'Sauvage': crònica de la vida d'un xaper

Camille Vidal-Naquet volia escriure sobre la prostitució masculina. ¿Què hi ha darrere de tot aquest món? Primer crec un personatge, un jove sense nom que deambulava pels carrers, que no tenia un lloc on dormir, que de vegades consumia drogues i moltes d’altres venia el seu cos. Un jove que vivia fora de les regles de la societat tal com les coneixem, que era als seus marges.

Després de configurar la seva criatura, el director va començar a indagar sobre el que de veritat suposa prostituir-se als carrers de França avui dia. Es va posar en contacte amb una associació on s’agrupen els nois del Bois de Boulogne i, el que en principi anaven a ser diverses setmanes de convivència i preguntes, es van convertir en tres anys.

El resultat ésSauvage,una pel·lícula tan crua com franca a l’hora de parlar sobre algunes qüestions incòmodes que prefereixen continuar sent invisibles per a bona part de la societat. “La idea era presentar una realitat quotidiana que és desconeguda per part de la majoria de nosaltres”, explica el director a EL PERIÓDICO. “Però no volia aplicar cap judici moral. Sobre la prostitució, no sé si està malament o bé, només sé que existeix”.

El director reconeix que la pel·lícula és molt més suau que la realitat, ja que la major part de les coses “no es podien mostrar a la pantalla”. “No tot és representable”, continua. “Em vaig adonar que no coneixia ni tan sols la meva ciutat, que hi havia zones que es regien per un altre tipus de lleis, on les convencions establertes no tenen cap validesa”. Va descobrirun univers realment sòrdid i salvatge, però també molta calor humana, molta solidaritat entre els homes que exerceixen la prostitució que es converteixen en germans els uns dels altres.

El personatge de ‘Sauvage’ vol ser lliure, vol viure sense lligams, sense cap tipus de cotilla social que l’empresoni. La seva marginalitat és una qüestió personal. “Vivim en un món en el qual tothom s’està mirant constantment a si mateix. Els selfis d’Instagram, els likes de Facebook. Això genera una dependència enorme i al final ets presoner de totes aquestes coses. En canvi, aquest personatge no té ni mòbil, és lliure, almenys per viure l’instant, el moment de manera absoluta, desconnectat de qualsevol tipus de conseqüències”.

Gran descobriment, Félix Maritaud

Notícies relacionades

'Sauvage': prostitució gai a peu de carrer

Blur no té ningú que els canti

La pel·lícula està protagonitzada per un autèntic descobriment, l’actorFélix Maritaud, que també va ser present en una altra obra LGTBI fonamental, ‘120 pulsaciones por minuto’, de Robin Campillo. No obstant, Vidal-Naquet no creu que ‘Sauvage’ pugui enquadrar-se únicament en l’òrbita del cine queer, ja que, malgrat que l’ombra de Gus van Sant sembli allargada, en realitat, la pel·lícula de referència del director és ‘Sense sostre ni llei’, d’Agnès Varda. “Crec que el cine LGBTI en l’actualitat es divideix entre pel·lícules romàntiques i pel·lícules militants i activistes. ‘Sauvage’ no pertany a cap d’aquestes dues branques... però d’alguna forma també hi combrega”.

Igual com ocorria en la recent ‘Touch me not’ (No em toquis), ‘Sauvage’ també s’encarrega de retratar el cos d’una manera molt especial: adquireix un màxim protagonisme, però sense que es pugui percebre cap indici d’exhibicionisme. “No volia que les imatges fossin ni pornogràfiques ni eròtiques. La nuesa és el vestit de treball d’aquests nois, així que volia mostrar-la de la manera més natural”.