'El Estado contra Mandela y los otros': herois en segon pla

Mentre que la vida de Nelson Mandela ha sigut assumpte de nombroses pel·lícules al llarg dels anys –entre les quals trobem ‘Adiós Bafana’, 'Invictus' i ‘Mandela: un llarg camí cap a la llibertat’–, la resta d’activistes antiapartheid condemnats en el judici de Rivonia (1963-64) han sigut generalment ignorats pel cine, en part perquè ells mateixos van decidir mantenir-se en un segon pla, per darrere de qui era el líder natural i millor orador del grup. Aquest documental, en qualsevol cas, intenta donar llum sobre aquests herois desconeguts.

Atès que no existeixen documents visuals d’aquell procés judicial, per capturar la seva importància capital en la història de Sud-àfrica, els francesos Nicolas Champeaux i Gilles Porte han recorregut a una sèrie de fonts alternatives, i en concret han tingut accés a les 256 hores de gravacions de so que es van dur a terme durant les sessions. En aquestes gravacions s’inclouen els testimonis dels acusats, els al·legats dels advocats i els comentaris del jutge, i queda clar el contrast entre les maneres calmes i raonables d’uns i els aires de superioritat dels qui tenien el propòsit d’aixafar-los.

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

Així mateix, els directors recorren a una successió de recreacions animades –densos dibuixos en blanc i negre que evoquen la textura del dibuix al carbó– per il·lustrar no només aquests àudios, sinó també una successió d’entrevistes amb algunes de les figures clau d’aquesta història, i per posar imatges a les circumstàncies polítiques que la van provocar: una minoria blanca en el poder que considerava els negres éssers inferiors i que estava decidida a anul·lar tota resistència a qualsevol preu.

En el procés, ‘El Estado contra Mandela y los otros’ no proporciona informació substancial que no tinguin ja aquells mitjanament interessats en la història de l’apartheid, però en tot cas la seva prioritat sembla ser una altra: deixar clar el sacrifici que els acusats van decidir assumir a fi de convertir el judici en un acte polític, i les seves vides mateixes, en un símbol. Tots ells donaven per fet que serien condemnats a mort i havien decidit per endavant que no recorrerien la sentència, perquè estaven disposats a morir pels ideals que havien consagrat les seves vides; i la seva actitud resulta encara més commovedora si considerem que aleshores ni podien imaginar que la història acabaria donant-los la raó.