«El Sónar ni canviarà ni es mourà de BCN. Està garantit»

En condicions normals, la 26a edició del festival Sónar s’hauria d’haver celebrat aquest cap de setmana. Però no. Durant aquests dies, una important fira de maquinària tèxtil, l’IMTA, ocuparà l’espai natural del festival, la Fira de Barcelona. I això ha obligat els organitzadors del Sónar a desplaçar-lo als dies 18, 19 i 20 de juliol. Quan falta un mes perquè comenci, els tres directors del festival, Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero, atenen aquest diari per explicar per primera vegada les raons de l’entrada d’un soci inversor a l’accionariat d’Advanced Music, l’empresa organitzadora del Sónar. Es tracta de Superstruct, firma que pertany al fons nord-americà Providence especialitzada en entreteniment que participa, entre altres, al festival Sziget hongarès, el North Side danès i l’Oya noruec, així com en la companyia espanyola de lleure Elrow.

¿Ha suposat problemes greus haver d’ajornar un mes la celebració del festival?

Ricard Robles: Ha sigut una situació no desitjada. No hi va haver la possibilitat de negociar ni amb la Fira ni amb ningú. Se’ns ha deixat molt de banda en aquesta situació. No hi ha hagut consens institucional sobre que això no hauria de tornar a passar.

Sergio Caballero: El canvi també té coses bones. Els estudiants ja han acabat les classes. Hi ha més turisme que al juny. Pot ser curiós.

Enric Palau: En qualsevol cas, el que està clar és que el festival, tot i que sigui al juliol, serà exactament igual a tots els nivells que els altres anys.

El Sónar-2019 serà el primer en què l’accionista majoritari d’Advanced Music serà un fons d’inversió. ¿Quina és la raó d’aquesta venda?

R. R. És un tema de futur. Gràcies a aquest recolzament, podem estar més tranquils en un moment de canvis, de molta compra de festivals per part de fons i grups. I podem llançar-nos a projectes nous, com créixer en noves seus internacionals [aquest any inauguren festival a Atenes i Mèxic], associar-nos amb un nou festival a Madrid [el Paradís]; o participar en projectes com el  XSide dins del Mobile World Congress. L’entrada de Superestruct ens permet desenvolupar noves idees, ens ofereix estabilitat. I ens garanteix que el festival es quedi a Barcelona sense canviar i podent treballar en les millors condicions possibles.

Fa unes setmanes, en aquestes mateixes pàgines, Gabi Ruiz, director del Primavera Sound, explicava que havien venut part de les seves accions a un fons per «protegir-se dels taurons dels festivals». ¿És comparable el seu cas al del Sónar?

E. P.: Jo diria que no. És cert que hi ha hagut una pujada de preus en les contractacions d’artistes afavorida per algun grup en concret, però nosaltres mai hem estat en la lluita per aquests grandíssims noms.

S. C.: Hem sigut més un festival laboratori, d’apostar per conèixer coses noves i diferents, no un festival només de caps de cartell.

R. R.: El Sónar és, des del principi, un experiment cultural i ho continuarà sent. Hem explorat en formats i continguts, i hem donat veu a un tipus determinat d’artistes. Hem creat també un congrés de creativitat i tecnologia, el Sónar+D, paral·lel al festival. En aquest sentit, aquesta filosofia ens ha situat una mica al marge de la lluita entre els grans grups.

¿Quin és el percentatge d’accions que s’han venut?

E. P.: No ho podem revelar, és informació confidencial.

¿Superstruct té cadira en el consell d’administració d’Advanced Music?

R. R. Té les mateixes cadires que els socis històrics. Nosaltres assumim la presidència i el control del consell i, per descomptat, de la gestió del dia a dia de la companyia. Les decisions sobre temes artístics i operatius són nostres. En l’àmbit formal i pràctic tot continua igual. El Sónar no canvia. El seu equip, tampoc. Superstruct és un soci inversor: consensuem amb ells que el pressupost no sigui desenraonat, però no si actuen Cecilio G o Bad Bunny.

¿S’han plantejat alguna vegada la marxa del Sónar de Barcelona?

S. C. En cap cas. El Sónar és el vaixell insígnia, el referent.

E. P.: És el laboratori on es testen primer les idees i els nous formats. És la casa mare. És implantejable que el Sónar se’n vagi de Barcelona.

R. R.: Barcelona és referencial i la seva continuïtat està garantida. Els Sónar que fem fora no són clons que puguin créixer i acabar treient capitalitat a Barcelona. Són esdeveniments a la mida de cada ciutat, a certa distància geogràfica: on més a prop hem estat era Reykjavík, i ara Atenes. Tot està modulat perquè Barcelona sigui sempre el referent. Les seus, en qualsevol cas, serveixen també per descobrir talent que després enriqueix l’oferta d’aquí, com ha passat en els últims anys amb els Sónar de Sud-amèrica.

El Sónar li dona a BCN, durant una setmana, la capitalitat mundial d’una certa idea d’avantguarda i progrés. ¿Creuen que les institucions s’han acabat de creure el que ha proposat el festival durant tots aquests anys?

R. R.: La relació és bona. Hi ha convenis i relacions ben fonamentades, però hi ha coses concretes que podem millorar. 

E. P: Les institucions van captar a poc a poc l’impacte cultural i la transcendència internacional que va aconseguir el Sónar en els seus primers anys. Es van adonar del potencial, sí, però crec que no han aprofitat tot el que un esdeveniment d’aquestes característiques pot aportar. Només els demanem que utilitzin més l’impuls i la tracció que suposa el festival quant a innovació, formació, emprenedoria o desenvolupament cultural per donar pista a objectius públics. Quant al concepte de capitalitat... crec que Barcelona podria deixar de jugar a tants fronts i focalitzar el seu esforç en una capitalitat cultural, on hi ha un potencial i un talent enorme. No podem ser capital de l’aeronàutica o de la moda, però sí de la cultura, per tradició històrica i per teixit creatiu. Una cosa que podria fins i tot renovar el tipus de turisme.

¿Els tempta l’Hospitalet com a centre creatiu? La ciutat està mostrant en els últims anys una gran vitalitat industrial i creativa que, de vegades, sembla que s’esllangueix a BCN.

S. C.: Hi ha un gran dinamisme a l’Hospitalet. Jo tinc un estudi allà i hi pots treballar molt a gust. A l’Hospitalet hi ha vida real, treballes i tens un manyà al costat, un fuster. I aquesta idea de taller, d’artistes, no és tan de postureig com pot arribar a ser al Poblenou. Hi ha indústria i teixit cultural.

R. R.: Vam fer una aposta fa 17 anys de posar el Sónar de Nit en un entorn de l’Hospitalet que era un espai allunyat de tot. Hem parlat amb l’ajuntament sobre el seu projecte de districte cultural. Han fet una aposta estratègica per la cultura per al desenvolupament de la ciutat. I confio que aviat començarem a restablir les converses que han estat parades uns mesos pels tempos electorals.

¿Es tractaria d’un laboratori creatiu, d’un viver d’empreses? ¿Una cosa vinculada al +D?

R. R.: És aviat per donar detalls perquè no hi ha res acordat ni firmat, però la idea és que sigui una activitat no puntual, sinó estable, prolongada en el temps.

Parlaven abans de la seva participació a l’Xside. ¿En què consistirà, exactament?

R. R.: És un esdeveniment per al qual ens hem associat amb la GSMA que se celebrarà en paral·lel al Mobile World Congress, a les mateixes instal·lacions del Sónar de Dia. Arrencarà el 2020 i ara mateix estem preparant formats i continguts. 

El Sónar va enviar un senyal a l’espai el 2018 esperant resposta dels extraterrestres. La resposta, si arriba, la tindrem d’aquí a 25 anys. ¿És imaginable aquest Sónar del 2043?

Notícies relacionades

Bad Bunny actuarà al Sónar 2019

Sónar 2019 ultima el seu programa amb 23 nous noms

S. C.: Espero que el festival el dirigeixi gent més jove que nosaltres. Bàsicament pel bé del festival.

E. P: Jo crec que el festival té una llarga vida per davant. Els membres més joves de l’equip del Sónar tenen un entusiasme increïble. I em fascina que hi hagi un públic jove que espera a tenir els 16 anys per anar al Sónar de Nit, perquè li han dit que és una cosa espectacular. Mentre tinguem l’obstinació de continuar explorant on ens porta la interacció entre creativitat i tecnologia, i en com els artistes mostrin el seu treball de la millor manera possible; i mentre el públic vulgui continuar disfrutant i compartint l’experiència d’un directe, hi haurà llarga vida, per descomptat.