De maquinistes a auxiliars d’Iryo: sis relats reconstrueixen el moment inicial de la tragèdia d’Adamuz

La tarda del 18 de gener passat es va allargar fins a altes hores de la matinada per als treballadors del tren d’Iryo accidentat a Adamuz (Còrdova). Després d’assistir i evacuar els passatgers (viatjava cap a Madrid amb 289 persones), aquests professionals van fer unes primeres declaracions a la comandància de la Guàrdia Civil de Còrdova per contribuir a aclarir l’origen de la catàstrofe.

El seu testimoni aborda les circumstàncies que la van envoltar i com es va viure la tragèdia des de l’interior del comboi. Així ho recull un informe enviat, tot just quatre dies més tard, per l’equip d’Homicidis i Desapareguts de la Policia Judicial al Tribunal d’Instància de Montoro, que dirigeix la investigació.

Podrien haver passat “mil coses”

Els dos maquinistes presents al tren descarrilat, el conductor i un altre que viatjava com a passatger, van afirmar que l’accident podria haver estat provocat per “mil coses”. Tanmateix, el conductor va apuntar la hipòtesi de la “ruptura de carril”, que ara es considera amb força com una possible causa, en relació amb la fractura d’una soldadura.

“Per la posició en què ha vist el seu tren, entén que aquest ha rebut un impacte i ha sortit de la via (...) Que podria haver-hi hagut una ruptura de carril, que l’altre tren vingués ja descarrilat”, detallen els agents sobre la declaració del conductor. A l’altura de l’estació d’Adamuz, “va notar unes estrebades i va poder veure com el cable de la catenària començava a moure’s, pensant que havia enganxat el pantògraf (peça superior del tren que fa contacte amb la catenària i transmet la tensió elèctrica)”. Per això, va provocar un frenada d’emergència. L’ordinador de bord “tenia moltíssimes alarmes i avisos”, entre d’altres, un incendi al cotxe 6.

Quan el seu company li va indicar que el cotxe 6 havia descarrilat i que envaïa el gàlib contrari, va sol·licitar que s’enviessin els serveis d’emergència i que es tallés urgentment el trànsit en ambdues vies. Des del lloc de comandament li van informar que un altre tren havia descarrilat dins del túnel i va comprendre que es referien a un tren blanc (l’Alvia), amb el qual s’havia creuat. Després de demanar permís, va abandonar el seu lloc per inspeccionar el tren i ajudar en l’evacuació dels passatgers, i aleshores va tenir notícia de la primera víctima mortal, que es trobava al cotxe 6.

Van intentar revisar la via

El segon maquinista viatjava com a passatger després de fer el recorregut contrari, Madrid-Màlaga. En la seva declaració destaca la recollida de “tots els martells trencavidres” per ajudar els passatgers a sortir del tren. El cotxe vuit (l’últim) estava completament bolcat i va recollir uns palets dels voltants per, juntament amb un altre home, pujar al sostre (en realitat, un lateral del tren), començar a trencar vidres i treure totes les persones que es podien valer per si mateixes. Quan van arribar els equips d’emergència, va iniciar una revisió de la via amb el seu company, però van ser apartats per la Guàrdia Civil i sotmesos a proves d’alcohol i drogues.

“Molta gent colpejava els vidres intentant sortir”

Un auxiliar es trobava amb el carro de venda a bord al cotxe 6 quan van començar els primers signes de l’accident. Va percebre un cop a la part esquerra del tren, el cotxe va començar a balancejar-se i es van quedar sense llum des d’aquell punt fins al final del comboi. “Quan va notar que el tren s’aturava, la gent estava cridant i demanant auxili”. En aquell moment, els seus companys eren al cotxe 1 atenent el sopar dels passatgers de primera classe. Un policia i dos companys el van ajudar. Va observar “molta gent que colpejava els vidres intentant sortir” i fins i tot “el cos d’un home amb el cap al vidre”, ja mort.

Quatre minuts de sacsejades

“De sobte, el tren va fer una frenada i va començar a tenir sacsejades cap endavant (...) Les sacsejades eren cada vegada més violentes i les safates queien sobre els passatgers”, va recordar en la seva declaració l’hostessa que aquella tarda exercia com a cap de tren. “Creu que des que el tren va començar a frenar fins que van parar les sacsejades van passar, com a mínim, 4 minuts”, va recollir la Guàrdia Civil.

A ella li corresponia revisar tots els cotxes. Entre altres detalls de la tragèdia, va mencionar com al final del vagó 6 “hi havia una noia estirada a terra, al costat de la qual hi havia una metgessa o sanitària dreta, que li va indicar que no hi havia res a fer”. La cap de tren “va dirigir els passatgers perquè es traslladessin de manera ordenada als cotxes 1, 2 i 3, i va comprovar que no es podia accedir al cotxe 7 (...) després va poder veure que el seu company intentava accedir per les finestres a aquell cotxe, que estava mig bolcat”.

Diversos passatgers ja havien obert dues portes i llavors va decidir evacuar el tren. Per fer-ho, van muntar dues escales d’emergència, una al cotxe 1 i la segona entre el cotxe 2 i el 3. Després d’això, va comprovar que ja hi havia guàrdies civils al lloc. Des d’allí va anar dirigint els passatgers cap a l’apeador.

L’atropellament d’un senglar

Notícies relacionades

La llista actualitzada dels municipis de Barcelona amb restriccions per la pesta porcina

Toni Pons registra un nou rècord de facturació i es prepara per traslladar-se a Bescanó

Per la seva banda, un tripulant, coincidint amb una altra companya, va associar l’impacte a les rodes amb l’atropellament d’algun animal com un senglar. Tant aquest professional com l’hostessa de la cafeteria (que es va agafar a una barra “perquè pensava que sortiria volant”) van coincidir a subratllar la forta frenada del tren. Aquesta última va explicar que, en abandonar el comboi, es van adonar de la magnitud del que havia passat i es van posar “a repartir beguda i menjar entre els passatgers”.

El relat dels treballadors d’Iryo forma part de la investigació dels fets, que en les últimes setmanes avança amb la pràctica d’altres proves. De moment, la Policia Judicial i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) continuen treballant amb diligències clau com el buidatge d’informació de les caixes negres, que va tenir lloc aquest dijous a Madrid (ara cal estudiar les dades obtingudes), i les anàlisis de laboratori. Inicialment, la CIAF disposa d’un any per emetre el seu informe final sobre l’origen del sinistre.