¿Pot un pizzer de poble escriure una obra mestra?

El 1971, Richard Brautigan va publicar 'The abortion. An historial romance', en què el protagonista treballa en una biblioteca que acceptava en dipòsit llibres inèdits que cap editorial ha volgut publicar. Aquella idea la va recollir David Foenkinos per escriure 'La biblioteca de los libros rechazados’, que ara ha portat al cine el francès Rémi Bezançon ('El primer día del resto de tu vida).

"Hi ha dues coses que em van agradar de la novel·la de Foenkinos –diu el director–. La idea que en qualsevol lloc hi pot haver una obra mestra de la literatura amagada i que tota la trama girés entorn d’una investigació literària en què el detectiu és un crític que no busca un assassí, sinó l’autor desconegut d’un llibre".

Una jove editora troba en una recòndita biblioteca de Bretanya, que homenatja l’esperit de Brautigan, un manuscrit amb una enorme qualitat que deixa tots els que la llegeixen en estat de xoc per la seva mestria. Després de la seva publicació, es converteix en un èxit de vendes, però Jean-Michel Rouche (interpretat pel mític Fabrice Luchini), un crític despietat, no està gaire convençut de l’autenticitat de tota aquesta història que s’ha muntat al voltant d’aquest llibre recuperat de l’oblit: li sembla tot fruit d’una estratègia de màrqueting. ¿Qui va escriure realment aquesta obra tan refinada? ¿De veritat va ser el desaparegut pizzer del poble, Henri Pick, com volen fer-nos creure?

El director, juntament amb la seva parella i col·laboradora habitual, Vanessa Portal, es va endinsar en el món editorial per furgar en algunes de les seves misèries i parlar de la frustració de molts autors que no arriben a l’èxit; escriptors que malgrat la seva qualitat no aconsegueixen prou atenció dels mitjans, ni espai a la taula de novetats de les llibreries, condemnats inevitablement a la invisibilitat.

Notícies relacionades

El triomf del ‘total black’

Sense veu ni paraules

També s’esmuny per les escletxes del relat la crisi en què fa temps està instal·lat el sector cultural. "Fa poc vaig llegir un article que deia que, si els joves no estiguessin tant a les xarxes socials, podrien llegir fins a 200 llibres. No està malament. Es llegeix menys perquè es prefereix Twitter i es va menys al cine perquè es té Netflix a casa".

La pel·lícula està ambientada a la regió de Bretanya i enfronta els petulants cercles intel·lectuals de la capital parisenca amb la franca saviesa dels veïns per posar en evidència els prejudicis entre ciutat i camp. El director reconeix que no va tenir influències per compondre la pel·lícula, però quan s’anomena Claude Chabrol i les seves intrigues burgeses i rurals reconeix que alguna cosa d’això hi ha a la pel·lícula. "Tot i que la floreta més gran me la va fer Fabrice Luchini, que va ser un dels actors fetitxed’Eric Rohmer. Em va dir que rodava de forma molt semblant a com ho feia el mestre i això em va fer molta il·lusió".