mateix Stalin. Companys, comenta, apareix com "un home aïllat, fins i tot separat dels seus, que li van fer la traveta".  

Entre els escenaris barcelonins del llibre, destaquen els bars del Paral·lel i del Barri Xino, les xocolateries del carrer de Petritxol, el cine Doré, l’Hotel Majestic o la cocteleria Boadas. 

L’escriptor Andreu Claret, nascut a França el 1946, va començar com a periodista durant el franquisme a la revista 'Cambio 16' i ha exercit la professió en diversos mitjans i col·laborant com a articulista en nombroses publicacions internacionals. Autor de novel·les com 'El secret del brigadista' (2008) i 'Venjança' (2017) col·labora actualment a EL PERIÓDICO.